Eixir al camp està de moda

Practicar activitats en la naturalesa o simplement passejar per ella per a gaudir-la és una de les tendències que més ha potenciat la pandèmia d'aquests últims anys. Una pràctica positiva que posa en valor la gran diversitat d'ambients i espècies que té el nostre planeta, però que pot arribar a ser destructiva si no es fa amb el respecte adequat. Raquel Peinado, la nostra nova bloguera ambientòloga, reflexiona sobre els pros i contres d'eixir al camp hui dia.

Els espais naturals estan cobrant més importància en el nostre dia a dia. En els últims anys, hem observat una major tendència a passar cada vegada més temps a l’aire lliure gaudint de la natura. Això s’ha vist intensificat amb la pandèmia i el passat confinament de 2020, a causa de les restriccions en aquest sentit que es van establir i que van posar en valor qualsevol tipus d’activitat a realitzar a l’exterior i fora de l’entorn urbà.

La percepció cap a la natura, per tant, està canviant, això és cert, però aquest canvi no està sent tan positiu com caldria esperar. Ens sentim atrets pels entorns verds perquè estar en ells ens aporta benestar, però moltes vegades el seu valor es desvirtua i ens centrem més en la seua part estètica i no tant en el seu paper essencial per a la vida en el planeta. I és per això que algunes persones, quan els visiten, no dubten en posar en perill la conservació del medi natural o, fins i tot, la seua pròpia vida a canvi d’una foto bonica o sensació d’aventura.

Gaudir de la natura vs massificació

Els mesos que va durar el confinament van causar en nosaltres la necessitat de buscar refugi en espais verds, no sols per a poder respirar sense mascareta i evitar les limitacions de proximitat entre persones, sinó per a poder reconnectar amb ella. No hi ha res com privar-te d’alguna cosa per a començar a valorar-la i és que de sobte la relació i percepció que teníem amb el nostre entorn urbà havia canviat. Aquells que tenien jardí eren vistos com uns privilegiats i tots estàvem ansiosos per poder eixir de les quatre parets que marcaven els límits de les nostres cases.

Dona fent exercici durant la pandèmia. Imatge: evprokrey, adobe stock

Així, quan per fi vam poder eixir i davant la poca o nul·la oferta cultural que hi havia, activitats a l’aire lliure com fer exercici o simplement passejar es van convertir en el passatemps favorit de molts. Una tendència que ha calat i que hui dia es pot notar encara malgrat la volta a la normalitat. D’aquesta manera, molts entorns verds urbans, periurbans i, fins i tot, més allunyats, que abans podien passar una mica més desapercebuts, s’han fet bastant populars.

Però aquest auge d’afició per la natura que a priori podria semblar una cosa bona, porta alguns inconvenients. No em malinterpreteu, qualsevol té dret a gaudir a l’aire lliure i dels espais naturals, però al final tots visitem els mateixos llocs i recorrem els mateixos itineraris, podent arribar a la massificació i agressió del medi natural.

L’augment de visitants en llocs com La Serra de Guadarrama (Madrid), per exemple, va suposar un 30% més en 2020 respecte a l’any anterior. Així, anar a passar el dia al camp o a practicar senderisme per a gaudir de la natura, lluny de la ciutat i les aglomeracions, pot resultar quasi impossible en alguns d’aquests llocs, arribant, fins i tot, a haver de fer cua per a observar o fotografiar una vista panoràmica recomanada.

Grup d’excursionistes a la Serra de Guadarrama. Imatgen: pintxoman, adobe stock

A més, el trànsit de persones moltes vegades porta amb si comportaments inadequats en el medi natural, sobretot per a aquells que no estan acostumats a recórrer-lo. Eixir-se de les senderes traçades o aparcar en zones no indicades, per exemple, poden erosionar el sòl i repercutir directament de manera negativa sobre la biodiversitat. Per no oblidar el rastre de residus que moltes persones deixen quan van al camp o l’impacte acústic sobre la fauna local que pot suposar el tràfec constant de grans grups de gent.

Tot això ens mostra la poca consciència ambiental present en la societat, fins i tot en llocs amb indicacions clares d’allò que es pot fer i allò que no. Els espais naturals són percebuts com a llocs d’esbarjo, on anar a passar el dia, sense preocupar-se per l’estat en el qual es deixen, ni si les activitats que es realitzen provoquen un impacte en el medi.

Deixalles a la natura al costat d’un sender. Imatge: lenblr, adobe stock

Un reflex més de la relació tòxica que tenim amb el nostre planeta i que justament durant el confinament es va fer més evident. I és que l’aturada brusca de l’activitat humana va suposar un gran respir per al medi ambient i una millora en la qualitat de l’aire. A Barcelona, per exemple, els mesuraments duts a terme pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya indicaven que només el 23 de març de 2020 els nivells de C02 havien disminuït un 70% respecte al seu valor habitual.

Les xarxes socials i el seu paper en la percepció del medi ambient

Les xarxes socials i els influencers tenen un abast increïble i han sigut un gran aliat a l’hora de popularitzar certs espais naturals. Sempre amb imatges atractives que aconseguien despertar la nostra atenció, els mitjans digitals aconseguien canalitzar a la població cap a certs llocs arribant a posar-los de moda. El criteri per a ser popular? L’estètica! Com més impactant siga la foto reclam més likes tindrà i més incitarà a reproduir-la i incloure-la en el nostre propi perfil per a millorar la nostra marca personal, independentment del valor ecològic de la zona en qüestió o del perill que puga suposar visitar-la.

Grup d’amics prenent fotos d’un paisatge natural. Imatge: pressmaster, adobe stock

El Garbí, una muntanya situada al Parc Natural de la Serra Calderona, es va popularitzar molt justament l’estiu de 2020 a causa de les increïbles vistes al capvespre que ofereix. Només heu de fer una cerca en google de “El Garbí” per a veure la quantitat de posts que recomanen la seua visita com una cosa impressionant. Però l’afluència de persones va arribar a ser tan gran que les administracions pertinents es van plantejar limitar el seu accés a un nombre concret de visitants diaris, com ha ocorregut en altres llocs del territori com la platja de la Granadella a Xàbia, que comptava amb un aforament màxim de 200 persones des de fa uns anys, encara que ara s’ampliat fins als 600 al ampliar les zones disponibles on on asseure’s en el càlcul.

En La Cova Tallada, en la magnífica costa que banya el Montgó a Dènia, també ha ocorregut una cosa semblant. Localitzada en la Reserva Natural del Cap de Sant Antoni, aquest enclavament ofereix una bonica aventura natural tant per mar com per terra. Bussejar o solcar en piragua les aigües que l’envolten o realitzar l’escarpat itinerari pel penya-segat que et porta a la cova van tindre tal reclam que des de fa uns anys és d’aforament restringit. L’accés als cotxes està delimitat i compta amb un vigilant de seguretat pràcticament durant tot el dia. L’aforament màxim és de 71 persones i només pots visitar la zona amb un permís especial sol·licitat prèviament.

Cala de la Granadella (Xàbia). Imatge: Diego Delso, delso.photo. Llicència CC-BY-SA

Una decisió que es va prendre, a més de per la gran agressió al medi que s’estava produint, pels nombrosos accidents derivats per endinsar-se a la mar sense tindre en compte l’estat del mateix, els corrents propis de la zona o per no realitzar el descens pel penya-segat amb les precaucions pertinents. En aquest cas, ja no és només l’estètica allò que prima, la sensació de viure un risc, una aventura i poder mostrar-lo als altres també ens fa cometre autèntiques barbaritats i veure com uns altres ja l’han fet no fa més que expandir una falsa sensació de seguretat.

Un cas extrem seria el de Txernòbil, quan es va estrenar la minisèrie que parlava del terrible accident nuclear que va succeir a Ucraïna a la fi dels 80. La popularitat va ser tal que va començar a destacar com a destinació turística i alguns influencers no dubtaven en traure’s fotos en entorns derruïts del desastre, moltes vegades inundats per la natura, i les pujaven a xarxes. Les fotos, que no eren gens respectuoses amb el que va ocórrer en eixe lloc, es realitzaven sense cap tipus de precaució i en zones on el risc de radiació encara existeix malgrat fer més de 30 anys de l’accident.

Grup de persones d’excursió en Pripyat (Txernòbil). Imatge: Hennadii, Adobe stock

Però com hem vist, no cal viatjar tan lluny per parlar de la bogeria i irresponsabilitat ecològica que poden arribar a generar les modes virtuals.

Gran oportunitat per a l’educació ambiental

No obstant això tot té la seua part bona, així que, aprofitant eixe nou despertar cap al gaudi en la natura, podem utilitzar les xarxes socials per a transmetre un altre tipus de missatge. Si s’utilitzen bé, són una eina genial per a promoure l’educació ambiental i posar en valor els espais naturals.

Jardí del Túria (València). Imatge: Lunamarina, freepik

Un missatge que podria arribar a moltíssima gent i on els influencers no ambientalistes també podrien ser grans aliats, però per a promocionar el medi ambient des del respecte i la conservació. Tips tan bàsics com el que es pot i no fer als entorns naturals o com interaccionar amb ells perquè seguisquen en un bon estat ecològic, o fins i tot impulsar l’activisme per a involucrar-se en la seua recuperació en el cas d’estar alterats, serien de gran ajuda per a tots i més per al nostre planeta

I no sols això, potser també caldria replantejar-se si la popularització dels espais naturals té a veure en part amb el poc verd que hi ha a les nostres ciutats i continuar apostant per un model d’urbs que ens connecte cada vegada més amb la natura, que afavorisca la biodiversitat i que siga compatible amb la vida, no sols amb la nostra.

Etiquetes
Educadora ambiental i estudiant de Ciències Ambientals
Xica de camp atrapada a la ciutat. M'agraden molt les plantes, encara que no se'm dona molt bé tindre el meu propi jardí. El pla perfecte, sens dubte, és fer un pícnic en el riu i menjar hummus amb carlotes.
extern Signatura Espores
Send this to a friend