La salut dels oceans, també en crisi

Canvi climàtic, índexs de contaminació alts, esculls de coral malalts, ecosistemes marins destruïts, zones mortes que es converteixen en autèntics deserts marins… molts dels danys que l’activitat humana ha causat en els oceans té efectes irreversibles. La crisi oceànica i la salut dels oceans ens afecta a tots.

En un informe publicat a octubre de 2013 la FAO alertava de la crítica salut dels nostres oceans. Segons aquesta organització, especialitzada en el tractament de temes que afecten a l’alimentació i l’agricultura a nivell mundial, el 57% de les poblacions de peixos estan completament explotades i un altre 30% sobreexplotades, esgotades o en procés de recuperació. La crisi dels oceans no solament afecta a les espècies que viuen en ells. Cada vegada existeixen més zones mortes en els nostres mars. Les zones mortes són, a grans trets, grans deserts d’aigua en els quals no hi ha cap tipus de vida i, per la qual cosa sembla, creixen a un ritme vertiginós.

Els motius d’aquesta desolació marina són diferents, entre ells el canvi climàtic i l’augment de la temperatura de les aigües de mars i oceans, l’ús de fertilitzants, les emissions de CO2 i la sobrepesca, que posa en perill la supervivència dels recursos marins i per tant una important font d’aliment per a la població mundial. Però la salut (o mala salut) dels oceans no solament afecta als habitants de zones costaneres, pot tenir conseqüències devastadores per a la humanitat i, a dia d’avui, podem dir que els nostres oceans estan malalts.

Què podem fer per a canviar aquesta situació? 
Aquesta crisi ha provocat la reacció d’experts de tot el món que aposten per un enfocament global per a millorar la situació dels nostres oceans, on tenen cabuda experts i científics, grans i petites empreses, governs i associacions civils. Els objectius a complir estan clars: prioritzar inversions que promoguen mitjans de subsistència sostenibles, equitat social i seguretat alimentària per a aconseguir un oceà sa i sistemes eficaços per a la seua gestió, el seu enfortiment, la seua capacitat d’innovació i la seua viabilitat a llarg termini. 

És per açò que s’ha constituït un grup, denominat Aliança Mundial a favor dels Oceans (GPO), entre els membres dels quals s’inclou al capdavanter de la indústria pesquera Chris Lischewski, qui és president i director general de Bumble Bee Foods; l’oceanògrafa Sylvia Earle; l’economista especialitzat en Pesca, Ragnar Arnason; i el secretari general del Fòrum de les Illes del Pacífic, Tuiloma Neroni Slade. L’Aliança dels Oceans cerca, d’una banda, restablir una salut oceànica en el present i, per una altra, preservar la seua cura per a les generacions futures. És per açò que la GPO i altres organismes externs a ella han decidit fer una avaluació de la situació actual dels oceans. 

Foto: Greenpeace

Foto: National Geographic

Segons alguns experts, la sobrepesca és un dels grans problemes de l’oceà perquè posa en perill la provisió d’aliments en esgotar espècies importants per a les economies locals i globals. A més, aquest excés d’explotació pesquera modifica les cadenes alimentàries marines, la qual cosa suposa un risc encara major per a la seguretat alimentària mundial i especialment en les zones que depenen dels mariscs com a font decisiva de proteïna d’alta qualitat. 


Però aqueix no és l’únic problema de la mala salut dels oceans: segons un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCCC), l’oceà és essencial per a protegir a la humanitat dels impactes del canvi climàtic ja que absorbeix més del 90% de la calor atrapada en el sistema Terra per les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) i un quart de les nostres emissions de diòxid de carboni (CO2). 

Entre les solucions per a millorar trobem l’eliminació de mètodes de pesca destructius com l’arrossegament de fons, promoure la gestió local de pesqueres on els pescadors tenen un interès material a conservar els recursos i hàbitats, establir objectius internacionals per a reduir les emissions de CO2 en la pròxima dècades i reformar la legislació de l’alta mar per a garantir una gestió eficaç basada en pilars científics.

OHI: Índex de Salut Oceànica

L’índex OHI és la primera mesura quantitativa de la salut oceànica que considera als éssers humans com a part de l’ecosistema de l’oceà. Serveix per a avaluar la sostenibilitat de l’ús i els beneficis que obtenim dels oceans i és un recurs molt útil per a legisladors i empreses de tot el món. Es basa en el mesurament/avaluació de deu variables que marquen el nivell de biodiversitat, la neteja de les aigües, el magatzematge de carboni, la protecció costanera, els productes naturals, l’explotació turística de la zona i la provisió d’aliments. Segons aquest informe, un oceà saludable és aquell “que ofereix una gamma de beneficis a les persones ara i en el futur”. 

Pesca tradicional

El OHI de 2013, publicat recentment, ha alertat especialment sobre la provisió d’aliments, que ha aconseguit el nivell més baix del rànquing i que, alhora, és la variable que més afecta a curt termini al benestar humà. Respecte a la sobrepesca i l’explotació d’espècies, l’informe conclou que el peix i els productes marins es pesquen més ràpid del que poden reemplaçar-se, i que els països podrien obtenir majors beneficis si utilitzaren els recursos de manera més sostenible. En aquest sentit, l’Índex de Salut Oceànica valora l’oportunitat de pesca artesanal en els nostres oceans en més d’un 95% per cent. 

Si fem un rànquing per països, aquells que tenen un Índex de Salut Oceànica més alts (és a dir, aquells que tenen una millor salut marina) són llocs recòndits, petits paradisos on el benestar del mar es mira amb lupa. Parlem de llocs com les Illes Heard i Mc Donald (Austràlia), l’Illa de Saba (territori ultramar dels Països Baixos), l´atol Howland i la coral · lina Illa de Baker (tots dos pertanyents a EUA). 

Respecte a la provisió d’aliments en el mar, l’índex valora positivament aquelles regions amb espècies suficients i sanes i que practiquen la recol·lecció silvestre i l’aqüicultura com a font d’obtenció. Nou de les deu regions amb una puntuació més alta en aquesta variable són nacions illenques del Pacífic, amb major tradició de pesca tradicional. Entre elles trobem les Illes Salomó, Tuvalu, Palaos, Illes Marshall, Vanuatu, Wallis i Futuna, Papua Nova Guinea, Naurú i Nova Caledònia. Una de les particularitats que augmenta l’índex de producció d’aliments en aquests llocs és que més de la meitat de la pesca de tonyina del món depèn de les seues aigües.

L’índex també demostra que la riquesa no és sinònim de sostenibilitat ni de salut oceànica. Bé és cert que els deu països amb menor puntuació en aquest rànquing (Guinea Bissau, amb el més baix, seguit per República Democràtica del Congo, Libèria, Haití, Costa d’Ivori, Guinea, Pakistan, Angola, Somàlia, i Nicaragua) són pobres. Però també que tots ells tenen un historial recent de guerra, enfrontaments civils, conflictes ètnics i situacions polítiques i governamentals molt inestables, la qual cosa restringeix l’oportunitat d’adoptar les mesures de resiliència necessàries per a disminuir les pressions socials i ambientals sobre l’oceà. 

D’altra banda, els països més rics tampoc obtenen els resultats positius esperats ja que el seu impacte en el medi també és major. El primer país dels més desenvolupats del món en el rànquing de salut oceànica és França, en el lloc 32. Estats Units (el primer del món per PIB) obté un pèssim lloc 75; Xina, el segon en PIB, un lloc 162; Japó, el tercer més ric del món, obté una posició 87; i Alemanya, la quarta per PIB, el lloc número 59. Per la nostra banda, Espanya, tretzè país del món per PIB, es queda en la posició 86 en la classificació del OHI, amb una puntuació mitjana de 66 sobre 100.