10 preguntes verdes a… Pep Gimeno «Botifarra»
El protagonista de la nostra entrevista verda no necessita presentació: Pep Gimeno, conegut com a “Botifarra”, és un dels cantaors valencians més estimats i reconeguts. Durant dècades ha recorregut pobles i s'ha assegut a xarrar amb les persones majors per recuperar i difondre la música tradicional del nostre territori, rescatant cançons al límit de l’oblit amb la seua veu profunda, plena de sentiment i autenticitat.
Com aquells que entonaven els cants de batre que ell interpreta, aquest socarrat ha viscut sempre molt prop de l’horta i del camp. Ara en espores descobrim que aquesta connexió amb les tradicions rurals s’ha acabat convertint, com no podia ser d’una altra manera, en un compromís amb la defensa del medi ambient. Al cap i a la fi, les seues cançons són també un homenatge viu a la sostenibilitat, la cura i l'estima per l’horta i el paisatge valencià.
Quin és el teu primer record de natura?
Jo m’he criat a l’horta de Xàtiva i recorde de menut haver passat molt de temps. Per a mi, és un record molt bonic i especial.
Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és…
La primera cosa verda que veig és una garrofera. Visc molt prop de la serra del castell de Xàtiva i, en eixir de casa, el primer que em trobe és una garrofera i oliveres.
Tria el teu poder si fores un superheroiambiental
El meu poder seria eliminar tota la contaminació, que totes les sèquies estigueren netes i que l’entorn fora verd com toca.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
M’emportaria un garrofer antic, com el que veig cada matí. Una figuera napolitana (poletana), com deien els güelos, i una sorollera. A la meua terra, a la comarca de La Costera i la Vall d’Albaida, se’n criava molta, però cal dir que està quasi desapareixent.
Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?
Jo pense que no… Sempre que arriba el natalici de Fina, la meua dona, m’agrada molt comprar-li i regalar-li plantes o flors. A ella també li encanten.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua «planta gastronòmica» preferida?
El llicsó, el llicsó! La gent major sempre m’ha contat que, quan no podien menjar lletuga o encisam, es feien llicsó i l’adobaven igual que una amanida, amb un raig d’oli, una mica de sal i vinagre. El llicsó és molt bo, i també per als animals.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
El llibre que recorde més és un llibre molt xulo, El viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela. Tinc molt bon record de quan el vaig llegir.
Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l’espai o en el temps?
La nadaleta. És una planta que ve per Nadal i recorde que, quan era xicotet, anàvem a les hortes i ma mare la collia. L’olor de la nadaleta em transporta a la meua infantesa i, per sort, encara hi ha llocs on en creixen. És un aroma molt bonic que em porta records d’aquells temps.
El canvi climàtic ja ens ha tocat a la porta, apleguem tard?
Em sap greu dir-ho, però crec que sí, anem tard. Sempre que veig alguna notícia o documental sobre el tema, em deprimisc. Veure com es fonen els glacials… Ací, al País Valencià, l’oratge està canviant molt. Però pense que, si tots i totes, les nacions posen de la seua part, podríem arreglar alguna cosa. No podem conformar-nos.
Hivern és temps de…
D’estar vora el foc, encendre la llar, fer roses, xipsetes… i contar-se històries davant del foc. L’hivern és molt bonic per a passejar per les hortes i pels secans, prendre el solet… i també per a treballar!
Nota: tot i que fa poc que ens hem menjat la mona de Pasqua i la calor primaveral es comença a notar, l’entrevista amb a Pep es va fer el mes de febrer.
