La plaga del mes de setembre… No és una plaga!
Comença el curs amb bon peu i fes les paus amb els artròpodes! Parlem dels habitants del sòl del nostre hort que, a diferència dels articles anteriors, són beneficiosos! Us presentem els col·lèmbols, diplurs i proturs.
Tornem a la feina, acaben les vacances, comencen les classes i renovem l’hort i com no, cal començar pel sòl. I és que el mes de setembre sempre ve carregat de novetats i propòsits i en Espores jo li hem dedicat algun que altre article.
Horticultura, jardineria, meteorologia i fins i tot manualitats! Tots, temes vinculats al nové mes del calendari que en aquesta ocasió ens baixa la mirada a la terra que ha sostingut la collita d’estiu. És temps de canvis!
Col·lèmbols per a dummies
Els col·lèmbols són un grup d’artròpodes que tenen dues característiques úniques: un òrgan saltador situat ventralment en el quart segment abdominal i un tub ventral en el primer segment abdominal relacionat amb la regulació hídrica i la adhesió.
Col·lèmbol. Imatge d’Andy Murray. Font Flickr
Com viuen els col·lèmbols? La humitat i la temperatura determinen un hàbitat òptim per aquests organismes encara que, a la regió mediterrània el primer factor és mot més important. Tenen 6 potes i són parents propers del insectes. L’ordre a què pertanyen conté més de 6000 espècies i fa més de 400 milions d’anys que viuen al nostre planeta, on són els més abundants. Aquests artròpodes no tenen ales i acostumen a ser de color cla. Baix l’abdomen tenen un òrgan saltador anomenat fúrcula.
Fes clic per accedir a l’articel “El meu hort és un desastre”
Gràcies al seu aparell bucal mastegador mengen espores, hifes dels fongs i bacteris del sòl i per això formen part de l’humus i de la matèria en descomposició. La reproducció dels col·lèmbols és ben curiosa: hi ha casos documentats de partenogènesi en què les cèl·lules sexuals femenines no han de ser fecundades per iniciar la divisió sinó que és un element ambiental, com la temperatura, que activa la formació d’un nou individu.
No obstant, la partenogènesi no és el mètode més usat entre els col·lèmbols. Els mascles tenen per costum alliberar una bossa carregada amb esperma sobre el sòl i és la femella qui la recull amb els genitals per quedar fecundada. Tant és així que els mascles no presenten òrgans per a la còpula. I d’aquesta mateixa forma es reprodueixen els dos ordres de què a continuació parlem.
Proturs i diplurs per a dummies
Els proturs són hexàpodes que mesuren al voltant d’1 mm. Habiten la capa superficial del sòl i es calcula que existeixen 500 especies. La seua anatomia és molt senzilla i amb trets primitius i no tenen pigmentació, com és normal en animals que viuen apartats de la llum. Són els únics que no tenen antenes!
Protur. Imatge de Wikipedia
Viuen entre les fulles caigudes, les molses o la fusta en descomposició i a diferència dels col·lèmbols, presenten un aparell bucal xuclador amb què succionen els fluïts de què s’alimenten. No pateixen cap tipus de metamorfosi i la llargària de les seues potes depèn de la profunditat a en què habiten, com més superficial, més llargues seran les potes.
Voltejar de forma respectuosa la terra ajuda a mantenir la flora edàfica
En un metre quadrat de sòl pot haver-hi fins a 18.000 individus! Els diplurs són llargs i plans, poden assolir els 5 cm. L’aparell bucal és mastegador i és coneixen unes 800 espècies de les quals algunes son cavernícoles i és per això que tenen una visió molt precària o fins i tot no tenen ulls. S’alimenten de carronya però hi ha espècies que també són carnívores, tant és així que mengen col·lèmbols!
Tots aquest artròpodes transformen els nutrients de la terra per fer-los assimilables per part de les plantes. És per això que les tasques agrícoles basades en voltejar la terra bruscament no els beneficien en absolut. De forma més directa, són els plaguicides els principals encarregats de la seua mort.
Diplur. Imatge de Wikipedia
Les diferents vessants de l’agricultura ecològica defensen el respecte capa a la fauna edàfica reduint el impacte del volteig de la terra al mateix temps que aporten al sòl matèria orgànica que els serveix d’aliment. D’altra banda, la tècnica coneguda com bio-solarització ataca els microorganismes i el invertebrats dolents i no beneficia els artròpodes amics ja que, en estendre una capa de fem sobre el sòl del nostre hort i cobrir-lo amb un plàstic augmentem la temperatura i els gasos del seu entorn de forma perillosa.
I fins ací l’article d’aquest mes en què ens hem volgut reconciliar amb els artròpodes! Fins octubre!
