Entrevistes

9 set. 2017

10 Preguntes verdes a… Manuel Sáez

Qui només coneix a Manuel Sáez per la seua pintura, qui a més se sent irremeiablement atret cap a ella, li imagina dedicat quasi en exclusiva als seus quadres, per a aconseguir aqueixa precisió que els converteix en dignes d'un tractat d'enginyeria artística a més d'en objectes bellíssims. Però en el Botànic hem tingut la sort d'acollir Per les branques, la seua última exposició, que acaba el 24 de setembre, dedicada a una altra de les seues passions, el nostre Jardí, per la qual cosa hem pogut conéixer-li millor i saber que també acumula moltes altres. Les nostres 10 preguntes verdes s'han rendit a les seues respostes.

1. Quin és el teu primer record de naturalesa?

El primer record ve del Parc Ribalta de Castelló, per ell passejava la meua mare amb el carret. Més endavant, allí guanye el meu primer concurs de dibuix a l’aire lliure, tenia 12 anys.

2. Quin paisatge podria inspirar el teu pròxim quadre?

El Mas de la Creu, prop de Xert.

3. Convida’m a menjar sota un menú titulat “cuina i plantes”. Què em prepararies?

Estem a l’ombra, sota una figuera i sobre unes estovalles de lli a quadres rojos i blancs, una ensalada amb -entre altres delícies de l’horta-, la millor tomaca del món i amanida amb oli d’oliva de Xert, una truita de creïlla i ceba feta amb ous de la masia del costat – la de Paquita-, pa del poble i una copa d’aquell vi que tant t’agrada. Per a les postres només hauràs d’allargar la mà i agafar unes figues de la branca que estan per a morir-se. Després, al costat del tronc, migdiada amb les cigarres cantant a ple rendiment.

4. Quin de les tres R practiques més: reduir, reutilitzar o reciclar?

Reduir.

5. La teua espècie favorita i un lloc on trobar-la

El Kalanchoe o Orella d’Elefant, del Jardí Botànic de València.

6. Una fòbia inconfessable quan vas al camp

No és una fòbia secreta, la qual cosa porte molt malament és el soroll en forma de “música” que arriba d’algun cotxe o ràdio. També el brunzit d’alguna carretera, o les motos esportives “macarroneando” l’existència.

7. Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…

El verd d’alguna peça de fruita. L’etiqueta de la botella de l’oli d’oliva que en uns segons aterrarà sobre la torrada del desdejuni. Encara que al matí, francament, el primer que m’agradaria veure, és llenceria de color verd gel sobre el coixí, la vaig descobrir despús-ahir en un aparador de la Perla a Barcelona.

8. Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?

No. M’agrada regalar-les i que me les regalen. Això sí, si han de regalar-me-les que no tinguen una olor forta o penetrant d’aqueixos que maregen.

9. 3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic

El primer no seria una cosa, convidaria a una biòloga que vaig conéixer breument fa uns set mesos. Si ella diguera que no, portaria un llibre, una botella d’aigua i el mòbil – que tant d’odi- per si, penedida, envia un *sms anunciant la seua presència en l’entrada.

10. Cercador de bolets, cuidador de bonsais, florista, recol·lector de llavors… què t’agradaria ser de major?

Jardiner amb rasclet pentinant un afable i harmoniós jardí japonés, al Japó, per descomptat.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend