Meló d’Alger, un cultiu d’estiu
Refrescant i lleuger, el meló d'Alger és una de les fruites reines de l'estiu. Originari d'Àfrica tropical, en l'actualitat es comercialitzen més de cinquanta varietats d'aquesta fruita rica en vitamina A, antioxidants i, sobretot, en aigua. Per al seu cultiu només es requereixen dues coses: un reg constant i un hort ple de vida, amb gran quantitat d'insectes capaços de pol·linitzar-les amb èxit.
Al meló d’Alger el de rei de l’estiu no li ve només per ser una fruita d’aquesta època de l’any. També per ser una de les més refrescants, amb un contingut en aigua que supera el 90%, i perquè es conserva molt bé malgrat la calor. Pot estar en perfectes condicions durant dues setmanes si es manté a 15°C i fins a tres si està entre 7 i 10° C (mai a menys de 7 graus, ja que és molt sensible al fred). El motiu que siga tan resistent és la seua forta escorça, que li protegeix de l’exterior i regula la seua temperatura.
Precisament, és la seua escorça el que ens indicarà si triem un bon meló d’Alger, un tasca que para molts és quasi un ritual digne d’estudi. Els “experts” diuen que per a saber si un meló d’Alger està madur, sinònim que el seu sabor serà dolç, cal fixar-se en la taca de la pela que ha estat en contacte amb el sòl. Si aquesta és de color groc crema vol dir que el meló d’Alger està madur; si és blanca o verdosa, significa que ha sigut arreplegat abans d’hora i que quasi amb seguretat el seu sabor serà alguna cosa insípid. Un altre dels trucs per a seleccionar un bon exemplar és donar-li petits colps amb els dits o els palmells de les mans, esperant que sone a “buit”. Una pela llisa i l’absència de cicatrius o cremades solars també és auguri que menjarem una saborosa fruita.
Totes aquestes proves per a triar un bon meló d’Alger es multipliquen a l’estiu, l’època en la qual té més oferta i demanda en el mercat. El motiu és que els melons d’Alger floreixen a la fi de primavera i principis d’estiu, així que el seu punt àlgid de sabor es troba en els mesos de juliol, agost i setembre. Per descomptat, parlem de melons d’Alger conreats a l’aire lliure, ja que podem trobar altres d’hivernacle pràcticament durant tot l’any.
També l’escorça del meló d’Alger, símbol de la seua pertinença a la família de les Cucurbitàcies, posa el dubte de si ens trobem davant una fruita o davant una verdura. Polèmica sustentada perquè dins de la seua mateixa família es troben vegetals com el cogombre, la carabassa o el carabassó. No obstant això, si atenem a la definició de fruita com “aquells fruits comestibles conreats o silvestres que pel seu sabor generalment dolç-acidulat, per la seua aroma intensa i agradable, i per les seues propietats nutritives, solen consumir-se majorment en el seu estat fresc, com a suc o com a postres” no hi ha dubte, ja que a Espanya la consumim generalment com a postres i, per tant, aqueixa és la seua qualificació més encertada.
Varietat Crimson Sweet
Amb llavors, sense llavors, redons o allargats
Encara que té molts noms comuns (patilla, aiguameló o meló d’aigua) el nom científic del meló d’Alger és Citrullus lanatus. Com hem dit, es tracta d’una planta enfiladissa originària d’Àfrica tropical i el cultiu de la qual es remunta a l’Antic Egipte, en les riberes del Nil, lloc des del qual es va anar estenent a tot el Mediterrani. Etimològicament, el seu nom reflecteix aquest origen que ve de l’àrab hispànic sandiyya, que possiblement feia referència a la regió pakistanesa de Sind, on aquesta planta era comuna. Amb la conquesta dels espanyols el meló d’Alger va arribar al continent americà, on va començar a conrear-se de nord a sud. També és un fruit molt preuat i conreat a Orient. De fet, Xina i el Japó són al costat dels països de les costes mediterrànies (Turquia, Grècia, Itàlia i Espanya) els seus majors productors en l’àmbit mundial. No obstant això, és el clima mediterrani el més adequat a les exigències de llum i calor d’aquesta planta.
El meló d’Alger no tolera les gelades en cap dels seus estadis de creixement, sent les temperatures ideals entre 28 i 15 graus durant la seua germinació i d’entre 26 i 15 durant el seu creixement. Amb temperatures mitjanes inferiors a 17 graus el seu creixement es fa més lent, encara que també és possible. Respecte a on plantar-los, es recomanen sòls rics en humus i lleugers, preferentment aquells que es calfen ràpidament a la primavera i que afavoreixen la maduració dels fruits. Aquests són de gran grandària, amb un pes mitjà de quatre quilos, encara que existeixen moltes varietats els pesos de les quals poden oscil·lar entre els dos i els deu quilos.
Meló d’Alger. Procés de germinació i florida. Imatge: http://www.agrupaejido.com/
El procés de plantació i cultiu del meló d’Alger atén a dos aspectes: que és una planta de germinació complicada i que ha de tenir molta llum i reg constant. Existeixen dues formes de plantes melons d’Alger: ben sembrant les llavors en interior amb temperatures controlades i trasplantant-les quan la planta ja tinga diverses fulles o bé posar-les directament en el teu hort. Si tries la primera opció, recorda que no pot trasplantar-se a arrel descoberta així que hauràs de fer-ho en planters. Si et decantes per la segona opció, introdueix diverses llavors, per cada forat de plantació.
Respecte al reg, ha de ser constant. Gens com a humitat per a obtenir uns melons d’Alger carnoses i dolços. L’època de major necessitat d’aigua del meló d’Alger és des de la floració fins que el fruit és grans, és a dir, durant els últims mesos abans de la recol·lecció. Una vegada que el fruit ja aconseguit una bona grandària, és important controlar el reg per a evitar el badat o “cracking” en la pell del meló d’Alger. Segons algunes fonts una reducció progressiva del cabal de reg en les últimes setmanes garanteix l’augment de sucre del meló d’Alger. Antigament, el reg “a manta” que creava una capa uniforme d’humitat en el sòl era l’ideal per a aquest cultiu. No obstant això, vist que amb aqueix sistema es malgasta molta aigua, en l’actualitat la manta s’ha substituït pel reg per degoteig, igualment efectiu i amb el qual es consumeix molta menys aigua.
Un altre dels aspectes a tenir en compte és la pol·linització de les plantes. Per a recol·lectar bons melons d’Alger és important que estiguen ben pol·linitzats. Una forma d’aconseguir-ho és afavorint la presència d’insectes de diferents espècies en el nostre hort. Un entorn amb més vegetació i amb accés a l’aigua afavorirà la presència d’aquests animals. Segons la FAO, el cultiu de meló d’Alger és econòmicament sostenible, encara que està molt subjecte a factors com el creixement insuficient, les dificultats de fructificació, els riscos de l’ambient climàtic i la recol·lecció precoç. Encara així, els costos de producció són inferiors als d’altres hortalisses, calculant-se que són necessàries entre 400 i 700 hores de treball per ha i que la mà d’obra representa un 40 a 50 % del cost total de producció.
Els melons d’Alger quadrats han causat sensació a Japó. A baix, meló d’Alger groc
Existeixen multitud de varietats de melons d’Alger. Dins d’elles trobaríem les diploides o amb llavors (conreades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa), de fruits allargats (amb l’escorça verda i amb bandes de color més clar, també cridades melonas i que a Espanya pràcticament no es conreen), de fruits redons (escorça de color verd fosc o negre) i sense llavors (solen tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser roja o groga). Entre les varietats més conegudes destaquen Crimson Sweet, Meridian, Imperial, Passió, Aigua dolça, Sugar Baby, Early Star, Apiera i Reina de Cors. En el nostre país les que més es conreen són Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (a València i Almeria) i Reina de Cors (també a Almeria).
Més informació relacionada:
http://www.fao.org/docrep/005/s8630s/s8630s08.htm
