Dani Miquel: «La música aporta il·lusió per a conservar la natura»

A quin arbre del Jardí Botànic et quedaries a viure?

No sé si a viure… però sí a passar unes hores sota l’ombra de l’ombú, en companyia d’amics i amigues, tenint una llarga conversa i, per què no, cantant cançons i contant històries. Vaig conèixer aquest arbre d’arrels que brollen fora de terra, acollidores per seure-hi, gràcies al projecte Per les branques de l’Ombú, un concert recital inspirat en l’obra de Toni Esteve, en la música del qual vaig participar amb Àlvar Carpi. Era l’any 2013 i precisament es va estrenar ací, al Jardí Botànic.

Ens has regalat una primícia per a inaugurar aquesta primavera sense confinament: la teua pròxima cançó dedicada als ocells del Botànic. D’on va sorgir la idea?

La veritat és que només tinc creat el principi de la cançó sobre els ocells al Botànic i és un goig compartir-lo amb la revista Espores i cantar-lo, per primera vegada, al Jardí Botànic. Fa alguns anys vaig acompanyar Pablo Vera, tècnic de SEO/Birdlife i amic, a la presentació que van fer d’Un bosc de plomes. Guia de les aus del Jardí Botànic de la Universitat de València, i des d’aleshores que el projecte em va pel cap. També em connecta a Manolo Boix, quan era el meu veí i assegurava que l’au més bonica és la cadernera. A més a més, tinc grans ornitòlegs a casa, la meua companya, Júlia, i el meu fill Biel, sempre em descobreixen característiques fascinats dels ocells… M’ensenyen cada dia!

La natura i el món rural sempre han estat presents a la teua música, per què?

La meua trajectòria com a cantant per a infants té la voluntat de recuperar cançons tradicionals valencianes amb valors actuals, alhora que fer-ne de noves inspirades en temàtiques d’interès actual. La música és una gran aliada per a l’educació, per transmetre coneixements com ara la conservació de l’entorn i, a més, amb alegria. Aquesta és la meua bandera, m’agrada que xiquets i xiquetes ho passen bé amb la meua música i les meues cançons. La natura sempre m’ha preocupat, com ara tot allò que ens envolta, sóc de les persones que sempre els ha molestat veure un paperet en terra. I ara, patisc de comprovar com evoluciona el món cap un increment tan descomunal de la brutícia.

El teu últim treball és una monografia centrada en l’ecologia i la sostenibilitat. Com definiries el disc Desfem?

Aquest ha estat un disc ple d’aprenentatges i desafiaments. Efectivament, és el primer dedicat només al medi ambient, sobretot en què fem amb el fem, i realitzat amb el suport del Consorci de Residus de la Ribera i la Valldigna (CRiV). Podeu escoltar-lo a través d’aquest enllaç. No ha estat gens fàcil fer una cançó per parlar d’economia circular –amb una peça d’estructura redona- o de reciclatge –fent servir els colors- i, alhora, fer-ho amb la nostra alegria, motivant les famílies perquè cuiden l’entorn. D’alguna manera, volem que aquests conceptes passen dels més menuts als adults i fomentar allò que se’n diu l’educació ambiental no formal.

Fins i tot, has creat un ritme, el rapcicla.

Sí, hem jugat amb un ritme urbà i pròxim als joves, però incorporant-hi versades curtes fetes amb temes diversos. Des de ganxos de monyo a bolquers, sabates o maquinetes d’afaitar per tal de promoure el reciclatge. I per a res va ser pesat, el procés creatiu va estar molt divertit!

I qui és Crivet?

Aprofitant el suport del CRiV, vam crear el monstre de les deixalles, una figura que agrada als més menuts i el qual té una característica molt especial: no vol ser monstre, vol desaparèixer i no ser necessari perquè implicaria que tenim un món més net.

En Desfem no has estat sol…

Molts professionals són necessaris per traure un nou disc. En aquesta ocasió, també he d’agrair l’assessorament i implicació de persones com ara Xavi Ródenas, Francesc Burgos o la meua companya Júlia Cerveró. A més a més del suport de la directora del CRiV, Eva Fornés.

La promoció de Desfem va quedar truncada pel coronavirus, durant el confinament vas acompanyar moltes famílies amb els teus vídeos a través de les xarxes socials. Què en destacaries?

Com de bé estava la natura, com de silenciosos estaven els nostres pobles i ciutats. Sense el soroll dels cotxes –ni la pol·lució- podíem escoltar els cants dels pardalets…

La passada primavera de tancament a les llars per la COVID-19, va inspirar-te a noves cançons?

Sí, pròximament la presentarem… Només us puc dir que es titula ‘La, la, la’. Amb ella convidem a obrir els ulls per veure què tenim al nostre voltant i a valorar la part alegre de la vida.

Com tu mateix afirmes: “Quan el món siga normal…”

… ens adonarem de veritat com és de bonic estimar la mare terra i la satisfacció que genera abraçar els arbres, viure ben a prop de la natura.