EcoRiba: la importància de posar en valor el patrimoni natural

Com bé recordaran els nostres lectors, no és la primera volta que en Espores parlem d’EcoRiba, el projecte de conscienciació ambiental de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria. Després de presentar el seu mític arbre, El Plàtan de Traver, com candidat per ser el representant espanyol en el concurs Arbre Europeu 2018, el projecte ha continuat treballant per conèixer millor el patrimoni natural d’aquesta localitat valenciana. En aquesta ocasió, realitzem un recorregut per les seues darreres actuacions per tal de conèixer una mica millor el patrimoni d’aquest municipi de Camp de Túria.

Rata penada de peus grans: una espècie en perill d’extinció

L’Ajuntament de Riba-roja de Túria, dins del seu projecte de conscienciació ambiental EcoRiba, va contractar l’empresa Càdec Taller de Gestió Ambiental S.L. per tal de realitzar un estudi al voltant de les diferents rates penades que es troben al nostre municipi. L’estudi, que encara es troba en marxa, ja ha catalogat més de deu espècies de quiròpters al municipi, entre les quals podem trobar les següents:

– Rata penada de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum)
– Rata penada de doble serrell o de Natterer (Myotis escalerai)
– Rata penada soprano o de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus)
– Rata penada pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus)
– Rata penada de vores clares (Pipistrellus kuhlii)
– Rata penada de muntanya (Hypsugo savii)
– Rata penada d’horta (Eptesicus isabellinus)
– Rata penada orelluda (Plecotus austriacus)
– Rata penada cuallarga europea (Tadarida teniotis)

L’espècie més cridanera, però, ha estat el Myotis capaccinii, rata penada de peus grans (o murciélago ratonero patudo, en castellà). Aquesta espècie es troba catalogada com Espècie en Perill d’Extinció al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, i té la mateixa designació al Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades. Aquest fet implica que el Myotis capaccinii té el mateix grau de protecció que espècies tan mítiques com el linx ibèric (Lynx pardinus), l’ós bru (Ursus arctos) o el gall fer cantàbric (Tetrao urogallus cantabricus).

La detecció de la rata penada de peus grans, la qual es troba estrictament lligada a superfícies d’aigua, ja que la seua dieta la formen insectes i peixos, ha sigut possible gràcies a l’enregistrament del seu ultrasò. L’espectrograma generat per un Myotis capaccinii presenta un patró de bandes verticals molt característic que s’estreta quan es tracta d’una emissió de caça. Aquest mamífer volador no s’havia detectat anteriorment al municipi de Riba-roja de Túria ni en cap poble proper, però ara s’ha pogut detectar en zones properes al riu dins del Parc Natural del Túria i en la Vall de Porxinos. El pas següent és continuar l’estudi per tractar de determinar on té establida la colònia aquesta espècie cavernícola i catalogar la resta de rates penades que es troben en el municipi.

Exemplar de Myotis capaccinii, rata penada de peus grans. / Càdec Ambiental S.L.

Flora endèmica Riba-roja de Túria: una publicació indispensable

L’obra d’Aurelio Peña Rivera –Biòleg de VAERSA, Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus– i Pedro Pablo Ferrer-Gallego –doctor en Ciències Biològiques del CIEF, Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal– és un excepcional estudi de la flora de Riba-roja de Túria que compta amb el suport tècnic de l’equip d’EcoRiba, la col·laboració del Parc Natural del Túria i el finançament de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria.

Es tracta d’una fantàstica guia, il·lustrada amb les fotografies de José Quiles Hoyo, que conté la descripció de 30 espècies autòctones de Riba-roja de Túria. A més, la guia compta amb mapes de distribució de les diferents plantes dins del municipi i usos de les mateixes en l’etnomedicina i gastronomia valenciana. Dins d’aquestes 30 espècies, hi ha dos que són especialment rellevants:

A) Anthyllis lagascana, més coneguda com albaida rosa. És una planta arbustiva que creix entre els 30 i els 80 cm d’alçada. Amb fulles oposades de 3 a 7 folíols, i flors grans que es troben en grups d’entre 3 i 7 pètals que varien des del blanc fins el rosa, aquestes plantes de la família de les lleguminoses creixen en pinedes, espartars i matollars (i, fins i tot, en descampats). Descrita com a espècie “Protegida. No catalogada”, aquesta planta ha vist restringit el seu hàbitat pel procés urbanitzador del territori valencià.

B) Lupinus mariae-josephae, la tramussera valenciana. Aquesta magnífica planta ocupa la portada de la guia pel seu interès botànic. Catalogada com a “Vulnerable” pel Govern valencià, els exemplars d’aquest endemisme valencià trobats en Riba-roja de Túria constitueixen la població més septentrional coneguda. En Riba-roja de Túria es van descobrir en els territoris propers a la Cova Colom en el 2016.

Portada del llibre Flora endémica Riba-roja de Túria. / Ajuntament de Riba-roja de Túria. A la dreta, exemplar d’Anthyllis lagascana / Gonzalo Mateo.

Quatre oliveres de 350 anys

Arran de la proposta de l’equip tècnic d’EcoRiba, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha aprovat, mitjançant resolució plenària, la inclusió de quatre oliveres en el Catàleg d’Arbratge Monumental Local per ser incloses posteriorment en el Catàleg d’Arbratge Monumental Valencià.

Les quatre oliveres, ubicades a la Vall de Porxinos, són propietat del veí Ernesto Folgado i compten amb els següents perímetres: 3,90 metres, 4,09 metres, 3,76 metres i 3,77 metres. És per això que s’estima que l’edat d’aquestes oliveres podria estar al voltant dels 350 anys, ja que els estudis estableixen aquesta edat a partir del 3,88 metres de perímetre.

La nova protecció amb què compten recolza el desig del projecte per posar en valor el patrimoni natural local i s’uneix a la catalogació de 16 arbres el passat novembres i altres 26 en març de 2017, comptant amb un total de 46 exemplars protegits. Les fitxes de catalogació han sigut realitzades pels membres de l’equip tècnic del projecte EcoRiba i el personal tècnic del CIEF, Ricardo Barberà i Raquel Herreros.

Una de les quatre oliveres centenàries protegides a Riba-roja de Túria. / Marcos Morales Peláez.