València verda: descobrint els parcs i jardins de la ciutat

Des de fa anys, la ciutat de València ha permés als seus habitants conéixer, disfrutar i respirar espais oberts gràcies als seus parcs i jardins. Entre estos espais, el famós Jardí del Túria s’alça imponent com el parc urbà més extens d’Europa, amb 120 ha de superfície i 12 km de llargària. La seua presència, juntament amb la protecció de l’Albufera i l’horta mitjançant una sèrie de polítiques de mobilitat sostenible, va portar la Comissió Europea a nomenar València «Capital Verda Europea» en 2024, de manera que es va convertir en la primera ciutat mediterrània a aconseguir este reconeixement.

Per això, creiem que es mereix este article, que ens farà viatjar pels jardins i parcs que van fer possible este reconeixement, percebent amb tots els nostres sentits el seu valor inestimable i centrant-nos en els beneficis que disfrutem gràcies als esforços dedicats a convertir la nostra llar en una ciutat sostenible. Ens acompanyeu?

Més verd, més benestar

És fàcil imaginar que l’abundància de zones verdes és beneficiosa per a una ciutat, però els avantatges que aporten als seus habitants van molt més enllà del que podríem pensar. Encara que l’aspecte estètic és el més conegut i evident, la presència d’estes zones comporta també millores tant en la salut física, perquè fomenta la pràctica d’exercici i les activitats d’oci a l’aire lliure, com en la salut mental, ja que ajuda a reduir l’estrés, l’ansietat i la depressió.

La qualitat de l’aire també se’n beneficia, d’una banda, gràcies a la capacitat de la vegetació per a absorbir gasos contaminants i, d’una altra, per l’increment d’oxigen que es produeix com a resultat de la fotosíntesi. A més, fem que la ciutat tinga un paper actiu en la tan comentada lluita contra el canvi climàtic, tant fixant diòxid de carboni com contribuint a disminuir la temperatura ambiental. Esta reducció no es deu únicament a l’ombra projectada, sinó també a l’aprofitament de la radiació solar durant la fotosíntesi.

Tots estos beneficis comporten un augment clar del benestar de la població, directament relacionat amb la superfície verda de què pot disfrutar. Això connecta precisament amb els motius pels quals València va ser triada «Capital Verda Europea» en 2024. Un important premi que va reconéixer el paper protagonista de la natura a la nostra ciutat, possible gràcies a l’abundància d’espais verds que, a poc a poc, l’han anat convertint en una urbs cada vegada més sostenible i mereixedora d’este reconegut títol.

Es tracta, sens dubte, d’un gran reconeixement que ens convida a descobrir aspectes tan interessants com la superfície verda total de València i la seua distribució per districtes, o la biodiversitat present en les zones verdes. A més, volem aprofundir en les actuacions dutes a terme per a crear i mantindre estos espais, fet que ens permetrà conéixer millor esta bella faceta de la nostra ciutat i disfrutar-ne encara més.

De quant de verd disposem?

Encara que no haja sigut considerada superfície verda en els càlculs reflectits en el web de l’Ajuntament, és important reconéixer, en primer lloc, el paper innegable de l’horta valenciana, una part fonamental del patrimoni històric i cultural del territori. Un paper que, en 2019, va fer que fora declarada «Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial» —SIPAM— per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.

I això no resulta estrany si tenim en compte, d’una banda, els seus més de mil anys d’història i, d’una altra, la seua extensa superfície: ni més ni menys que 2.800 ha. L’equivalent a una cinquena part de la ciutat de València! Segons les dades proporcionades per l’Ajuntament, la superfície verda total del municipi és de 500 ha, l’equivalent a quatre vegades el Jardí del Túria. Tenint en compte que la superfície municipal supera lleugerament les 13.000 ha, això significaria que prop d’un 4 % del territori és verd.

Si comparem València amb altres ciutats espanyoles i prenem com a referència les dades dels seus respectius ajuntaments, observem que Madrid disposava de 6.000 ha de superfície verda en 2017, un 10 % de la seua extensió, mentre que en el cas de Barcelona esta xifra augmenta fins al 36 %. Pel que fa a altres ciutats europees, la superfície verda de Londres representa un 40 % i la de Berlín, un percentatge una mica inferior, del 30 %.

Per tant, i tenint en compte que parlem d’una ciutat de clima mediterrani, el punt fort de València és, en realitat, que el 97 % de la població viu a menys de 300 metres d’una zona verda urbana. La ciutat supera àmpliament la mitjana europea i es troba entre les primeres d’Espanya pel que fa a l’accessibilitat a zones verdes, després de Vitòria-Gasteiz, al País Basc, i Mollet del Vallès, a Catalunya. A més, València disposa de 7,5 m² de zona verda per habitant, una xifra que es pretén ampliar fins als 10 m² una vegada finalitzen les intervencions proposades en el marc de la capitalitat verda.

Analitzant els districtes

Encara que comprovem que som una ciutat amb una superfície verda considerable, també és important saber on es troba i com està distribuïda.

Com es pot apreciar en el gràfic, elaborat a partir de la informació disponible en el web de l’Ajuntament, dels 19 districtes que té València, el que concentra una major superfície verda és Quatre Carreres, amb prop de 60 ha. El seguixen Campanar, amb prop de 40 ha; Poblats Marítims, amb una superfície semblant, encara que lleugerament inferior a la de Campanar, i la Saïdia, amb una mica més de 30 ha.

Com podria semblar lògic, en estos districtes també trobem algunes de les zones verdes més grans: el parc de l’avinguda dels Germans Maristes, amb prop de 4 ha, a Quatre Carreres; el Jardí de Polifil, amb una superfície semblant, a Campanar; el Passeig Marítim juntament amb el passeig de Neptú, amb prop de 5 ha, a Poblats Marítims, i els Jardins de Vivers, amb quasi 19 ha, a la Saïdia.

En la resta de districtes, les xifres són considerablement menors. Les superfícies més baixes es troben, d’una banda, a Pobles del Nord i, d’una altra, en alguns dels districtes més antics de València: Ciutat Vella, Benimaclet i Extramurs. Les seues superfícies verdes, encara que també són importants, no arriben a les 10 ha. Això ens demostra que, si bé en èpoques anteriors la ciutat no disposava de grans entorns verds que la sostingueren, les dinàmiques de les últimes dècades han impulsat la creació de noves zones de natura urbana en barris nous o en expansió.

Biodiversitat i qualitat de les zones verdes

Les zones verdes, com ja hem comentat en la introducció de l’article, tenen nombrosos efectes positius sobre la població, i la biodiversitat que acullen és un factor clau. Per este motiu, en el marc de la capitalitat verda s’han desenvolupat diferents projectes de renaturalització a la ciutat amb l’objectiu d’augmentar la superfície verda i la biodiversitat, en sintonia amb algunes mesures de gestió de parcs i jardins que ja s’havien començat a aplicar durant els anys anteriors.

Entre tots estos projectes destaca «Renaturalitza VLC», una iniciativa de l’Ajuntament amb la col·laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València, SEO/BirdLife i la Fundació Global Nature. El projecte inclou quatre actuacions principals: el Jardí Mediterrani Trini Simó, al Solar dels Jesuïtes; el Jardí de Pol·linitzadors, davant de les Torres dels Serrans; els horts urbans d’Orriols Convive, i el projecte Pilots de Biodiversitat, distribuït per tota la ciutat.

Pel que fa al Jardí Mediterrani Trini Simó, desenvolupat en l’històric Solar dels Jesuïtes, va nàixer amb la idea de crear un espai que reproduïra el paisatge agrícola valencià, amb séquies, camins, tàpies i cultius tradicionals, i que acostara este patrimoni a la ciutadania. A més de fomentar la conservació de la biodiversitat autòctona, es pretenia oferir formació a centres educatius, associacions veïnals i públic general sobre la producció sostenible i de proximitat, l’agricultura urbana i ecològica i el consum responsable.

L’actuació dedicada a Orriols Convive es va proposar en este barri amb la finalitat de transformar un solar abandonat, utilitzat fins aleshores com a aparcament, en un hort urbà comunitari gestionat pel veïnat. La proposta preveia que l’hort disposara de 25 parcel·les de cultiu destinades a l’autoconsum, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social, el contacte amb la natura i l’educació ambiental.

La iniciativa incorporava, a més, dos actuacions més. D’una banda, el Nucli de Conservació de Pol·linitzadors, concebut amb l’objectiu d’augmentar la riquesa d’espècies vegetals autòctones i, amb això, la presència de pol·linitzadors en una superfície situada als peus de les Torres dels Serrans, al Jardí del Túria. Esta actuació pretén afavorir la biodiversitat urbana i contribuir a incrementar la presència d’ocells, insectes, rèptils i mamífers menuts. D’una altra banda, els Pilots de Biodiversitat, formats per més de 60 intervencions experimentals repartides per tota la ciutat, es van desenvolupar per a fomentar la biodiversitat en l’espai urbà alhora que s’hi provaven noves tècniques de jardineria, la plantació de flora autòctona, la instal·lació d’espais per a la vida silvestre i la creació de xicotetes zones de vegetació.

Entre les espècies utilitzades es troben plantes herbàcies menudes, sovint molt poc valorades, però d’una gran importància per a preservar la biodiversitat, mantindre la fertilitat del sòl, millorar la gestió de l’aigua i reduir la temperatura ambiental. Entre estes plantes hi ha Poa annua, o poa anual, l’espècie més habitual en els espais verds valencians. Forma part de les gespes i pot arribar als 30 cm d’altura, amb unes espigues menudes de color blanquinós. També hi trobem Capsella bursa-pastoris, coneguda com a bossa de pastor, que presenta nombroses flors blanques molt menudes. Estes flors atrauen diferents insectes pol·linitzadors i la planta produïx una gran quantitat de llavors que poden servir d’aliment per als ocells. Una altra espècie és Sonchus tenerrimus, o lletsó fi, una planta amb fulles molt variables i flors grogues que atrauen nombrosos pol·linitzadors, especialment les abelles.

D’una altra banda, tenim les espècies vegetals arbòries, de les quals trobem una gran biodiversitat en totes les zones verdes de la nostra ciutat. Entre estes espècies hi ha nombrosos arbres monumentals i singulars, coneguts no sols per la seua antiguitat o dimensions, sinó també pel seu origen llunyà o per la seua vinculació amb importants esdeveniments històrics i socials. És el cas del ginkgo, Ginkgo biloba, plantat als Jardins del Real o Vivers, al districte de la Saïdia. Es tracta d’una espècie que existix des de fa 250 milions d’anys i que molta gent coneix perquè un exemplar va sobreviure a la detonació de la bomba d’Hiroshima, tot i trobar-se a només un quilòmetre del lloc de l’explosió. Un any després, va tornar a brotar i es va convertir en un símbol del renaixement i de l’esperança.

També destaquen dos oliveres, Olea europaea, de 400 anys d’edat que es troben al parc de Marxalenes, al districte de la Saïdia. Són els arbres més antics de la ciutat. L’olivera és un símbol de pau i, antigament, les seues branques formaven part del premi que s’atorgava als vencedors dels Jocs Olímpics. Un altre exemplar destacat és un aromer, Acacia farnesiana. Esta espècie va rebre el nom dels Jardins Farnese de Roma, ja que els primers jardins botànics d’Europa van ser coneguts com a jardins farnesians. Un exemplar ben conegut es troba als jardins de la Glorieta i del Parterre, al districte de Ciutat Vella.

Plans de futur verd

D’una altra banda, es va plantejar el «Corredor Verd València Sud», un projecte de prop de 5 ha i un quilòmetre de longitud destinat a la renaturalització dels barris del sud de la ciutat. La proposta pretenia ordenar i renovar els espais obtinguts amb el soterrament de les vies ferroviàries d’esta zona i amb la reordenació de les àrees industrials situades entre el Parc Central i el barri de Vara de Quart. D’esta manera, es crearia un gran corredor verd que connectaria els barris d’Arrancapins, Russafa, la Raiosa, Malilla, la Creu Coberta, Sant Marcel·lí, Camí Reial, Sant Isidre i Vara de Quart.

Les noves zones verdes inclourien paisatges diversos, des de masses forestals fins a espais agrícoles, passant per zones verdes vinculades a l’aigua i altres de caràcter més urbà. Estos espais s’endinsarien en els barris i afavoririen la mobilitat sostenible, amb l’objectiu d’aconseguir ecobarris amb emissions zero.

Malauradament, este projecte, denominat Estratègia Green Leaf i aprovat en 2023 mitjançant un concurs públic, ha sigut descartat i es troba actualment envoltat de controvèrsia. En 2026 va ser substituït pel nou Bulevard García Lorca que, a diferència del projecte original, preveu incorporar tres carrils de circulació que travessarien les zones verdes: dos destinats a vehicles privats i un tercer reservat al transport públic.

Un altre projecte important és el que la Generalitat pretén dur a terme prolongant el Jardí del Túria més enllà del Parc de Capçalera al llarg de 2,5 km. La proposta preveu crear un espai de 80 ha, quatre vegades la superfície del Parc de Capçalera, que beneficiaria els municipis de Mislata, Paterna i Quart de Poblet. Este espai connectaria amb les hortes adjacents i incorporaria praderies destinades al descans, l’oci i les activitats forestals. També inclouria zones preservades per a la recuperació de la biodiversitat i làmines d’aigua que servirien de refugi per a l’avifauna.

Un camí cap al futur que només té un color

Amb tot el que hem explicat, hem comprovat que València és, sens dubte, una ciutat mereixedora del nomenament que va rebre fa dos anys com a «Capital Verda Europea», ja que les seues nombroses i extenses zones verdes aporten grans beneficis a la població. Les importants actuacions planificades, no sols per a incrementar-ne el nombre i la superfície, sinó també per a potenciar la biodiversitat d’estos espais, permetran mantindre esta tendència en el temps. Així, s’assegurarà que totes les persones puguem disfrutar cada dia de la natura en tot el seu esplendor en una ciutat cada vegada més verda. Un verd que ens permeta ser més resilients, adaptar-nos millor al canvi climàtic i viure plenament en sintonia amb la natura, com sempre hauria de ser.

Ens veiem entre el verd!

Nota de Marcos López

No vull acabar este article sense dedicar unes paraules a Susana Romo, l’altra autora del text i amb qui, malauradament, no podré tornar a col·laborar. Encara que vaig tindre l’oportunitat d’agrair-li-ho personalment, necessite deixar per escrit fins a quin punt va influir en mi durant el desenvolupament del meu Treball de Fi de Grau sobre l’Aprenentatge-Servei en el medi ambient i, posteriorment, en les nombroses ocasions en què vam col·laborar en jornades, projectes i, fins i tot, articles per a esta revista. Valore moltíssim haver pogut compartir tot això amb ella. Una part important del que soc ara i del meu treball actual la dec a les nostres converses, als nostres intercanvis d’idees, als seus amplis coneixements i al seu suport inestimable. Que este article sobre la nostra particular ciutat verda servisca també per a recordar-la.