Construint l’Atles de la Justícia Ambiental

La justícia ambiental és un dels objectius de tota societat democràtica que serveix per a fer justícia al planeta. El passat mes de març es va presentar a Espanya l’Atles Global de Justícia Ambiental, una plataforma interactiva que analitza conflictes ecològics i espais de resistència a nivell mundial.

Segons l’Agència de Protecció Ambiental d’EUA (EPA) la justícia ambiental és el tractament just i la participació significativa de totes les persones independentment de la seua raça, color, origen nacional, cultura, educació o ingressos pel que fa al desenvolupament i l’aplicació de lleis, reglaments i polítiques ambientals. Açò implica que cap grup de persones que s’identifiquen com a tal per la seua ideologia política, la seua religió, la seua raça o el seu estatus econòmic comú ha de suportar les conseqüències negatives que l’home ha anat produint en el medi ambient durant centenars d’anys i especialment al llarg dels dos últims segles. Així que, d’alguna forma, la Justícia Ambiental és la democratització en el sentit més ampli del medi ambient, compartint l’espai ecològic i els seus recursos però també la responsabilitat dels seus danys i la seua reparació o compensació en els casos en què siga necessari.

Parlar de Justícia Ambiental és, per tant, parlar de responsabilitat i d’esforç comú. I no solament es tracta d’una qüestió ètica: els temes polítics i jurídics tenen molt a veure amb ella lloc que es converteixen en imprescindibles per a legislar i organitzar el medi ambient a tots els nivells (global, estatal, federal, local o tribal). De la mateixa forma, la justícia ambiental és essencial per a desenvolupament socioeconòmic dels països. L’apropiació que durant anys els països rics han fet dels recursos naturals dels països pobres ha deixat a aquests amb molt poca capacitat per a aconseguir un desenvolupament just i sostenible i per a aconseguir unes condicions bàsiques de prosperitat humanes i socials. Aquesta sobre explotació que durant anys s’ha desenvolupat en condicions de dominació sobre uns altres ha produït el que es diu deute ecològic, que unida a una social i històrica, ha de reconèixer-se a nivell internacional i tinguda en compte a nivells de compensació.

L’aigua segueix sent font de conflictes ecològics a tot el món. Imatge: Fira Internacional de l’aigua. 10 year aniversary of Cochabamba Water Wars. Autor: Autor Kris Krüg

Els conflictes ecològics, quasi sempre sota interessos econòmics, arrosseguen amb si conflictes armats i civils amb greus conseqüències per a les poblacions locals

Per què era necessari crear un Atles de Justícia Ambiental?
S’estima que en l’actualitat hi ha més de 2.000 conflictes ecològics en el món, una xifra que va en augment tenint en compte que les demandes d’energia i de recursos naturals segueixen creixent constantment creant noves i cada vegada més agudes injustícies mediambientals en el planeta. Per a tenir un coneixement més precís del deute ecològic en el món i per a baremar els conflictes ecològics i el seu desenvolupament en l’actualitat el projecte europeu EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade) ha desenvolupat una eina interactiva que, a través de mapes, fa un seguiment dels conflictes ecològics en el món i dels organismes, entitats i empreses implicats en ells. Aquesta eina és el que es coneix com a Altes Global de Justícia Ambiental i ha sigut engegat pel catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Martínez Alier amb la col·laboració de 23 universitats de 18 països, a més de centenars d’activistes, acadèmics i investigadors de tot el món.

L’Atles de Justícia Ambiental permet als usuaris visualitzar els diferents conflictes ecològics del món en temps real mitjançant la filtració d’informació per diferents camps, així es poden saber els deutes ecològics dins d’un país, per determinada activitat a tot el món o causades per una companyia o empresa en concret. Amb un simple clic podem obtenir informació actualitzada dels conflictes nuclears, dels residus tòxics o de les guerres per l’aigua en qualsevol part del món.

A més de conèixer els punts calents de cada conflicte i la seua descripció i cronologia, l’Atles de Justícia Ambiental permet que cadascun dels mapes puga ser inserit en altres webs externes, de tal forma que la seua difusió siga el més àmplia possible. Segons Leah Temper, investigadora del ICTA UAB i coordinadora d’aquest gran Atles, fins avui s’han descrit aproximadament un 17% dels conflictes que ja s’han seguisc reconeguts per la justícia internacional així com projectes cancel·lats o béns comuns que s’han retornat a una comunitat.

L’explotació de mines de fòssils minerals segueix sent un dels principals causants dels conflictes ecològics a nivell mundial. Imatge: Miner en una mina de Potosí. Wikipedia
 

Encara que encara queden molts espais buits, els creadors del projecte volen acostar aquest mapa a organitzacions civils, investigadors i experts en diferents àrees de treball perquè contribuïsquen a aquest gran inventari i aconseguir amb la seua col·laboració documentar la major quantitat de conflictes ecològics del món.

El que ens diu l’Atles
Encara que es trobe en una primera fase de desenvolupament, l’Atles de la Justícia Ambiental ja ens ha deixat algunes conclusions que evidencien la greu i aclaparador deute ecològic que existeix en el nostre món. A nivell geogràfic, l’Índia, Colòmbia, Nigèria, Brasil, Equador i Turquia són les regions del món que majors conflictes ecològics registren, quasi tots ells relacionats amb l’extracció minera i els combustibles fòssils, els hidrocarburs i l’or, que es presenta com el gran responsable dels conflictes a nivell mundial. Si parlem en nivell humà, l’atles destaca algunes tendències preocupants i que afecten una vegada més als desequilibris econòmics del planeta. Les comunitats que reben un major impacte dels conflictes són les més pobres, sovint indígenes sense poder polític per a accedir a la justícia ambiental i als sistemes de salut.

Però en Altes de Justícia Ambiental aprofundeix una mica més i ens posa alerta sobre situacions molt preocupants, especialment sobre la impunitat que existeix a nivell judicial per a les empreses amb provats delictes ambientals que en més d’un 80% dels casos implica una pèrdua de mitjans de subsistència i els processos judicials de la qual s’allarguen,sembla que de forma infinita, en organismes i tribunals de tot el món. Com dèiem anteriorment, només un 17% dels casos mostrats en l’eina estan considerats com una victòria de la justícia ambiental.

A dalt, relació de conflictes ecològics a Espanya. A baix, l’ampliació del port en La Punta València vist des de l’Altes de la Justícia Ambiental

En el nostre país l’Atles de Justícia Ambiental ha registrat fins avui 40 casos relacionats amb combustibles fòssils, energia elèctrica, mineria, projectes urbanístics, infraestructures portuàries i aeroportuàries i conservació de la biodiversitat. Les mega-infraestructures de l’aeroport de Ciudad Real, la línia elèctrica d’alta tensió de Girona, la construcció d’Eurovegas o la protecció del llop ibèric són alguns dels temes que l’Altes de Justícia Ambiental ha localitzat en el nostre país.

Per a consultar l’Atles de Justícia Ambiental únicament és necessari entrar en el seu web: http://www.ejatlas.org/