Sol com un fong

Mirar amunt en tardor i entre arbres és un exercici molt inspirador, però ja apareixen en les ombres, al peus dels gran arbres i ben amagats, els fongs. Baixa la mirada i busca. Per què fa tanta il.lusió trobar-ne un?

Des de la caseta d’un gnom passant pel peu d’atleta, l’imaginari popular té una gran varietat d’esquemes mentals sobre els fongs. Tradicionalment, han estat estudiats per la botànica a pesar que ja fa temps que se sap que estan, evolutivament, més emparentats amb els animals que amb les plantes.

 Imatge de FlickR

Encara no us ensenyarem a identificar-los. Això és una gran responsabilitat i preferim que els conegueu abans d’una forma un poc més descriptiva. Ho farem més endavant perquè tots els fongs es mengen, però alguns una sola vegada.

Xafardejos fúngics

El nom de fong té un curiós origen etimològic ja que és conseqüència de la unió de “fungus” (cadàver) i “ago” (fer) que va originar “funus”, d’on prové el mot actual. Amb la fi que els ja iniciats en la recol.lecció del fongs no abandonen la lectura de l’article, us dediquem aquest enllaç, una aplicació mòbil que t’ajudarà a identificar els fongs sobre el terreny. Fes clic a la imatge per accedir a l’aplicació FungiNote, avalada pel Real Jardín Botánico.

 Fes clic a la imatge per accedir a la dèscarrega de FungiNote Imatge de FlickR

Les representacions dels fongs no són gens comunes en la història de la humanitat,de 1450 a.C. data la representació més antiga d’aquest organisme en un pintura mural faraònica. Molt al contrari que els maies, que van entregar un culte més elaborat als fongs al.lucinògens i les representacions en ceràmica o frescos són més habituals.

Què cal tenir per ser un bon fong?

Dels fongs sabem que no fan la fotosóntesi sinó que són heteròtrofs, és a dir, no produeixen la matèria orgànica com ho fan les planes verdes sinó que necessiten prendre-la d’altres organismes, tal i com ho fem nosaltres, cada dia en cada menjada. S’alimenten d’altres organismes morts en descomposició o són paràsits. Les seues cel.lules són com les dels animals i no com les dels vegetals i els seu cos està organitzat en filaments anomenats hifes.

 Imatge del Facebook de SOMIVAL

Allò que anomenem seta és el cos reproductor del fong, on es troben les espores. La ciència que s’encarrega de l’estudi dels fongs és la micologia. A València trobem Societat Micològica Valenciana. Us deixem l’enllç a la web i al Facebook perquè esteu al dia pel que fa a les activitats que organitzen: excursions, tallers, jornades gastronòmiques…

Que no s’acaben!
Deixant de costat la idea de fer foc, de llançar paper d’alumini o ampolles de plàstic, anem a donar-vos alguns consells en què potser no hageu pensat i que si expliqueu als més menuts quan aneu d’excursió, els nostres boscos tindran una vida més llarga.

Ragú de titot amb fongs. Imatge de FlickR

Anar d’excursió es una de les nostres activitats preferides però a la muntanya també hi ha regles que acomplir. Què faig amb les corfes de la mandarina? Són orgàniques, biodegradables i un munt de coses més que ens fan pensar que servirà com abonament a les plantes que hi viuen. El que és cert és que com menys desfets deixem al nostre pas millor, però en cas d’haver de llançar un pell de plàtan, el cor central de la poma o un mocador usat, el més respectuós és amagar-ho degudament fent un clotet i tapant-lo després amb terra.

Per ser un bon caçador de bolets calen dues ferramentes: una navalla i una cistella de vímet. La navalla ens permetrà tallar la part fructífera del fong, la seta, que és el que ens mengem. Un tall net garantirà que el pròxim any hi haja fongs també.

Imatge de FlickR

Pel que fa a la cistella, no és que ens interesse que visiteu els boscos amb un conjuntet vintage, però l’enreixat del vímet permet que les espores dels fongs que ja hem trobat continuen escampant-se pel sòl. Alguns boletaires entesos suggereixen portar una bóta de vi, però això ja és més personal.

Si una cosa podem aprendre dels bons recol.lector és la solidaritat. Acabat un dia de recerca, els fongs s’apilen, es pesen i es reparteixen per igual. Tant se val si n’has trobat tu més que l’altre, el més important és portar-los cadascú a casa, presumir d’ells i tornar-nos a ajuntar per a menjar-los en companyia. Així que ja saps, ara és bon moment per a iniciar-te, no tornaràs a estar sol com un fong.

Crèdits:
Imatge de capçalera de FlickR

Més articles sobre fongs:
Fúngic
És temps de bolets… paraula de mòbil!