L’almanac de març

Benvinguts l’almanac de març. Acaba l’hivern meteorològic (el 29 de febrer) i l’astronòmic (el dia 20), cosa que implica canvis atmosfèrics segons la teoria, perquè ja sabem que, en aquests estranys temps, una cosa no implica l’altra. Si no, fixeu-vos la borrasca que ens ha portat el canvi d’estació, amb mig metre de neu a El Maestrat.

El Sol, la Lluna, festius i hortalisses!

Comencem! Aquest mes de març ens diu que el dia 19, Sant Josep, és festa a la Comunitat Valenciana (les Falles!), I que de seguida ens trobem amb la Setmana Santa. Dia 20 Diumenge de Rams, el 25 Divendres Sant i el 27, Pasqua de Resurrecció.

Març és el mes de Les Falles

Com cada mes, veurem les efemèrides astronòmiques de març: la lluna va estar en quart minvant l’1 de març a les 23:12 hores. Tindrem lluna nova el dia 9 a les 01:56 hores. Estarà en creixent el 15 a les 17:04 hores, i serà lluna plena, de nou, el dia 23 de març a les 00:03 hores. I, de nou, tornarà a estar en quart minvant el dia 31 a les 15:18 hores. Curiós.

El Sol va eixir el dia 1 a les 7 hores i 34 minuts i el dia 31 ho farà a les 7 i 47. Com? Molt fàcil: la nit del dissabte 26 al diumenge 27 avançarem una hora el rellotge, per entrar (per fi!) en l’horari d’estiu. Siga com siga, guanyem 47 minuts de llum.

I l’ocàs del dia 1 serà a les 18:54, mentre que el del dia 31 es donarà a les 20 hores i 25 minuts, pel motiu que hem dit més amunt. En l’ocàs, així doncs, guanyem 31 minuts. En total, 78 minuts més de llum. Més d’una hora i quart, una meravella. A final de mes ja podem programar activitats a l’aire lliure de jornada completa.

Consulta l’article de Carmen Latorre i prepara el teu hort per a l’estiu

Finalment, parlem dels conreus de què presumirem aquest estiu: pebrots, tomàquets i albergínies. És moment de planificar i això ho deixo en mans de Carmen Latorre, l’experta hortolana del Botànic

Mirant al cel

El mes passat vam introduir a la nostra secció mica d’astronomia, si recordeu. Vam parlar d’Orió. Aquest mes començarem dient que el 8 de març tindrà lloc un eclipsi de sol visible des de part d’Indonèsia i el Pacífic nord. I el dia 23 tindrem un eclipsi penumbral de lluna, visible des de l’est d’Àsia i el nord d’Austràlia.

Tipus d’eclipsi

Al març el cel es posa primaveral. Això vol dir que cada vegada veurem menys temps les constel·lacions típicament hivernals (caldrà veure-les a poqueta nit), i seran les constel·lacions primaverals les que començaran a prendre el protagonisme. Estrelles com Arturo, Vega, Spica o Regulus ja seran visibles, ja que cada dia surten una miqueta abans.

En les primeres hores de la nit dels primers dies de març podem veure, cap a l’oest, una constel·lació anomenada Cetus (la Balena), baixa sobre l’horitzó. Cetus (també coneguda com monstre marí) va ser col·locada al cel per Posidó després d’escoltar la protesta de les Nereides, fartes que Andròmeda declarés una i altra vegada que ningú podia rivalitzar amb la seua bellesa…

Constel·lació de la Ballena, sobre l’horitzó. Conté un estel la lluentor varia

Els capvespres de març amaguen sorpreses astronòmiques

Doncs bé, Cetus no és la constel·lació més bonica, ni més gran, ni la que millor es veu … però té la particularitat de posseir una estrella anomenada Mira (que vol dir Meravellosa), que és un estel variable; és a dir, que la seva brillantor varia. I per això Cetus és especial.

Aquesta constel·lació es pot veure més alta sobre l’horitzó, i en plena nit, durant els mesos de novembre i desembre, però resulta que en aquests mesos Mira no es pot observar sense instruments adequats. Però durant quatre mesos a l’any, Mira brilla més i pot veure a simple vista. Aquest any Mira arribarà al seu màxim a l’abril, però aleshores ja no és visible per a nosaltres, perquè es troba sota l’horitzó. De manera que hem d’aprofitar aquests dies de març per veure-la a simple vista, feble encara, en el crepuscle vespertí. Una vegada més, veiem que l’Univers ens amaga secrets que, de vegades, tenim davant nostre.

Ací deixem la curiositat astronòmica de l’almanac d’aquest mes. Parlem ara de meteorologia!

Va acabar febrer, últim mes de l’hivern meteorològic, sense un “defred”. L’hivern ha estat rar, tant per les temperatures màximes com per les temperatures mitjanes, com per les mínimes, com per les precipitacions… I tampoc hi ha hagut desalojo freds, encara que d’aquests no sempre hi ha … Però què és això d’un desalojo?

Febrer va passar sense cap desalojo fred

Com ja sabem, a l’hivern el continent europeu es converteix, normalment, en un gran congelador d’aire fred. Tota l’Europa central, així com el continent euroasiàtic, acumulen hores de fred, a causa de la poca insolació, a l’advecció (transport horitzontal) de masses d’aire fred procedents del Pol Nord, ia la continentalitat de tota aquesta zona (s’anomena continental a un tipus de clima caracteritzat pels hiverns freds o molt freds).

A dalt: l’inefable mapa de l’11 de febrer de 1956. advecció freda que va deixar multitud de records de fred, així com collites -arbres inclosos- arrasades en molts llocs, València inclosa. A baix: el clima continental a Europa

Com veiem, aquest és, a grans trets, el territori en el qual es dóna el clima continental a Europa. I passa a vegades que un anticicló es col·loca tombat, allargat, de tal manera que els seus isòbares queden tombades en direcció nord-est-sud-oest provocant, amb el seu gir en sentit horari, que els vents del nord-est recullin tot l’aire fred acumulat, de vegades des Sibèria, i el transportin per tot Europa, arribant fins a Espanya. Com veieu, estem molt lluny de Sibèria, però aquestes adveccions d’aire, que es denominen àrtiques o polars continentals són, moltes vegades, sinònim de ruïna agrícola. Perquè aquestes i no altres? Doncs perquè aquest aire prové d’una àrea continental, no marítima, i això implica que aquesta massa d’aire porte humitats molt baixes.

¿I quin és el desastre últim que poden portar aquestes situacions? Doncs que la baixa humitat d’aquesta massa d’aire no sol deixar gebrades sobre plantes i fruits, sinó que ataca a l’interior del fruit, cremant-total o parcialment. És la gelada negra.

De manera que, després del que s’ha vist, encara sort que no hem tingut cap desalojo fred!

Segaria i Montgó en capell, pica espart i fes cordell (Dènia-Gandia)