Davant el canvi climàtic, més arbres!

El canvi climàtic és una realitat innegable i el seu origen humà també és clar. És el moment de prendre mesures de tot tipus per combatre’l. Entre aquestes mesures han d’incorporar-se programes de reforestació molt importants en els quals han de participar les institucions i també la ciutadania a través de diverses accions.

Si, ha passat de nou, i exactament igual que en les altres ocasions, no ha canviat res. Tot segueix igual. Ningú s’ha espantat. I què? Fa unes poques setmanes, el Grup Intergubernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides avançava una part del seu darrer informe i amb ell també algunes conclusions sobre el Canvi Climàtic. Noves informacions científiques i el mateix resultat: un (xicotet) rebombori als mitjans de comunicació durant uns dies i a continuació un oblit quasi absolut del tema en aquestos mitjans, i en la societat en general ni tan sols el rebombori incial, el tema passà completament desapercebut.

No cal dir que, el canvi climàtic, segueix el seu curs i, tinguem o no tinguem consciència o interès per ell les seues conseqüències seran les mateixes. O no?

Com ja deia abans, ara fa unes poques setmanes es varen publicar les principals conclusions d’una part del darrer informe de l’IPPC on els científics asseguraven que el canvi climàtic és produït amb un 95% de probabilitats pels éssers humans i les seues activitats, i que ja existeixen efectes que es perllongaran durant al menys 1000 anys, fem el que fem. I a partir d’ací aportaven l’habitual bateria de xifres sobre quant pujarà el nivell del mar, l’increment de temperatures, la pèrdua de pluges, etc., totes elles certes i profundament preocupants.

Al mateix temps l’IPPC feia una crida a actuar per fer avançar ràpidament l’ús i millora de les energies renovables i també per millorar els oceans, els recursos hídrics i els boscos, com a mesures per a combatre el procés del canvi climàtic i els seus efectes. I és que el canvi climàtic no és un tema que estiga o passe de moda, és una realitat absoluta que ens afecta ja i que encara ho va a fer més en un termini de temps relativament molt curt. Que els efectes del canvi climàtic siguen desastrosos o encara més desastrosos depèn de que comencem a prendre mesures ja, sense retards, sense esperar a res més.

Val, i què fer?, per on tirar?

Totes les plantes, amb el procés bioquímic de la fotosíntesi, utilitzen llum solar com a font energètica i aigua, diòxid de carboni i sals minerals per generar la seua pròpia matèria orgànica. Depenem d’elles per a tot, per a respirar, per a menjar. La supervivència de la biosfera tal i com la coneguem, i a la qual estem adaptats nosaltres com a espècie, depèn d’elles. I elles han de ser també unes aliades preferents en la lluita contra el canvi climàtic.

Les plantes són les millors “màquines” de que disposem per extraure de l’atmosfera el CO2, el principal gas d’efecte hivernacle (per la seua quantitat a l’atmosfera, que no pel seu poder com a Gas d’Efecte Hivernacle (GEH), ja que hi ha d’altres GEH amb més capacitat per potenciar l’efecte hivernacle, com ara els òxids de nitrogen, el metà o els gasos fluorats, però que estan a l’atmosfera en quantitats molt inferiors), ja que l’utilitzen per a fer la fotosíntesi.

Així que l’equació està ja enllestida: a més plantes creixent, menys CO2 a l’atmosfera i menys impacte del canvi climàtic.

Una de les estratègies fonamentals per combatre el canvi climàtic ha de ser la recuperació de la major quantitat de terreny forestal, on fer créixer boscos de nou, com a magatzems de carboni, un carboni que no estarà ja a l’atmosfera, un carboni que, mentre forme part dels troncs, fulles, branques o arrels dels arbres, arbustos, herbes… i del sòl d’eixos boscos, ens beneficiarà i no serà cap problema ni per a nosaltres com a espècie ni per al conjunt del planeta.

Per suposat que s’han d’impulsar polítiques molt ambicioses per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle com ara canvis en els sistemes de producció energètica (just el contrari del que està fent actualment el govern) o de mobilitat, reformes en els sistemes de producció industrial i de transport però també programes per protegir i recuperar l les zones boscoses. Açò últim realment ja ho preveu la nova “Estratègia valenciana contra el canvi climàtic. 2013-2020”, aprovada en febrer del present any, i que acull mesures com les de reforestació de diversos tipus de terrenys (M054), la prevenció, lluita i seguiment dels incendis forestals i els seus efectes (M056) o la protecció, condicionament i desenvolupament de zones verdes urbanes, amb l’ús de vegetació amb una alta capacitat de captar CO2 i emprant espècies autòctones (M026). Ara només cal que s’engeguen de veritat i no només romanen escrites a un document.

Aquestes han de ser mesures que han de nàixer des de les entitats que ens governen, però a més aquestes entitats també haurien de recolzar amb força altres iniciatives que la pròpia societat civil enllesteix a través de diversos col·lectius com podrien ser els exemples dels grups que promocionen l’ús de la bicicleta o els que realitzen activitats per recuperar i protegir espais rurals i naturals. No s’ha de dubtar que qualsevol arbre és beneficiós en aquest assumpte, qualsevol arbre que pugam plantar serà un amic i un aliat front el canvi climàtic, només un arbre ja és important.

Existeixen moltes oportunitats per plantar els nostres arbres, tant a les ciutats i pobles com al medi natural, això si, si ho fem en una zona natural haurem de tindre cura de plantar exemplars d’espècies autòctones i ben adaptades al terreny on fem la plantació. Només cal que t’uneixes a les iniciatives que ja hi han per recuperar muntanyes i valls, per tornar el verd als nostres paisatges, per ajudar a minvar eixe canvi climàtic que se’ns ve damunt. Quants més arbres cresquen per tot arreu molt millor.

I si, si ens prenem un poc d’interès, entre tots podrem aconseguir que els efectes del canvi climàtic siguen menys importants. És fàcil, ho podem fer plantant més arbres per fer-li front, una fórmula senzilla a les mans de tots.