Enric Amer: «el pantà per a la recàrrega d’aqüífers va tindre un efecte positiu en la conservació de la marjal d’Almenara»

Enric, al 2018 ens escrigueres un article a la revista espores sobre la Marjal d’Almenara i tota la seua història. Des d’aquell moment fins a hui,  podem trobar algun canvi significatiu a la marjal?

Sí, un canvi significatiu i problemàtic pel que significa. Al 2017 es posa en funcionament un dels últims pantans del segle XX, però és el primer pantà que es fa no per tindre aigües superficials i repartir-les, si no per a la recàrrega d’aqüífers. D’aquest pantà d’Algar s’acaben les obres al 2000, calia fer la prova de força, inundar poquet a poquet i controlar per part dels enginyers que no hi haguera fissures i que no es trobés cap problema a la infraestructura. Però en agost s’acaba l’obra i en octubre ve una Dana. En aquell moment no tenia ni comportes ni res l’obra, i el cabal del riu passà d’1 m3/s a 1000m3/s.

I estava preparada la presa?

Pensa que està feta precisament en la zona de recàrrega dels dos aqüífers: el d’Algar-quart, que té com a zona de descàrrega la font de quart, i el salt del cavall, que té com a zona de descàrrega els estanys, la font redona i aquestes muntanyes càrstiques que ens envolten. I és molt important recalcar que la presa està feta sobre un sistema càrstic, on les muntanyes estan foradades i tenen filtracions, així que és molt arriscat fer una presa, perquè no saps ben bé quin és el comportament de la massa d’aigua.

Aleshores, què passà amb la Dana?

L’aigua començà a passar per baix, la que havia d’eixir tal com s’havia estipulat amb la construcció de la presa, perquè no s’inundés Canet ni el Port de Sagunt. Però, va ser tan grossa que el pantà es va inundar, omplint els seus 7 hectòmetres de capacitat, arribant a desbordar l’aigua retinguda. Calgué avisar fins i tot a Sagunt per si es produïa una gran inundació. No es va produir cap catàstrofe, però sí que ens emportarem tots un gran susto.

Sí que vam veure que efectivament dues setmanes després ja havia baixat prou el nivell de l’aigua del pantà, la qual es va infiltrar pels engolidors, indicador de què ens trobàvem en una zona de recàrrega molt potent, com després s’ha anat a poc a poc comprovant tancant les comportes en altres Danes. En la de 2018 estigueren set mesos fent aquestes anotacions.

Ací, en 2018, és quan escrius l’article.

Efectivament, just després es donà per estabilitzat el comportament de la presa, atrevint-se a tancar les comportes. I què vaig veure? Que la font de quart, que coneguem el seu comportament dels últims 30 anys, tenia un 80% destinat a cultiu de regadiu, estant sobreexplotada. Hem observat que on es feia arròs ja no hi ha suficient aigua per al seu reg. En estiu és quan es dona l’extracció més gran d’aigua per al cultiu i es fa en dos aqüífers que són els que alimenten a la marjal.

Això trenca el cicle de l’aigua.

Efectivament, en estiu hi havia molta aigua a la marjal, però l’aqüífer no aguantava el cicle anual. I ací ve la gràcia de la presa, perquè des del moment en què aquesta va entrar en funcionament es troben estabilitzades les aigües durant tot l’any, i no es pateixen canvis als nivells freàtics de la zona i als cicles de recàrrega d’aigua dels aqüífers. Els ullals broten durant tot l’any amb una bona intensitat. En definitiva, el cicle de l’aigua temporal s’ha estabilitzat.

Podem contemplar algun altre canvi més?

Sí, clar. Tanmateix hi ha dues coses més: tenim full de ruta a seguir amb l’aprovació de la Norma d’Ús en octubre de 2021, obligada com a ZEC de Natura 2000 europea i com  Aiguamoll d’Importància Internacional Ramsar, i un altre avanç en governança participativa amb el Conveni de col·laboració entre Generalitat i AE-Agró per a la implementació del Pla d’Ús en tota la marjal, aprovat en març de 2022.

Creus les accions antròpiques sobre el territori poden conviure en harmonia amb els espais naturals?

En aquest cas concret que t’he comentat anteriorment, ens va portar a una contradicció molt gran com a ecologistes, perquè nosaltres solem pensar que la conservació està relacionada amb la naturalització màxima dels ecosistemes. Així, ens plantejaven una obra com si diguérem “pantanera”, en un sistema fluvial. És a dir, una altra infraestructura en un riu, quan la Comissió Europea per al 2030, unes de les coses que té previst és llevar la gran quantitat d’obstacles en els rius europeus.

I el món ecologista hauria de defensar el mateix?

Pense que sí, estàvem defensant una acció antròpica que no està en harmonia amb les noves propostes ecologistes. Era una contradicció, com si diguérem, teòrica. En realitat, és un debat que no s’havia realitzat encara en l’entorn ecologista, per veure si alguna d’aquestes activitats tecnològiques era interessant o no per al benestar de l’ecosistema, des del punt de vista de la biodiversitat. En el meu cas, vaig comprovar que el pantà per a la recàrrega d’aqüífers va tindre un efecte positiu en la conservació de la marjal d’Almenara.

Com veus el desenvolupament econòmic de la societat, es troba a l’altura de la conservació dels espais naturals?

En absolut. És més, des del meu punt de vista ja hem passat alguns límits. Com és el cas de l’agricultura de regadiu, on hem realitzat moltes pressions per regular-ho i volem evitar que es done cap altra concessió. I d’aquesta manera intentar solucionar la resta de problemes mitjançant solucions basades en la natura, tal com diu la IUCN. Encara que pot ser que aquestes no deixen de tenir una intervenció antròpica.

Bàsicament, tota la vida les intervencions en els sistemes de conca han sigut sostenibles, ja que sols es feien desviacions d’un petit cabal per poder regar, sense obstaculitzar la resta d’aigua de la conca. En el cas dels rius Mediterranis, considerem que hem arribat ja a un màxim de la seua explotació. Pensem que ara no es poden dedicar els esforços de la confederació hidrogràfica a donar més concessions que agreugen la dinàmica natural.

Quina és la relació que presenteu amb les diferents entitats, institucions, organitzacions, és bona?

La relació es basa en les demandes que li fem a l’administració i això s’ha traduït posteriorment en la presència en els consells de participació. Sobretot quan es va dur endavant la Directiva Marc de l’Aigua o altres lleis i directives europees en les quals demanen la participació social estratègica.

I la vostra participació és des del principi del procés?

Des del principi dels plans de conca sí que ha d’haver-hi ja una participació social. En el nostre cas concret, en el moment que intervingué el món ecologista a la confederació hidrogràfica, el consell de l’aigua en l’àmbit estatal es trobava compost per 100 persones aproximadament, de les que més de 90 eren d’associacions de regants, altra part eren les associacions ecologistes i altra part més xicoteta per a les universitats.

Per a realitzar la defensa i conservació de la Marjal d’Almenara, prenguéreu referència de l’actuació en algun altre espai natural?

Doncs més o menys, un cas semblant de conservació és el de la Marjal de Pego-Oliva. Sabent el que ens va passar en Pego, nosaltres ací no actuàrem contra 250 pous, ni contra el problema general, sinó contra un problema concret i centrat en unes persones que eren cacics. Més que un punt de referència des del que actuar, va ser un punt d’aprenentatge, en el que no ens permetérem cometre les mateixes errades.

Consideres que les zones humides presenten alguna diferència amb altres espais naturals en respecte a la conservació?

El que hem de tenir en compte és que aquest tipus de problemes naturals es troben molt relacionats amb la societat i els seus costums, ja que portem 2000 anys habitant aquestes llars. Hem de conéixer molt bé les condicions socioeconòmiques de l’espai en el qual vols actuar i tenint molta consideració en l’entramat social.

Per altra banda, cal tenir en compte que eres minoritari des del punt de vista de la conservació, perquè no estàs en l’Amazones, ni en el Nil. Tot i això, no oblidem que treballem amb el final del triangle fèrtil del mediterrani provenint de la mesopotàmia, origen de la nostra civilització, és a dir, zones marjalenques de molta exuberància amb un bon clima i una bona qualitat en aigües.

I per últim, dediques molt de temps als estudiants. Creus que en les diferents carreres de la branca de Biologia s’assoleixen correctament els continguts de conservació del territori?

Trobe a faltar la geografia humana i la connexió amb món real, i crec que s’hauria d’obligar en les pràctiques. Sobretot en el camp de les Ciències Ambientals i Biològiques. Però sí que crec que hi ha coses molt positives, com és el cas de l’especialització.

Al·lucine amb la quantitat de camps en què es podeu especialitzar, això és un gran avanç. Per a mi és fonamental, perquè després ho hem comprovat sobre la pràctica. Igual que durant tota la vida hem trobat a faltar experts en geologia, ja que era molt poca gent la que coneixia les dinàmiques dels aqüífers. Però en definitiva, considere que els estudis de la conservació d’espais naturals, exceptuant alguna mancança, sí que duen un bon camí.