10 preguntes verdes a… Luis Resines

Confessa que la seua fascinació pel dibuix va començar des de menut, quan anava de visita a l’estudi d’un amic del seu pare: “veure’l dibuixar era pura màgia per a mi”. Ja en l’institut, la seua professora de dibuix tècnic el va animar a preparar el seu ingrés en Belles arts. Finalitzats els estudis, i després d’una etapa en la qual va viatjar per tot el món, va contactar amb científics de l’Institut de Ciències de la Mar de Barcelona per a millorar la comunicació de les seues investigacions a través del disseny i la il·lustració. Va ser el moment en què va fundar, al costat de la també dissenyadora i divulgadora Ana Bonilla, l’agència Pelopantón, entre els objectius de la qual destaca fomentar la cultura científica i la consciència ecològica en la societat.

Aventurer i enamorat de la naturalesa, va participar en 2011 en l’Expedició Malaspina del CSIC i en el projecte Arctic Tipping Points. Fruit d’aquests viatges van sorgir els còmics Expedición Malaspina (2011), sobre la campanya de circumnavegació oceanogràfica, i Oso de Troya (2015), sobre el canvi climàtic. Recentment, ha publicat també el còmic Quimera: virot petit (2018) i diverses guies de natura.

Si ens autoconvidem a ta casa, quina planta no trobarem mai?

Cap, supose. Ens encanten les plantes i tenim de tot el que podem i també un xicotet hort, encara que darrerament estem intentant tindre més plantes autòctones i menys exòtiques.

Si et diem “cuina i plantes”, quin plat prepararies?

Doncs, durant aquest confinament i mirant d’aprofitar el que tenim plantat a l’hort, hem descobert l’ensalada de fulles de faves. Exquisida!
[Estem d’enhorabona, perquè Luis comparteix amb nosaltres la recepta] Fulles de faves i pèsols tendres. Salsa amb poma triturada, vinagreta de mostassa, soja, oli i mel. I per damunt, sèsam acabat de torrar.

Confessa’ns el teu pecat insostenible.

Viatjar amb avió. Sé que no és sostenible, però em costa molt no planejar ni pensar en viatges llunyans per a conéixer altres cultures, paisatges…

Quin de les tres R practiques més: reduir, reutilitzar o reciclar?

Ho intente amb les tres i m’agradaria practicar més la de reduir, però en realitat crec que és la de reutilitzar. Reciclar ho tinc bastant interioritzat.

Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…

El mantell de fulles amb mil tons de verd de l’Ampelopsis que escala pel mur. Per a nosaltres, és una més de la família i des que la plantàrem vaig marcant en la paret amb la data les crescudes que va pegant cada any. A la tardor veig com les fulles es tinyen de mil colors i van caient.

Un lloc verd on anaves de menut.

Orejo, a Cantàbria. És el poble de ma mare i allà vaig passar els moments més feliços de la meua infància. És també on ens escapem cada any per a gaudir de la natura, la mar i la muntanya.

Un sabor vegetal que odies i un altre que et fascine.

Des de l’etapa mexicana, en què vam viure dos anys a Oaxaca, estime l’alvocat i odie el xaiot.

Si mirem en el teu armari, trobarem botes de muntanya?

Sí, unes Boreal que em van regalar “els meus carnals” pel meu aniversari i que m’han acompanyat de l’Àrtic a Ciutat Perduda (Colòmbia), passant pels Pics d’Europa.

Algun paisatge al qual peregrines cada any.

Als Valles Pasiegos, a Cantàbria. Són una meravella, especialment durant la tardor. La meua ruta preferida amb bicicleta és pujar el Port de Lunada (entre Burgos i Cantàbria) i baixar fins Orejo (el poble de ma mare), gaudint de les verdes valls esguitades de vaques i cabanyes. En arribar, no perdone un cocido montañés.

Hi ha alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat i que estiga protagonitzat per la natura?

Tota l’obra de Jules Verne. Sempre em va fascinar com descriu la vida vegetal, animal i mineral, ja siga real o inventada. Llegir Verne és el més semblant a viatjar i somiar.