L’escarabat que menjava pins
Us parlem d’una nova plaga que amenaça les pinedes valencianes. Un escarabat perforador que posa en perill els nostres boscos. Tomicus destruens sempre ha estat als nostres ecosistemes, perquè és ara més perillós que mai?
Ja fa un temps parlàvem en Espores de com podria afectar el canvi climàtic a les diferents espècies de pi. Però hui parlem d’un altra causa d’amenaça, Tomicus destruens, un escarabat perforador autòcton que en el últims anys ha esdevingut una plaga perillosa per als nostres boscos.
Pins, apunt de desaparèixer del nostre paisatge? Fes clic per llegir l’article d’Espores
Però, sabem què és un plaga? Sovint associem la proliferació d’algun insecte amb el concepte de plaga però no sempre és així. Sense humans no hi hauria plagues, no perquè les causem nosaltres sinó perquè és a nosaltres i a les nostres activitats a qui perjudiquen. En aquest cas, les poderoses industries de la fusta i la resina del pi, a més de minvar el valor paisatgístic de les zones afectades.
Un escarabat com qualsevol altre
Tomicus destruens ha estat un habitant discret dels nostres boscos fins que la seua activitat ha començar a perjudicar-nos. És un coleòpter de la família Scolytidae, el adult (imago) assoleix de 4 a 4,5 mm de longitud. El cap i tòrax són de color negre, els èlitres (parell anterior d’ales endurides), són de color castany, igual que les potes.
Tomicus destruens. Imatge de Udo Schmidt
Cada parella realitza una galeria rectilínia i vertical baix l’escorça dels troncs i branques dels pins on la femella pon els ous. Aquestes galeries són es localitzen fàcilment pels grumolls de resina de les entrades. Quan la temperatura és adequada naixen les larves que perforen galeries perpendiculars a les maternes.
Acabat el desenvolupament de les larves, realitzen una càmera de pupació en l’escorça de l’arbre i acabada la transformació ix a l’exterior a través d’un orifici que forada a l’escorça. Els nous insectes adults pugen a les copes del arbres on perforen la medul•la de les branques terminals per alimentar-se i madurar sexualment. La seua activitat perjudica la circulació de la saba per l’arbre i provoca, per tant, la mort del pi.
Hi ha un altra espècie, Tomicus piniperda, morfològicament idèntica a Tomicus destruens, però aquesta espècie viu a ecosistemes més freds i entra en hibernació mentre que l’espècie que ens ocupa, en ser pròpia de climes més càlids i suaus, no descansa mai.
Resina. Imatge de Manel
Aquest factor, sumat amb la severa sequera que patim semblen ser les causes de l’augment de la intensitat de l’activitat. En absència de pluja els arbres generen menys quantitat de resina i l’escarabat ho té tot molt més fàcil: la resina és una defensa del pi front l’atac d’aquest perforador que hi queda enganxat per les potes quan intenta perforar l’escorça.
Què fer?
Però des de la Generalitat Valenciana s’impulsen un sèrie d’actuacions per mitigar els efectes negatius de la sequera sobre les pinades. El passat 3 de novembre la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va publicar l’ordre 25/2014 per la qual es fan públiques les zones de la Comunitat Valenciana en què es declara com plaga la presència d’insectes perforadors que afecten les pinedes i s’estableix l’obligatorietat del seu tractament.
©Copyright 2013, Generalitat Valenciana
El tractament de la plaga consisteix en escorçar els pins afectats i retirar les restes mortes o exemplars moribunds de pi mentre el coleòpter roman al interior. Instal·lació de punts esquer amb fragments d’arbre sa per atraure els escarabats i s’han de reposar i destruir cada dues setmanes i trampes de kairomones que atrauen el tomicus.
Per últim: aquells propietaris particulars dels municipis inclosos en l’Ordre 25/2014, el control dels focus de plaga dels quals es considere prioritari, no necessiten autorització per a talar els pins morts o afectats per la plaga, però han de lliurar prèviament l’imprès de comunicació a l’ajuntament corresponent.
Sabrem més però més endavant
Aquest repunt de la plaga no té precedents. Entre 1995 i 1996 l’escarabat va augmentar la població i l’activitat però mai havia assolit la gravetat actual. L’alarma es va disparar a primers d’octubre del passat any (2014) a la serra de l’ermita de la Magdalena en Castelló i fins eixa data més de 90 poblacions de les tres províncies valencianes estaven afectades.
Ermita de la Magdalena, Castelló. Imatge de Wikipedia
En la campanya 2014/2015 més de 30 termes municipals estan obligats a prendre mesures front la sequera i l’actuació d’aquests perforadors. Veurem al llarg de l’any quina ha estat l’evolució d’aquesta plaga que no ha tingut massa eco als mitjans de comunicació.
La plaga de Tomicus destruens ens recorda la importància de la biodiversitat. Els ecosistemes rics en espècies són menys vulnerables a les plagues però l’aprofitament del medi natural a llarg termini és la nostra gran assignatura pendent. Una vegada més, la sostenibilitat sembla ser la solució als nostres problemes.