El valor del tresor setabense (I)

Hui parlem d’una unitat corològica i florística emblemàtica dins de la geobotànica mediterrània i de què volem subratllar el seu valor: el Sector Setabense. Tal vegada, Com afirmen diverses veus naturalistes, la importància botànica d’aquest bast imperi floral és essencial per a la seua protecció futura. Quins son els motius de la vitalitat d’aquest sector?

Sector Setabense, un autèntic refugi endèmic

Quan un naturalista escolta el concepte Sector Setabense, automàticament el classifica al seu cap dins d’unes unitats o àrees florístiques de major a menor: Regne Holàrtic, Regió Mediterrània, Subregió Mediterrània-Occidental, Superprovíncia Mediterrània-Iberolevantina, Subprovíncia Valenciana i Província Catalano-Provençal-Balear. Una bogeria! Però això ja ho veurem en un altre article… Anem poc a poc.

Fraxinus ornus, localitzat en racons molt, molt humits. Imatge de Wikipedia

El Setabense es caracteritza per ser un territori poc allunyat de la costa, clima mediterrani oceànic amb un pic de pluges a la tardor i primavera, influència pirenaica a les muntanyes i importants ecosistemes dunars, saladars. L’equivalent a la quasi totalitat província de València i nord d’Alacant. Però lluny de caure de ple en la geografia del Sector; segons molts investigadors, aquest sector rep influències florístiques, vegetals d’altres províncies veïnes de la regió com la murciana-almerienca (sector alacantí-murcià) i la castellana-maestrat-Manxega (sector manxec).

En quant a la composició general de les comunitats vegetals trobem desenes de taxons endèmics: l’arenària (Arenaria valentina), l’herba de llunetes (Biscutella montana), la bracera de penya (Centaurea boissieri subsp. mariolensis), el ginestell valencià (Genista valentina), el rabet de gat (Sideritis dianica), la saladella (Limonium cofrentanum), la corona de rei (Saxifraga longifolia var. aitanica) o la pebrella (Thymus piperella).

La pebrella (Thymus piperella) brota a terres calcàries i pedregoses de les muntanyes del sud de València i nord d’Alacant. La floració s’estén des del juliol fins el novembre. Imatge de Verónica López. Font: FlickR

També creixen al sector un conjunt d’elements, espècies florals no endèmiques. No obstant això, son representatius o diferencials d’aquesta àrea ja que ens aporten indicacions geogràfiques i ecològiques especials en quant al sector respecte a la resta de la província Catalano-Valenciano-Provençal. Per exemple, Festuca triflora o el poliol valencià (Teucrium ronnigeri) o espècies que podem localitzar puntualment en zones meridionals del sector Valenciano-Tarraconense com l’herbeta de la sang (Paronychia suffruticosa) o el rabet gat (Sideritis tragoriganum).

Euphorbia nevadensis és una lletera formant part del grup de milers de plantes representatives del sector, però no es considerada endèmica. Imatge de www.floravascular.com

Arribats a aquest punt, iniciarem el nostre passeig botànic particular! El sector setabense està format per quatre subsectors però hui parlarem de dos d’ells: el subsector Valencià i el subsector Enguera-Cofrents. En el pròxim article parlarem del subsector Alcoià-Diànic i el subsector Aiora-Villena. I encara que els límits geogràfics d’aquests subsectors no son exactes i la seua denominació varia, aquests contenen tres nuclis d’atenció: la vegetació de ribera, els cultius i les zones muntanyoses.

Subsector Valencià, entre escassetat de relleus i tradició cítrica

Aquest primer subsector ha suportat el creixement durant les últimes dècades de grans catifes de cultius de cítrics i arrossars, en aquelles zones més costeres (pis termomediterràni). En àrees no cultivades al voltant dels 400 metres (pis termo-mesomediterrani) es localitzen concrets carrascars (Quercus rotundifolia) junt a plantes lianes com la rogeta (Rubia peregrina). Als sòls calcícoles i solejats, destaquen matollars aromàtics, ramificats formats per romers (Rosmarinus officinalis) o pebrelles (Thymus piperella). En canvi, als sòls més rocosos, és present el poliol amarg de penya (Teucrium buxifolium ssp. buxifolium).

El regat de les hortes per inundació i un clima càlid suau, lliure de gelades son les claus de l’èxit d’aquest fruit tan comercial. Imatge de Martin Cox. Font FlickR

21.000 Ha d’extensió del parc natural de l’Albufera. Imatge de Ian Theobald. Font: FlickR

Les espècies diferencials front a la resta de subsectors setabenses: el conillet apegalós (Linaria viscosa), el lligabosc de riu (Lonicera biflora), l’herba sabonera (Saponaria officinalis) a la foto o el teròfit anual de sols humits (Ranunculus trilobus), entre altres. Imatge de graibeard. Font: FlickR

A la primera línia de costa del subsector Valencià, trobem matollars exclusius, absents als subsectors veïns i liderats per l’espí negre (Rhamnus oleoides), propi dels arenals dunars. Sobrevolant les milers d’hectàrees de l’Albufera de València com a símbol paisatgístic d’aquest subsector amb les dunes estabilitzades i d’arrossars; les comunitats halòfiles son de gran importància per la seua peculiaritat i originalitat florística. Ja siguen als saladars com a les “mates de fang”, el gènere Artemisia, Limonium i el Cladium son els dominants.

Subsector Enguera-Cofrents, vorejant la conca mitjana del riu Xúquer

En el següent subsector prelitoral, és evident el predomini de carrascars termòfils (Quercus rotundifolia) i enriquit per freixes de flor (Fraxinus ornus), indicador d’humitat ambiental. Si aconseguim arribar a les parts més altes de les serralades d’un Massís del Caroig cicatritzat per la congosta vall del Xúquer, apreciarem masses de coscollars (Quercus coccifera).

Les grans extensions arbustives sobre terres calcàries, tan romers com brucs (Erica multiflora), no son una excepció junt al timó mascle (Teucrium ronnigeri) i el rabet de gat de flor rosa (Sideritis edetana). Quan les terres es tornen rosses, s’intueix un canvi d’elements florals calcícoles com la pebrella (Thymus piperella) cap a l’abundant estepa borda (Cistus salviifolius). A més, son freqüents el ginestell (Genista valentina) i els espartals.

El batec florístic d’aquest subsector és el massís del Caroig superant els 1000 metres, sent un sistema muntanyós quadrangular entre la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés. Marca la transició entre la vegetació ibèrica i bètica i els diversos afluents del Xúquer nascuts en aquest massís permeten el creixement d’interessant vegetació fluvial. Imatge de Vicente Domingo. Font: FlickR

El subsector Enguera-Cofrents té tres curiositats destacables. En primer lloc, als racons més humits, la degradació dels carrascars donen lloc a formacions arbustives compartides amb el meridional subsector Alcoià-Diànic. Per altra banda, aquest territori posseeix exclusivament matollars gipsòfiles, com? Vegetació creixent en sòls formats per guix. On? A les depressions fluvials que cicatritzen el subsector.

A la conca del riu Xúquer i el seu afluent el Cabriol, domina el ruac (Ononis tridentata subsp. angustifolia) i amb presència d’endemismes interessants del gènere Limonium. I la tercera curiositat, són les condicions climàtiques adverses que es donen als racons més interiors del subsector, en contacte amb els subsectors manxecs i el setabense Ayora-Villena. Açò dona lloc a un canvi radical en l’organització vegetal, desapareixent els romers i els bruscs ja que l’absència de pluges i l’alta continentalitat (amplitud tèrmica elevada) provoquen la desaparició d’aquella flora més exigent.

El ruac (Ononis tridentata) és una espècie autòctona pertanyent a les fabàcies. Germina fins als 1.000 metres sobre margues i argiles amb guix. Imatge de Wikipedia

Limonium. Imatge de www.florasilvestre.es. Autor José Quiles

I les espècies diferencials front a la resta de subsectors? Destaquem les següents: la camforada (Camphorosma monspeilaca), la boca de drac (Chaenorrhinum tenellum), l’estepa blava o de Creta (Cistus creticus), el narcís (Narcissus radinganorum), l’ensopeguera de Cofrents o saladella del guix cofrentí (Limonium cofrentanum), endemisme creixent en les rodalies del riu Cabriol i Xúquer a la vall cofrentina, entre altres.

Podies imaginar que tan prop hi hagués tanta biodiversitat? I encara no he acabat! Fins la pròxima!