Botànic del mes: Jaume X. Soler

Què et va atraure de la Botànica?

Em recorde, des de molt menut, sempre interessat per conéixer el meu entorn, imagine que era la curiositat que tots tenim de xiquets. Però, de ben cert, que les jornades de cacera amb el meu pare i els seus amics, per a mi foren la possibilitat d’anar descobrint el món de la natura i, més en concret, l’univers de les plantes. Jo no tindria ni deu anys i hi havia un amic del meu pare, conegut com a Juan “Platero”, que coneixia moltes plantes. Així, cada dia, des que recorde, anava contant-me: “aquesta planta per al ronyó, aquesta altra per a la panxa”. Aquesta experiència amb el meu pare, per tant, era contacte amb la natura, obrir la meua curiositat per conéixer i, a més, aprendre de plantes.  Imagine que en eixos dies s’iniciaria la meua vocació per la Botànica.

A més, podríem afegir un regal que em varen fer als 13 anys d’una guia de plantes de Félix Muñoz-Garmendia, que deu anys després vaig tenir la sort de conéixer en la meua primera visita al Real Jardín Botánico de Madrid per l’any 1992. De fet, ja en 1º de BUP, amb 14 anys, recorde que em preguntaren “tu què vols ser?” i jo vaig dir que botànic.

Des de llavors, la meua vida ha estat sempre relacionada amb conéixer les plantes del meu entorn, poder entendre per què creixen unes espècies i altres no, com s’ha configurat el paisatge que mirem i com podem fer útils aquests coneixements per a la societat on ens desenvolupem. Jo no puc entendre, avui en dia, com es pot obviar una part del saber tan important com són les plantes i la seua diversitat, quan estem rodejat d’elles, en jardins, conreus, muntanyes. Fins fa pocs anys, tot el món coneixia una quantitat bàsica de plantes. I és que era necessari per a moltes activitats quotidianes, no així ara. Per acabar, cal dir, una cosa important, que de més major encara va fer que m’agradara més si cap la Botànica, va ser descobrir la gran diversitat de plantes que creixen en la península Ibèrica, tant de les autòctones, com les conreades i, més recentment, les de jardineria.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Després d’una joventut un poc carregada de problemes familiars, que definiren el meu caràcter, vaig poder llicenciar-me en Ciències Biològiques, especialitat Botànica, per la Universitat de València, l’any 1996. Recorde que sols érem 11 persones en la disciplina, símptoma de certa “decadència” d’aquest tipus d’estudis que ja es veia vindre. Però de vegades les coses tenen una doble lectura, vaig tenir la sort de fer l’últim curs de doctorat exclusivament de Botànica que es va impartir en Espanya.

En l’any 2000 vaig completar els cursos del programa de doctorat de botànica del departament de “Productes naturals, biologia vegetal i edafologia” de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, encara que estic pendent de la lectura de la tesi. Considere que vaig ser afortunat perquè soc un Botànic florístic “antic”, a molta honra, que pot entendre bona part de la biosistemàtica actual. He treballat en diferents camps d’investigació botànica i agrícola en els que he publicat 32 articles científics, destacant, per la seua rellevància per a mi, la descripció de tres plantes noves per a la ciència: Limonium ejulabilis, Roselló, Mus & Soler, Limonium interjectum Soler & Roselló, Ophrys x castroviejoi Serra & J.X. Soler.

L’any 2005 vaig crear la meua pròpia iniciativa empresarial (Serveis Agroambientals Marina Alta S.L.). Un projecte que es dedica a la gestió mediambiental i agrària, realitzant tot tipus de feines relacionades amb el territori, principalment en els camps de l’agricultura, l’estudi natural, la gestió forestal i la divulgació científica. En 2011 em vaig fer empresari de més d’una empresa (cosa de la burocràcia) i vaig fundar una segona empresa (Botanica Mediterranea S.L.) que, a més d’activitats d’investigació i treballs amb el món de les plantes, també es dedica a la publicació de llibres de divulgació científica. En aquest sentit, i quasi sempre (4 a dia d’avui) amb el meu company i amic Lluís Serra, he publicat 6 llibres (El paisatge vegetal de Teulada; Guía botànica del Parc Natural del Montgó; Plantas de Interés de Teulada. Una herramienta para la ordenación del territorio; Flora del Parc Natural de la Font Roja; Patrimoni vegetal a Xàbia; Manual d’identificació dels hàbitats protegits a la Comunitat Valenciana) i he col·laborat en almenys altres deu.

Finalment, voldria destacar que en els darrers anys (2009-2019), en períodes intermitents, he treballat en cartografia d’hàbitats de la Comunitat Valenciana per a la Generalitat Valenciana, de la mà del meu amic i gran coneixedor del territori valencià Carles Fabregat.

En què consisteix el teu treball?

El meu treball principal és divers, tinc dues empreses dedicades per complet a quasi tot allò que es pot fer en plantes, agricultura, gestió forestal, restauració ambiental, divulgació científica, conservació, estudis científics, etc. L’activitat que m’ocupa més temps aquests últims anys és la viticultura; per a obtenir vins de qualitat, investiguem, assessorem i fem feines par a diferents bodegues i projectes a la Marina Alta, per tal de fer uns vins adaptats a les nostres condicions naturals. Soc del pensament que la viticultura és molt interessant per a un botànic “no funcionari”. Per moltes hectàrees que treballes, la feina sempre es concentra en 6-8 mesos. A més terres més treballadors, però els mesos els mateixos, aleshores et queden mínim quatre mesos per fer botànica a dedicació exclusiva.

En aquest temps lliure, els darrers anys, he tingut la sort de poder triar les feines botàniques que m’abellien, sobretot de divulgació científica de tot tipus i, molt sovint, amb el meu company i amic Lluís Serra. He fet algunes actuacions forestals de restauració i manteniment d’hàbitats que han significat molt per a mi i vull pensar que també per a la societat. Però cada vegada faig més florística i taxonomia per gust, estudie molts grups de plantes de la península Ibèrica per plaer, sense cap finalitat ni de projectes ni de currículum, i, de tant en tant, vaig publicant alguna cosa.

Cal dir, que aquests treballs botànics que estic fent, són els millors moments de relaxació i de tranquil·litat que tinc, i vos puc dir que valen la pena. Els fruits són evidents quan es treballa sense la pressió d’obtenir uns resultats immediats i necessaris.

Estàs orgullós d’haver participat especialment en algun projecte?

En aquests anys he participat en almenys 70 treballs i projectes de tot tipus. Per a mi és molt difícil dir quin és el que més m’ha agradat, el que més impacte ha tingut per a la societat o quin ha marcat el meu futur. Destacaré algun treball i algunes de les persones que participaren: Cartografia d’hàbitats de la Comunitat Valenciana amb Carles Fabregat, Joan Casabó i Javier Fabado;  Recuperació de l’espai públic de Les Bassetes (Benissa, Alacant); Prospecció i Recol·lecció de plantes silvestre cultivades de cereals i lleguminoses per al Centre Nacional de Recursos Fitogenètics de l’INIA amb Lucia de La Rosa i Alberto; Bodega experimental “Les freses” amb Mara Bañó; Restauració ambiental després de l’incendi del Montgó de 2014 amb Ignasi Astor; Estudi de les varietats minoritàries de vinya al territori valencià en Carmina Gisbert, Carles Giménez i Julio García.

Quin impacte o repercussió consideres que tenen resultats com aquest? I per a la societat en general?

Moltes coses de les que he fet o he participat tenen repercussió, almenys així ha sigut reconegut la majoria de vegades, de fet, tinc, fins i tot, alguns premis i mencions. He dut a terme coses que perduren en el temps: plantacions de vinya per a fer vins reconeguts, restauracions ambientals que són utilitzades, treballs que estan en internet i són emprats, llibres que s’han venut, publicacions que són citades… però sempre em queda el regust de què les coses que perduren avui dia no tenen l’impacte que haurien de tindre. Es viu tan de pressa que sols es busca el fet de complir el treball a curt termini i això en el món de les plantes no és així. Els resultats de les coses ben fetes només es veu al cap d’uns anys, les plantes han de créixer, i les publicacions i les investigacions han de ser revisades i cribades per la ciència.

En resum, en el món de l’empresa, amb el qual em relacione, la immediatesa és allò que prima; la plantació feta, el jardí acabat, la restauració ambiental entregada dins de termini, el llibre o la publicació per complir el projecte assignat, i els propers anys ja vorem si es va fer bé.  Crec que no és bona dinàmica aquesta i menys per a les plantes, les actuacions i les investigacions són per a perdurar no sols per a cobrir l’expedient.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

En aquesta pregunta he de dir que per a mi, i segurament per a molts botànics de províncies que dic jo, el canvi ha sigut immens. Tinc a ma casa aproximadament uns 4000 llibres i documents del món dels vegetals. La gent més jove es preguntarà “per què tants?, doncs per la senzilla raó que, abans, per a poder conéixer les plantes calia tenir molt llibres de tot tipus ( claus de determinació, guies fotogràfiques, flores, etc.) o viure al costat de la Biblioteca del Jardí Botànic de Madrid. Ara, amb un mòbil o un ordinador, i una bona connexió a internet tens tota la informació al teu abast, a més, pots traduir tots els textos, pots consultar i, fins i tot, mesurar material d’herbari a milers de quilòmetres.

Senzillament inimaginable per a mi, que fa només 20 anys agafava el tren per a anar a Madrid o Barcelona tot un manoll de nervis, i ple de curiositats i expectatives que mai podia complir satisfactòriament, sempre faltava temps. I, a més, cal dir que en els últims cinc anys per als botànics la millora ha sigut encara més important. Crec que he tingut molta sort de poder viure aquesta època, a veure si es pot mantenir en el temps.  

Quina és la part més desagradable del teu treball i la més gratificant?

Algunes coses ja les he mencionat en les preguntes anteriors. Tal volta, una circumstància, per a mi molt desagradable, que he pogut descobrir en els últims anys, és la falta de criteri per part de les persones i institucions contractants. Cada vegada hi ha menys empresaris, tècnics i gestors públics amb l’experiència suficient en el món vegetal per saber que volen, i per valorar la feina ben feta i amb futur.

El fet de tindre bons enginyers agrícoles, naturalistes, investigadors de les ciències naturals i gestors medioambientals és cada vegada més difícil. La dedicació continua, l’observació permanent i l’acumulació d’experiència que cal per a ser un d’aquests professionals no està reconeguda avui dia. En el món urbà i tecnològic actual ho tenen molt difícil. Com a contrapunt, és molt gratificant veure que les coses que fas poden tenir més transcendència i poder ser vistes o llegides per més persones gràcies a internet. Cal ser optimista.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic UV?

Considere que el Botànic és ma casa científica, fa ja molt de temps que hi vaig. Des d’aquells anys enrere dels meus inicis, en l’edifici antic i parlant amb l’actual director Jaume Güemes com determinar una planta subsahariana que havia trobat en Teulada, a l’època actual de noves instal·lacions, en laboratoris, biblioteca, herbari i dotacions humanes han passat per a mi moltes coses. Col·labore en moltes persones, amb Eva Pastor i Eli Caballer en la divulgació botànica, excursions del botànic i cursets, entre altres coses; amb Xuso Riera i Javier Fabado en aportació de material d’herbari de la flora valenciana; i dintre del jardí “viu” col·labore en els treballs de manteniment de la col·lecció de vinyes minoritàries de la Comunitat Valenciana.

Quin paper té la divulgació?

Per a mi la divulgació científica és molt important, pense que cal transmetre a la societat tot tipus d’aprenentatges que hages pogut adquirir en els teus anys d’experiència. Crec que és un retorn just cap als teus conciutadans, i que, en certa manera, aquests veïns teus són els que han posat els mitjans (infraestructures, universitats, etc.) perquè puguem adquirir coneixements. Jo no entenc la meua feina sense documentar-la, perquè puga ser útil per a generacions futures.

Un percentatge alt del meu temps és fotografiar, escriure, investigar i contrastar la meua feina diària, que en general és per a llarg i crec que eixa actuació només podrà ser entesa i valorar-se al cap d’uns anys. Per això, sempre que puc i en companyia de molts amics com Lluís Serra, Antonio Hurtado, Carles Fabregat, Enric Martínez, Toni Santonja, Tonet Pérez, Carmina Gisbert i un llarg etcètera intente transmetre via llibres, articles divulgatius en tota classe de revistes, en fundacions, en associacions, en rutes guiades, en conferències… els coneixements adquirits i les meues pròpies experiències professionals.

En tots aquests anys com a botànic, quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga contar, en la qual t’has trobat?

El viatge a Madrid per recollir els llibres personals de Félix Muñoz Garmendia, segurament la biblioteca particular més important d’història de la ciència i la botànica espanyola. L’any 2015, en un dia que no oblidaré mai, vaig carregar una furgoneta plena de llibres (més de 1.000) i documents (caixes i caixes). Després d’hores de selecció i càrrega a les vuit de la nit vaig sortir del Real Jardín Botánico de Madrid, quan la fatiga ja m’apretava. Era quasi la una de la matinada quan un control de la Guardia Civil, tots amb metralletes, em van parar i preguntaren que portava a la furgoneta. Jo vaig contestar que una biblioteca i davant la meua resposta la seua estranyesa. Al final, tot revisat sense novetat i em van agrair que no deixara perdre una part de la història botànica del nostre país.

Et consideres deixeble d’algun botànic o botànica en particular?

Gonzalo Mateo i Isabel Mateu, professors meus en la llicenciatura, definiren la meua carrera com a botànic. Posteriorment Carlos Aedo, Ginés Lopez i Félix Muñoz Garmendia del Real Jardín Botánico de Madrid m’ajudaren molt en els meus inicis, i l’amistat ha perdurat al llarg dels anys.

I com no, destacar a Pep Toni Roselló i Carles Benedi, que m’ensenyaren a entendre disciplines tan importants com la Biosistemàtica i la Nomenclatura.

Quina època de la Botànica t’hauria agradat viure i per què?

Finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Va ser l’època daurada de la Botànica, hi havia molt de reconeixement pels estudis de la diversitat. Encara que, com he dit abans, aquests últims anys i malgrat la poca repercussió social que tenen els estudis florístics, la possibilitat de consulta i de compartir informació a nivell mundial crec que va a marcar un abans i un després en els coneixements botànics.

I a quin botànic o botànica t’hauria agradat conéixer en persona?

A Pierre Edmon Boissier (1810-1875), botànic, matemàtic i explorador natural de Ginebra. Poder compartir viatges per la península Ibèrica i la conca Mediterrània m’haguera agradat molt. I dels espanyols, per descomptat, a Carlos Pau, i és que herboritzar al seu costat haguera segut una experiència inoblidable.

Què salvaries del teu despatx en cas d’incendi?

Com he dit abans, tinc molts llibres, documents, diapositives i, sobretot, un herbari personal de més de 15.000 plecs, ho passaria molt mal si es fera malbé tota aquesta feina d’anys. Però per sort, ara, en un xicotet disc cap tota una vida, així que salvaria sens dubte els discs durs.

A més, puc dir que durant molts anys he dedicat temps al meu herbari i he tingut la cura d’enviar molts plecs (més de 6.000) als herbaris institucionals més importants: Madrid, Barcelona, València, fins i tot hi ha plecs en Washington i Ginebra.