Per què celebrar un Dia de la Terra
Des de 1970, cada 22 d’abril molts països celebren el Dia de la Terra, una data idònia per a la reflexió sobre l’estat del nostre planeta. En aquests temps d’incertesa aquesta reflexió va un pas més enllà, ha arribat l’hora d’adoptar polítiques mediambientals que ens ajuden a eixir de la crisi.
El 22 d’abril de 1970 milers de persones van eixir als carrers dels principals estats nord-americans per a demanar al seu govern la imminent creació d’una agència especial dedicada íntegrament a l’estudi, salvaguarda i promoció de polítiques relacionades amb el Medi ambient i la seua conservació. Fa més de quaranta anys, quan el senador del Partit Demòcrata Gaylord Anton Nelson, promotor d’aquesta iniciativa, va instar a les principals institucions acadèmiques a eixir al carrer, problemes com la superpoblació, la contaminació o la conservació de la biodiversitat ja es consideraven una xacra per al nostre planeta.
Gaylord Anton Nelson
Els esforços de Nelson no van caure en sac trencat, el govern d’EUA va crear la Environmental Protection Agency (Agència de Protecció Ambiental) i una sèrie de lleis destinades a la protecció del medi ambient. Dos anys després, en 1972, es va celebrar la primera conferència internacional sobre el medi ambient, la Cimera de la Terra d’Estocolm, que tenia com a objectiu principal la sensibilització dels líders mundials sobre la magnitud dels problemes ambientals.
Han passat més de quaranta anys des d’aquella data i els problemes relacionats amb el medi ambient no han decrescut. Més aviat ha sigut al contrari. A pesar que la conscienciació social és cada vegada més alta i que el medi ambient és tractat dins de programes polítics i econòmics no és suficient. Amb el pas del temps, les noves tecnologies i el món que canvia a ritme vertiginós han produït nous problemes mediambientals derivats de la pròpia evolució i alguns països acaben d’adoptar la protecció de la Terra i dels seus ecosistemes com a bandera, especialment en el Tercer Món.
En un món global, els problemes aconsegueixen també magnituds més àmplies. La crisi econòmica que assota al món des de fa ja cinc anys tampoc ajuda al fet que les polítiques mediambientals es desenvolupen amb total eficàcia, l’economia segueix movent el món. A tota aquesta situació hem d’afegir l’arribada d’un nou problema, el canvi climàtic, un desconegut que genera inquietud en l’ésser humà i en el planeta, i les conseqüències del qual en matèries com la biodiversitat encara som incapaços de mesurar del tot. És per tot açò que, davant la situació que estem vivint, haver celebrat el Dia de la Terra ha estat més que necessari, és una manera de fer front als problemes als quals ens enfrontem i d’intentar posar-nos a la feina.
Celebració de la vida…
«El Dia Internacional de la Mare Terra ens brinda l’oportunitat de reafirmar la nostra responsabilitat col·lectiva de promoure l’harmonia amb la natura en un moment en el qual el nostre planeta es troba amenaçat pel canvi climàtic, l’explotació insostenible dels recursos naturals i altres problemes creats per l’home. Quan creeem amenaces per al nostre planeta, no solament posem en perill l’única llar que tenim sinó fins i tot nostra futura supervivència. Celebrem aquest Dia Internacional renovant la nostra promesa d’honrar i respectar a la Mare Terra.» Amb aquestes paraules, el Secretari General de l’ONU, Ban Ki-Moon, feia al·lusió en la pàgina de l’ONU a la celebració d’aquest dia, una festa que suposa el reconeixement que la Terra i els seus ecosistemes ens proporcionen la vida i el sustent al llarg de la nostra existència.
També suposa reconèixer la responsabilitat que ens correspon als éssers humans de promoure l’harmonia amb la natura i el nostre planeta, amb la finalitat d’aconseguir un equilibri entre les necessitats socials, econòmiques i ambientals de les generacions presents i futures. Celebrar aquest dia és reconèixer la interdependència que existeix entre els éssers humans i la resta d’espècies vives que conviuen amb nosaltres, prestant especial atenció a l’ajuda a aquells, xiquets i majors, que pateixen el desordre de les guerres, el fam o la pobresa perquè puguen portar una vida plena i significativa en pau amb el medi ambient.
Però enguany el Dia de la Terra tenia un protagonista especial, les Cares del canvi climàtic, una forma d’acostar les conseqüències del canvi climàtic per a demostrar que no és un problema llunyà si no que ja afecta a persones i hàbitats concrets. Les celebracions que es van dur a terme en tot el planeta anaven des d’activitats a concursos, recol·leccions de residus i el tractament mitjançant conferències de temes com l’Univers, Gaia o Newton.
{hwdvideoshare}id=91|width=|height={/hwdvideoshare}
Per a celebrar aquest dia, l’ONU també va realitzar un vídeo en el qual s’arrepleguen imatges de persones, animals i llocs afectats directa o indirectament pel canvi climàtic, i de persones esforçant-se per posar fre a aquest problema. Des d’un home en les Maldives preocupat per traslladar a la seua família ja que el nivell del mar augmenta, a un ós polar en la fosa de l’Àrtic, el canvi climàtic té moltes cares i el Dia de la Terra ha volgut mostrar-nos totes elles.
…i reinvindicació social, també en el nostre país
Però evidentment, en dates com aquesta hem d’intentar anar més enllà de la celebració. La part crítica no pot escapar davant un problema que ens afecta a tots. Per açò, a tot el món han sigut moltes les associacions i persones que han llançat estadístiques perquè entenguem que, una celebració del Dia de la Terra requereix, primer, respecte per la Terra. Per açò, aquesta data també és un bon moment per a posar les cartes sobre la taula.
Sempre existeixen històries positives. Per exemple, per a celebrar el Dia de la Terra a Afganistan, l’any 2011 el Green Glub of Afganistan va plantar més de 28 milions d’arbres. És quasi un arbre per persona en una de les nacions amb més conflictes bèl·lics del món. També és lloable la iniciativa d’un grup de californians que, l’any passat, va recol·lectar més de 3 milions de dòlars en brossa reciclable en un sol dia. Però si atenem a les xifres globals, aquest tipus d’iniciatives semblen quasi anecdòtiques ja que seguim produint moltíssima brossa, de la qual apenes podem desprendre’ns.
A més, l’aigua segueix sent un dels majors problemes del nostre temps. La Terra està coberta en un 70% per aigua, però només el 2,5% és potencialment útil per a consum humà, i la major part d’aquesta fracció es troba concentrada en els pols. En el mal anomenat Primer Món consumim aigua en excés mentre que el més del 10% de la població mundial no tenen accés al líquid blau. Segons l’ONU, el 30% de l’aigua utilitzada per a consum humà es destina al reg d’exteriors en zones residencials i industrials i el 50% d’ella s’evapora si es realitza durant la temporada d’altes temperatures.
Evidentment aquestes xifres allotgen llum sobre el problema, no solament es tracta de tallar o retallar consum, també es tracta de donar a les persones mitjans, invertir en tecnologia i en avanços i apostar pel consum sostenible. L’Associació Internacional d’Aigua Embotellada (IBWA) va estimar que en els 10 principals mercats globals, els humans consumim més de 200 mil milions de litres d’aigua embotellada. Tenint en compte que tan sol el plàstic utilitzat per a realitzar aquestes botelles es desintegra en 450 anys, fins quan serà sostenible aquesta situació?
Però evidentment, no tot és a nivell global. En el nostre país, el Dia de Terra ha servit perquè associacions com Greenpece hagen reclamat al govern polítiques i mesures ambientals urgents que ens ajuden a eixir de la crisi. Segons l’organització ecologista, les decisions preses en l’últim any estan contribuint a aprofundir la crisi social, econòmica i ambiental en la qual ens trobem. Per a Greenpeace, la crisi està servint al govern com a excusa per a no afrontar problemes ambientals de necessitat urgent i reclamen un canvi de rumb en la política ambiental per a evitar més reculades en aquesta matèria.
Entre els punts que Greenpeace ha demanat destaquen la reforma de la Llei de protecció de Costes, una de les pitjors notícies mediambientals dels últims temps. Aquesta reforma, que es troba en la seua fase última d’aprovació, suposa la fi de l’estatus públic del litoral espanyol, que quedarà en mans d’interessos privats. Les polítiques energètiques també requereixen una revisió urgent. Les energies renovables semblen haver entrat en el mapa de retallades del Govern de Madrid i, en pocs mesos i després de diversos Reials decrets, un sector, en el qual érem líders mundials, està a la vora de desaparèixer. En aquest nou context apareix el fracking o fractura hidràulica.
Recolzat pel govern i el lobby de les energies brutes, podria suposar un fre important per a aconseguir, al més prompte possible, un model energètic sostenible, eficient i 100% renovable. La posició del govern davant l’energia nuclear és un altre dels frens a les renovables. Una de les mesures a emprendre en el nostre país és acordar la fi de l’energia nuclear a Espanya, que començarà amb el tancament de la central de Garoña, encara que aquest es faça, ara com ara, a causa de motius únicament econòmics.
Les retallades en prevenció i extinció d’incendis al mateix temps que el govern projecta reformar la Llei de Montes, amb canvis fets a mida d’alguns pocs interessos, i no encertar a adaptar la normativa al nou paradigma en el qual es desenvolupen muntanyes espanyoles, és un altre dels punts en els quals Greenpeace demana explicacions.
El mateix que en política pesquera i en agricultura, on és necessari aplicar un model basat en una agricultura sostenible, prestant especial atenció als apicultors. Espanya és el major productor de mel i pol·len de la UE i en aquests moments les abelles es troben en perill a causa de l’ús de plaguicides d’alta toxicitat (com els neonicotinoides).
La seua prohibició en la Unió Europea és el primer pas per a protegir a les abelles i fer una agricultura sostenible, així que Espanya, que es va mostrar a favor d’aquesta prohibició, ha de mantenir la seua postura el pròxim dia 29 quan tindrà lloc una segona votació. Punts que suposen enfrontaments entre poder polítics i associacions ecologistes, però que al cap i a la fi suposen un debat que sempre es positiu perquè, tot i ser només un dia, posa el punt d’atenció sobre el medi ambient, el vertader protagonista.
