10 Preguntes verdes a… Silvia Pérez de BALADRE
Si haguérem de donar un premi a la persona més verda, d’entre totes i tots els qui col·laboren a espores, sens dubte Silvia Pérez estaria entre les finalistes. I és que els vegetals són per a ella com la saba als arbres o els colors a les flors. Les plantes són la base de la seua essència com a creativa a l’espai virtual @baladre_crafting_creativity , i com a biòloga i educadora en @elauladeciencia; la seua font d’inspiració, la seua matèria primera, el seu refugi, la seua manera d’iniciar als més menuts en la ciència i, en definitiva, la seua manera de viure. Sempre amb alguna idea o manualitat que mostrar-nos per acostar les plantes a la nostra vida i fer-la una miqueta més sostenible, més bonica i més orgànica. I és per això que és la nostra protagonista d’aquesta nova entrevista verda, on ens parlarà de com va sorgir el seu vincle amb la natura, quin és el seu jardí favorit o quina ha sigut la seua última aventura a bord de la seua inseparable camper. Des d’espores ens sentim molt orgulloses de que forme part del nostre equip i estem segures de que ens espera un llarg, i verd, camí per recórrer.
Quin és el teu primer record de natura?
Recorde amb molt d’afecte com alguns diumenges de matí eixia amb bicicleta amb el meu pare i les meues germanes fins al Pi Redó, un paratge natural enmig del camp amb un pi pinyer bicentenari d’uns 27 metres d’altura, que es troba als afores del meu poble natal. Allí, sota la seua ombra, arreplegàvem pinyons i compartíem una estona abans de tornar a casa. Estic convençuda que aquell arbre va ser l’origen de la meua passió per la botànica!
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Fa uns mesos vaig haver de mudar-me a tot córrer i vaig aprofitar per a desfer-me d’un munt de coses. Així que vaig pensar: ‘aquesta és la meua oportunitat per a convertir-me en la reina del reciclatge’. Tot separat, cada cosa en el seu contenidor… un espectacle digne de manual de sostenibilitat. Però clar, el moment èpic va durar poc, en qüestió de minuts allò es va convertir en un caos i vaig acabar tirant-ho tot al contenidor general. Total, que vaig passar d’exemple ecològic a vilana mediambiental en temps rècord.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
Els saltamartins! Tinc molta fòbia a aquests insectes i no ho puc evitar. És la meua kriptonita i ho tinc assumit.
Un jardí on perdre’t
Hortus Botanicus a Amsterdam. El vaig descobrir viatjant i va ser un d’eixos llocs que t’atrapen des del primer moment. Si, com jo, gaudeixes buscant jardins botànics quan visites altres ciutats, aquest és una parada obligatòria. Passejar entre els seus hivernacles, perdre’s entre plantes exòtiques i sentir la calma del lloc és una experiència que recomane de cor.
Última aventura verda?
Estic en plena aventura botànica! Des d’aquest estiu viatge en camper i cada parada en la natura es converteix en un laboratori a l’aire lliure. Ara mateix porte uns 20 dies recorrent el Marroc, descobrint espècies que em sorprenen i amb moltes ganes de compartir-les en les meues xarxes. El que més m’agrada és que mai sé quina planta, ni quin país, serà el següent, i eixa incertesa és justament allò que fa que la divulgació siga tan emocionant.
Si escodrinyàrem al teu armari, trobaríem botes de muntanya?
Fa alguns anys em conformava amb qualsevol esportiva. Però un estiu, justament abans d’anar-me’n de vacances a Noruega, em van convèncer de portar un bon calçat. Va ser el millor consell que em van donar i des de llavors no isc a la muntanya sense elles! Encara que ja estan bastant desgastades, han estat una inversió fantàstica.
Herbero, romer en la paella, infusió de timó, llicsons… quina és la teua #plantagastronòmica preferida?
Preferides en tinc moltes, però la que més versatilitat em dona és l’orenga. L’utilitze en ensalades, salses, rostits, a soles o barrejada amb altres espècies. Encara que, sens dubte, on més m’agrada usar-la és per a condimentar una truita amb formatge. Una vegada batuts els ous, afegeixes el formatge i un poc d’orenga a la mescla, fas la truita com de costum i ja està! L’orenga li dona eixe puntet especial que et fa dir «per què no he fet açò abans?»
Perquè creus que els cactus estan tan de moda? Tu també ets fan?
Sempre han estat de moda, no? De fet, tinc el meu favorit: Atzavara Reina Victòria. Sí, m’encanten els cactus i la seua manera de sobreviure en condicions inhòspites… però sóc encara més fan de veure la cara de la gent quan els contes algun detall de la seua fisiologia. És com regalar-los una curiositat inesperada.
Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Si dic Jurassic Park, compta? Recorde eixos boscos immensos i grans extensions verdes. L’escena més icònica per a mi és la dels braquiosaures. Igual era xicoteta i ho magnificava tot, però al meu cap continua sent igual d’al·lucinant.
Prefereixes un bosc frondós, un desert infinit o una selva exuberant?
Sóc més de bosc que les bellotes! On més gaudisc de la botànica, sens dubte, és explorant boscos. Encara que també hi ha una altra versió de mi que al·lucina amb la flora dels deserts o amb la increïble densitat de plantes per metre quadrat que existeix als ecosistemes selvàtics.
