Botànica del mes: Anna Nebot

Què et va atraure de la Botànica?

Des de ben xicoteta he estat vinculada a la muntanya gràcies a la meua família i pot ser que fora el desencadenant per a que em decidira a estudiar biologia. Els primers cursos no sabia cap on volia dirigir els meus estudis, però mentre cursava l’assignatura de botànica i feia les eixides de camp per a fer l’herbari, em va canviar la forma d’observar l’entorn. Totes les setmanes repetia el mateix itinerari, però cada setmana observava espècies noves i en diferent estat fenològic.

Ja durant els últims cursos vaig anar triant assignatures encaminades cap a la botànica, però el moment definitiu va ser durant l’últim any de carrera, quan vaig realitzar les pràctiques externes al CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal) i el Treball fi de grau (TFG) al Jardí Botànic de la Universitat de València. Aquestes dos experiències i les persones que em van formar van ser el punt d’inflexió per a voler continuar formant-me en botànica i sobretot en el camp de la conservació de plantes.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

El primer treball d’investigació el vaig realitzar durant l’últim any de la carrera per a la realització del TFG. Vaig realitzar estudis de biologia reproductiva sobre l’Esclafidora major (Silene hifacensis), espècie endèmica d’Alacant i Eivissa. Al finalitzar la carrera a la UV aconseguir una beca Leonardo Da Vinci que em va permetre fer una estada de 6 mesos al CCB (Centro Conservazione della Biodiversità), situat a l’Orto Botanico de la Universitat de Cagliari (Sardenya, Itàlia), on vaig poder seguir realitzant estudis de biologia reproductiva en espècies endèmiques de l’illa. Després d’aquesta estada, vaig començar el Doctorat en botànica aplicada en aquesta mateixa universitat i el 2017 em vaig doctorar.

Als pocs mesos de tornar a casa vaig tindre l’oportunitat de realitzar una estada de 6 mesos al Departament de Biologia Comparativa de Plantes i Fongs del Royal Botanic Gardens de Kew (Regne Unit) on vaig poder adquirir noves competències sobre la conservació de pol·len, desenvolupant protocols a curt i llarg termini. Aquests coneixements em van portar a participar en un projecte per estudiar la col·lecció de pol·len de cicadàcies que tenen al Nong Nooch Tropical Botanical Garden (Tailàndia), una de les més completes al món.

Pel que fa al present, des de 2020 treballe al Jardí Botànic de la Universitat de València i m’encarregue de realitzar estudis per a millorar la conservació d’espècies endèmiques i amenaçades de la península ibèrica.

En què consisteix el teu treball?

Actualment m’encarregue de l’estudi de la biologia reproductiva de dos de les espècies de flora endèmica més amenaçades de la Península Ibèrica, l’Estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) i el Conejillo de la Sierra de Gàdor (Gadoria falukei). A més, també m’encarregue de la resta de treball de camp vinculat amb aquestes espècies, com per exemple els censos poblacionals, recerca de noves poblacions… Conèixer com es reprodueixen les plantes, els seus pol·linitzadors, la capacitat germinativa de les llavors i l’hàbitat on viuen ens pot ajudar a conèixer les causes de la seua amenaça, i és molt útil per a poder desenvolupar mesures de conservació adequades.

La teua especialitat és la biologia reproductiva de plantes endèmiques i amenaçades. Què et va interessar d’aquest camp d’estudi?

Actualment hi ha moltes plantes amenaçades o en perill d’extinció a tot el món. Per a poder conservar-les hem de conèixer les espècies, així desenvoluparem mecanismes efectius de conservació tant in situ (en el seu medi natural), com ex situ. A vegades ens trobem amb espècies que any rere any van perdent individus per factors biològics o antropològics, i altres, com és el cas d’una de les espècies amb les que estic treballant actualment, s’han descobert recentment i encara hi ha molta informació desconeguda sobre elles. Es tracta d’espècies úniques amb molts pocs representants al món i poder aportar els meus estudis i coneixements per a millorar la seua conservació és molt satisfactori. A més, la majoria d’aquests experiments es porten a terme al camp, envoltada de natura i tranquil·litat, i això encara m’agrada més.

Et sents orgullosa d’haver participat en algun projecte especialment?

Tots els projectes en els que he participat han estat vinculats a espècies molt amenaçades, pel que m’alegre molt d’haver pogut contribuir a millorar la seua conservació. De tots els projectes en destacaria dos: el projecte dut a terme entre Anglaterra i Tailàndia, on vaig poder desenvolupar protocols per a la conservació del pol·len de nombroses espècies, sobretot cicadàcies (el grup de plantes més amenaçades al món) i que podran ser aplicats pels nombrosos grups que treballen amb aquestes plantes arreu del món.

L’altre projecte del que estic molt orgullosa és sobre de Gadoria falukei, una espècie que es va descriure el 2017 en la serra de Gàdor (Almeria) i de la que actualment sols es coneixen 79 individus agrupats en una única població. Ja tenim llavors conservades en diferents bancs de germoplasma i l’estem cultivant al Jardí Botànic, on ens estem centrant en els estudis moleculars i de camp, per a localitzar noves poblacions i poder realitzar introduccions en el medi natural i així incrementar el número de plantes al camp.

En quin projecte treballes ara mateix?

Actualment estic participant en dos projectes i cadascuna de les espècies requereix afrontar els estudis de forma diferent. El primer projecte tracta sobre la conservació de l’Estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) a València, on sols es coneixia un individu en la població natural i actualment s’han introduït nombrosos individus al llarg de nombroses poblacions. Estem implicats gran part dels investigadors i investigadores del Jardí Botànic de la Universitat de València i jo m’estic encarregant del seguiment de les reintroduccions i de testar la capacitat reproductiva de les plantes una vegada establertes al camp.

El segon està destinat als estudis de Gadoria falukei, amb més treball de camp, donat que fa poc que es va descobrir. Aquesta planta creix en una balma i les parets verticals on creix amb roques sobreïxents elevades no faciliten els censos. Per a cada cens fotografiem les diferents zones de la balma per a poder determinar amb més precisió la presència de nous individus, vore l’evolució de les plantes conegudes i identificar les plantes que han mort. Amb les dades de camp que estem obtenint podrem fer una estimació de l’evolució de la població. A més a més, seguim buscant individus en àrees que presenten les mateixes condicions climàtiques.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València?

El primer treball d’investigació el vaig fer al Botànic dirigida per Jaime Güemes. Aquests experiments em van obrir un nou camp d’estudi per a mi i van ser l’inici de la meua carrera investigadora. I el 2020, després d’haver estat formant-me en diferents laboratoris vaig tornar al Jardí, on actualment treballe com a doctora investigadora.

Com valores la situació laboral del sector?

La recerca en general a Espanya no rep tot el finançament que deuria i si ens centrem en la botànica encara menys. Des del primer moment em van advertir que “la biologia no tenia eixides”, que triara una altra carrera, però per a mi és més important estudiar el que m’agrada independentment de l’eixida laboral, i a temps de treballar d’una altra cosa sempre estem. Actualment, costa molt aconseguir un treball estable com a botànica ja que els contractes solen ser temporals i hi ha molta competitivitat per a aconseguir projectes. El que està clar, és que es tracta d’un treball molt vocacional i és el que ens fa seguir intentant treballar al món de la botànica.

Et permet el teu treball aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica?

Per suposat, a la natura hi ha molts factors que influeixen sobre les plantes que estudiem. En el meu cas, per exemple, és important poder conèixer els pol·linitzadors que intervenen en la reproducció de les espècies d’estudi o quines són les condicions ambientals que hem de recrear per a poder cultivar les plantes que estudiem fora del seu hàbitat. Les ciències estan relacionades entre elles i això fa que moltes vegades ens posem amb contacte amb especialistes d’un altre àmbit per a poder seguir els nostres estudis, pel que en cada projecte aprenem noves competències sobre altres camps.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Al llarg d’aquests anys com a investigadora he treballat en diferents laboratoris internacionals, alguns d’ells de reconegut prestigi, el que m’ha permès treballar i conèixer nombroses persones d’arreu del món. He conegut a estudiants i personal investigador que estaven començant la seua carrera investigadora com jo, però també persones molt importants en el món de la conservació de les plantes. Els congressos tant nacionals com internacionals, els workshops i les trobades de projectes també m’han permès conèixer gent que fins a eixe moment sols coneixia com a autors i autores de recerques vinculades al meu camp d’estudi. En algunes ocasions inclús m’han convidat com a ponent dels congressos que organitzaven. De totes aquestes persones, algunes han sigut tan interessants que han marcat el camí de la meua carrera investigadora.

Que és important per a tu en la docència?

Aquest curs he tingut l’oportunitat d’exercir docència tant en institut amb alumnes de batxillerat com en la universitat amb alumnes de primer de carrera. M’he adonat que molts estan allunyats de la natura i per tant el primer que hem de fer és apropar-los-la, captivar-los, despertar la seua curiositat per la natura en general i per la botànica en particular, per a poder arribar a ells i elles, i aportar-los els coneixements necessaris. Han d’entendre l’aplicabilitat del que els ensenyem a l’aula pel que pense que si poguerem portar a terme més eixides de camp seria més fàcil atreure als i les estudiants cap als nostres àmbits d’estudi. Durant aquests últims anys he tingut estudiants de pràctiques, i per a mi el més important és ensenyar-los diferents àmbits i tipologies d’estudis, i que experimenten per a descobrir noves habilitats i comencen a definir cap on es volen dirigir.

Quin paper té per a tu la divulgació?

Actualment, gran part de la societat està més aïllada de la natura que en dècades anteriors. Considere que és molt important poder aproximar la recerca i coneixements a la societat, que entenguen la importància d’aquests estudis, ja que es necessita l’esforç de tots i totes per aconseguir conservar la natura. Hi ha falta de consciència sobre biodiversitat i per a revertir-ho primer hem d’apropar els estudis que es fan sobre ella. Totes no tenim la capacitat de divulgar a grans masses, però si que podem aportar en cadascuna de les visites que ens fan els i les estudiants, a les visites del Jardí o en el dia a dia amb les persones pròximes.

Com animaries a qui estudia biologia actualment per a que es dedicaren al mateix que tu? Què els fa falta?

Aquest treball és molt vocacional i requereix de molts esforços. No és una trajectòria laboral fàcil, però si realment t’agrada val molt la pena. A mi el que em va atreure cap a la botànica va ser el treball de camp, observar, fotografiar, tocar i gaudir de les plantes i la natura en general. Està clar que sempre he estat vinculada a la natura, pel que una vegada en la carrera vaig tindre clar que era biòloga “de bota” i poc a poc vaig descobrir la meua afinitat per les plantes. Així que els recomane que ixquen al camp i que intenten aplicar els coneixements de l’aula per a explorar el seu entorn i seguir aprenent. Durant les últimes dècades les eixides de camp s’han anat reduint, fet que dificulta l’aprenentatge, però segur que una vegada tornen al camp pel seu compte després d’haver cursat les diferents assignatures de la carrera els canviarà la percepció de l’entorn.

En tots aquests anys com a botànica, quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga contar, en la qual t’has trobat?

Pensant-ho ara anys després ho veig de forma diferent, però el primer any de doctorat, quan ja tenia tots els tractaments fets sobre les plantes i sols havia d’esperar a que maduraren els fruits per a recol·lectar-los i analitzar els resultats, un dia vaig arribar i em vaig trobar gran part de les plantes menjades, això si, les cabres havien sigut tan amables de deixar-me els saquets rosegats al costat de les plantes. El treball de camp està lligat a les inclemències del temps, a la fenologia de les plantes i a la presència d’animals en l’hàbitat d’estudi, així que quan et passa no hi ha més remei que intentar repetir els experiments abans de que acabe el període o si ja és tard, esperar a l’any següent i pensar alguna cosa per a evitar tornar a perdre els resultats dels experiments.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

Supose que com en molts altres, la paciència. Els nostres experiments van lligats a la fenologia de les plantes i per tant treballem al seu ritme. Normalment els treballs de biologia reproductiva es concentren en 1-2 mesos a l’any i has de realitzar-los abans de que acabe la floració, ja que no es poden tornar a realitzar fins a la següent. A més, la climatologia també afecta a alguns dels experiments, així que no sempre podem realitzar-los el dia indicat. També és molt important saber moure’s pel camp. Cada espècie creix en un ambient diferent i per a arribar a elles a vegades ens toca escalar, rapelar, pujar camp a través, caminar una estona, o totes juntes com és el cas de Gadoria falukei.

Treballes sola o en equip? Com resulta treballar així?

Els estudis sempre els fem en equip, ja que així cadascú s’encarrega de la seua especialització i aporta els seus coneixements per a aconseguir uns resultats més complets. Alguns dels experiments de laboratori els realitze individualment. Pel que fa al treball de camp, actualment sempre vaig acompanyada, ja que la realització de censos de pol·linitzadors, de poblacions, de recerca de noves poblacions és molt més fàcil en grup. Durant el doctorat molts dies anava sola a realitzar els estudis, així que sempre que podia deixava les eixides de camp que requerien poc de temps per al cap de setmana i així em podien acompanyar companys o amics.