Una mirada ecosistèmica per a la Torre del Pirata

Vista àrea de la Torre del Pirata, la Canyada de Trilles, sector 31-32. Imatge: Natura Godella

La Cañada de Trilles en Godella, popularment coneguda com la Torre Del Pirata, és un paratge de gran valor ambiental pel seu característic paisatge mediterrani, la seua flora i fauna. Una peça clau més en el cinturó verd que envolta a la ciutat de València i lloc habitual per gaudir i connectar amb la natura dels habitants de Godella, que es troba ara en el punt de mira davant una possible urbanització de l'enclavament, que ha despertat diferents mobilitzacions i projectes per a posar en valor el seu valor ecològic.

Segons Eugenio Graz, en el seu llibre ‘La Cosecha de agua y tierra’, la sostenibilitat significa viure dins de la capacitat regenerativa de la biosfera, és a dir, trobar l’equilibri entre el consum humà de recursos naturals i la recuperació per part de la natura. I és que la humanitat depén del capital natural del planeta, que proveeix tots els recursos naturals i serveis ecològics necessaris per a la vida.

‘Natura Godella’ un projecte de sensibilització i educació al voltant dels entorns de Godella, el seu hàbitat mediterrani, fauna, flora, història i cultura

A València, tenim la sort de poder comptar amb un entorn natural singular, amb la seua mar, la seua horta, les seues muntanyes i boscos mediterranis, i ara, més que mai, és la nostra responsabilitat conservar-la i restaurar-la per a poder viure en aqueix equilibri tan necessari per a la nostra supervivència. En aquest sentit, la conservació d’un enclavament verd pròxim a la capital, la Torre del Pirata, ha despertat de nou la consciència ecologista en la ciutadania local que reclama la declaració de l’espai com a paratge natural.

El cor verd de Godella

La zona de la Torre del Pirata, oficialment Canyada de Trilles, se situa a l’Horta Nord, en el municipi de Godella, i és un lloc de trobada per a molts veïns de les poblacions colindants on encara poden respirar aire fresc, passejar i gaudir dels beneficis d’estar en contacte amb la natura. En aquesta àrea de bosc mediterrani abunda el pi blanc, el pinyoner, la garrofera i altres espècies cultivades com l’olivera i l’ametler, entre nombrosos arbustos, plantes aromàtiques o matèries naturals com l’espart, que transporta a l’essència i tradició artesana de València. També és rica en combustibles renovables que es poden obtindre a partir de la fusta de pi, corfa d’ametla o os d’oliva; i compostos farmacològics o medicinals amb usos variats, com bé explica Alfredo Marín, farmacèutic i botànic, autor del llibre de la biodiversitat de la Torre Pirata que es va publicar al novembre de 2021.

Aquesta muntanya proporciona hàbitat per a la vida silvestre local, preservant la biodiversitat de l’entorn i oferint serveis de regulació, ja que la massa arbòria actua com a embornal de carboni regulant el clima i disminuint la contaminació de l’aire. Cosa imprescindible per a l’adaptació i resiliència del municipi i els del seu voltant, davant un clima cada vegada més sever amb sequeres prolongades i pluges molt intenses.

L’entorn també compta amb elements patrimonials, com és la mateixa Torre del Pirata, una torre guaita considerada avui com a Bé d’Interés Cultural (BIC) o les cases del barri concheta, on encara es poden trobar aljubs àrabs i construccions fetes pels mateixos picapedreres que treballaven en les pedreres, d’on es va traure la pedra per a construir la llotja i altres monuments emblemàtics de València. Una Godella que retrata la connexió amb la seua natura i les seues tradicions, conservant així la memòria històrica del paisatge.

No obstant això, aquests beneficis naturals i culturals semblen no ser suficient per a protegir i restaurar les muntanyes per l’interés comú i amb l’objectiu de garantir la salut d’aquesta i les generacions futures. Aquest i molts altres espais naturals de la zona són infraestructura verda, ja que incloueb de manera natural una xarxa de pràctiques de gestió d’aigües pluvials, com a cobertes verdes, arbres i paviment permeable, que poden capturar i infiltrar la pluja on cau, reduint així l’escolament, millorant la salut de les vies fluvials i regulant el cicle de l’aigua. És, per tant, un aliat essencial per a evitar l’erosió del sòl i per a controlar les inundacions, però desafortunadament la realitat és que, malgrat l’emergència climàtica que vivim, les nostres muntanyes segueixen exposades i desprotegides a l’urbanisme depredador, que ja en les últimes dècades ens va portar al límit i ha demostrat ser insostenible, destruint al seu pas milers i milers d’hectàrees de costa i bosc mediterrani a la Comunitat Valenciana

Posar en valor el patrimoni natural

En el cas de Godella, els agents urbanitzadors d’aquesta zona amb el suport de l’Ajuntament segueixen avant amb un pla urbanístic de 1990 amb la missió de destruir els 150.000 m² de zona verda per a construir 447 habitatges. És per això que, davant la possible pèrdua irreversible d’aquest bosc mediterrani, més d’un 20% de l’electorat del municipi ja ha manifestat el seu rebuig a aquest pla, ja que no ha sigut adequat a la legislació urbanística vigent. La població exigeix protegir la Torre del Pirata i l’entorn de la muntanyeta de Godella i plantejar que es convertisca en un bosc periurbà. Una gran infraestructura verda per a la ciutat i, juntament amb altres paratges similars en els municipis veïns, configurar un corredor agroforestal entre el Túria i el Carraixet a manera de cinturó verd de l’àrea metropolitana de València.

Estratègia territorial. Corredor agroforestal entre el Túria i el Carraixet. Imatge: Pepe Vicen Balaguer, Universitat Politècnica de València (Salvem Godella)

Aquest descontentament ha desencadenat una mobilització social que ha unit a huit associacions en defensa de la protecció de la Torre del Pirata, enfortint vincles i construint cohesió social. A més, les campanyes que s’han realitzat durant l’últim any han recollit les signatures de 88 artistes del poble en un manifest en defensa de la protecció i conservació d’aquest entorn, ja que des de fa segles Godella ha estat font d’inspiració per a l’art.

Com exposa l’arquitecte Pepe Vicén Balaguer, en el su treball Conectando sub-urbanidades, preservando la naturaleza, els quadres d’Ignasi Pinazo i Camarlench (València 1849 – Godella 1916) són un exemple d’allò, ja que l’afecte d’aquest per Godella, el que va ser el seu poble i on va establir la seua família, es veu representat en les pintures ràpides urbanes i campestres de l’artista amb traç ràpid i solt. Pinazo retrata els costums i el paisatge cultural de la Godella de principi de segle. 

Obra d’Ignacio Pinazo Camarlench

També referència en el treball la figura d’Antonio Machado i altres artistes coetanis. El dramaturg, en concret, deixa com a testimoni el següent poema que descriu amb estima la terra on va residir durant aquest any i mig abans del seu exili, definint líricament el territori i les formes de vida que configuren els pobles de L’Horta Nord:

Ya va subiendo la luna 
sobre el naranjal. 
Luce Venus como una 
pajarita de cristal. 
Ambar y berilo, 
tras de la sierra lejana, 
y el cielo, de porcelana 
morada en el mar tranquilo. 
Ya es de noche en el jardín 
—¡el agua en sus atanores!— 
y sólo huele a jazmín, 
ruiseñor de los olores. 
¡Cómo parece dormida 
la guerra, de mar a mar, 
mientras Valencia florida 
se bebe el Guadalaviar! 
Valencia de finas torres 
y suaves noches, Valencia, 
¡estaré contigo, 
cuando mirarte no pueda, 
donde crece la arena del campo 
y se aleja la mar de violeta!

El patrimoni natural és part del patrimoni cultural de Godella, des de la Torre Pirata passant per les Pedreres i la Lloma dels Frares, totes aquestes atorguen gran valor al manteniment de paisatges històricament importants o espècies culturalment significatives. A més, la seua conservació i ús sostenible pot afectar l’economia local i, fins i tot, crear ocupacions verdes dedicades a la cura i maneig de la seua biodiversitat i potenciar el turisme ecològic.

En comptes d’un problema econòmic, preservar les nostres muntanyes es presenta com a una oportunitat de resiliència local, si s’elabora un pla transformador beneficiós per a la natura i per a la població. Un pla alineat amb l’Estratègia Nacional d’Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques, que secunda i promou aquells projectes transformadors que realitzen una adequada conservació i expansió de les infraestructures urbanes i periurbanes, de manera que s’optimitzen els serveis ecològics, culturals, econòmics i socials que presten a la societat, aconseguint un adequat equilibri entre el seu gaudi per part de la ciutadania i la protecció de la biodiversitat que atresoren.

Aquest enfocament permet adoptar i implementar polítiques i plans integrats per a promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i l’adaptació del canvi climàtic i la resiliència davant els desastres, en línia amb l’ODS 11 “Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusius, segurs, resilients i sostenibles”. Es tracta de reivindicar els valors naturals i socioeconòmics dels ecosistemes urbans, de manera que s’aprofiten al màxim les oportunitats que brinden, respectuoses amb el medi ambient. Ara més que mai necessitem dels boscos per a millorar la nostra salut física i mental, i reconnectar amb el medi natural, del qual formem part. És ara el moment de mirar cap al futur.

Cap a l’educació i divulgació ambiental

Des de la població local han sorgit diverses iniciatives que promouen el desenvolupament de campanyes de sensibilització sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i s’estan realitzant xarrades i tallers sobre la conservació i el foment de la biodiversitat.

Exposició Natura Godella. Imatge: fotògraf Juan Solves

La iniciativa i exposició Natura Godella, avalada per la València Capital del Disseny 2022, és un gran exemple d’això, ja que naix com a un model museístic de sensibilització i educació sobre els entorns de Godella. La mostra, que està oberta al públic fins a finals d’abril, proveeix material audiovisual i il·lustratiu de la fauna, flora i fòssils de Godella a través dels ulls de diversos artistes valencians.

L’aposta per la realització d’activitats que permeten la conservació i l’augment de la biodiversitat és clau, no sols per a fomentar respecte el nostre entorn sinó per a enfortir el teixit social i fomentar la participació ciutadana en l’elaboració de plans i projectes que puguen afectar la biodiversitat del municipi.

Bibliografia

VICEN BALAGUER, José. (2020) Conectando sub-urbanidades, preservando la naturaleza. TFM en la Universitat Politècnica de València

Cap a REVOLVE Mediterraneo i activista mediambiental
Formada en media i comunicació, amb amor i humor sempre en el centre de tota acció. Observadora del cosmos. Gaudidora de la vida i bailonga fins a l'alba! Fan dels ritmes africans, fer teatre i jugar a capoeira. Advocant per un sistema polític just. Estime les altures però mai em veuràs tirar-me d'un paracaigudes!
extern Signatura Espores
Send this to a friend