L’almanac de maig
L'almanac d'Altocumulo fa un any en Espores! Xafem terra amb les feines hortolanes, mirem al cel per veure passar les constel·lacions primaverals i parlem de la sequera i dels seus efectes sobre els nostres boscos. Benvingut al mes de maig!
Ja és maig! El mes de les flors, dels amors i les primeres calors. Creuem els dits i esperem que aquest any vaja per un camí diferent al de l’any 2015. És un mes perfecte per gaudir de l’aire lliure, passejar, pujar i baixar, sense calors excessives i sobretot, amb jornades llargues i lluminoses. Anem primer amb les fases lunars:
– Lluna nova el 6 de maig a les 01 hores i 27 minuts
– Quart creixent el dia 13 a les 17 hores i 04 minuts
– Lluna plena el dia 21 de maig a les 21 hores i 15 minuts
– I quart minvant el 29 de maig a les 12 hores i 13 minuts
Platja d’Alacant
La nostra gran estrella, el Sol, va eixir el dia 1 a València a les 7 hores i 02 minuts, i el dia 31 ho farà a les 6 i 38 minuts. S’avança la seua orto 24 minuts mentre que el dia 1 tindrà l’ocàs a les 20 hores i 55 minuts i el dia 31 ho farà a les 21 hores i 22 minuts, cosa que ens fa guanyar 27 minuts de llum. En maig, per tant, el dia allarga 51 minuts en total! Podem observar que l’orto va frenant el seu guany després de l’empenta d’abril. L’ocàs segueix al mateix ritme i la posta de sol més tarde de les nou ens assegura llum fins a les deu de la nit. Què més podem demanar?
Festes, constel·lacions i horta
L’1 de maig va ser la festa del treball, que va caure en diumenge. El dia 2 és el dia de la Comunitat de Madrid. El dia 8, diumenge, la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, festa de gran fervor i tradició a València capital i rodalies. Diumenge 15 és Pentecosta i finalment, el dia 30 és el dia de la Comunitat de Canàries i, el 31, el de la Comunitat de Castella-la Manxa.
En maig, cal tindre cura de les tomaqueres, entre les tasques haurem de tutorar les mates
Passem l’equador de la primavera i les feines a l’horta se centren principalment en mimar les tomaqueres que vam plantar el mes passat. Així, haurem de vigilar les plagues, posar tutors i desullar. Però ja saps que, com cada mes, et remet a l’article de l’hortolana Carmen Latorre, ella millor que ningú sap molt bé què fer pel maig i així en ho conta.
Parlem un poc d’astronomia: al maig veiem a l’Óssa Major encara molt alta, cap al nord, ja baixant per a situar-se en la seua típica posició d’estiu -cap al Nord-oest-, posició que l’ha fet tan famosa. Darrere puja Cassiopea (reina i esposa de Cefeu), amb forma de “W”, i un poc més enllà, Cefeu (rei i marit de Cassiopea, clar). Per l’oest, desapareixen precioses estrelles de tardor-hivern, com Capella (de la constel·lació del cotxer) i Càstor i Pollux, les bessones de Gèminis…
Avui comentarem un fenomen poc habitual: el trànsit d’un planeta per davant del disc solar i és que el 9 de maig es produirà el trànsit de Mercuri. Lògicament, aquest fenomen només el podrem observar amb l’instrumental adequat, ja siguen prismàtics o telescopis adaptats a l’observació solar. L’inici del trànsit es produirà aproximadament a les 13 hores i 12 minuts, finalitzant a les 20:40 hores.
Comparació entre mides
Efecte aparent del trànsit. Veurem aparèixer a Mercuri per l’esquerra, i el seu moviment serà rectilini i uniforme, d’esquerra a dreta
Aquesta és la posició relativa del Sol, Mercuri, Venus i la Terra: la resta de planetes del nostre Sistema Solar mai podrien interposar-se entre nosaltres i el Sol. Sabem que entre el planeta Terra i el Sol només es troben Mercuri i Venus. Per aquest motiu són els únics cossos celestes (juntament amb la Lluna) que podrien interposar-se entre nosaltres i el Sol. Mercuri i la lluna són uns cossos celestes d’una grandària bastant similar: la Lluna té un diàmetre de 3474 quilòmetres i Mercuri de 4880 quilòmetres. Així que, realment, no és molt més gran que el nostre satèl·lit, però si tenim en compte que es troba a 83 milions de quilòmetres d’aquí doncs la cosa canvia, no?
Mercuri té un període de translació de 88 dies (la Terra el té de 365 dies, per si algú es despista), de manera que realment passa bastant sovint per davant del Sol, però clar, no sempre es donen les condicions. Així, aquest 9 de maig es produirà aquest fenomen, que durarà set hores i mitja. Amb ajuda dels instruments adequats podrem observar un puntet que va travessant el disc solar. Comprovarem, amb el seu moviment uniforme, que no és una taca solar (que no es mou i que pot tenir un contorn més difús). I aquesta és la curiositat astronòmica del mes si podeu veure-ho, i immortalitzar-ho fes-nos-ho arribar.
L’efecte de la sequera
Va acabar abril amb 18,4 litres per metre quadrat en total que caigueren entre els dies 4 i 5 en forma de pluja mansa. L’any passat només van caure 3,8 mm a l’abril, però clar, aleshores portàvem un acumulat de 111 litres des de l’un de gener, i ara estem encara en 28 litres, el que ens parla ben a les clares de la ruïna agrícola, silvícola, faunística i ambiental en què ens trobem.
Gràfic del desastrós mes de maig de 2015, amb el famós dia 14 que va trencar totes les marques establertes, amb una màxima propera als 42 graus en el mes de maig Processionària
La coneguda frase “Mare meua, quin estiu ens espera” no té hui dia sentit. A banda que l’aigua no és il·limitada, patim efectes que produeixen les plagues com el ja conegut escarabat Tomicus piniperda, que està acabant amb molts pins a la nostra Comunitat Valenciana. Aquest coleòpter s’aprofita de la sequera o dels sòls entollats per habitar en un arbre a què acabarà matant. Al bloc d’Altocúmulo tenim una entrada, de 2014, en què tenim algunes imatges d’aquell moment i que hui dia estan pitjor.
Tomicus. Imatge de Udo Schmidt
L’altra plaga, sempre present i amb el seu lloc en l’ecosistema, és la processionària. Aquestes erugues s’alimenten voraçment de les agulles dels pins encara que la processionària no mata l’arbre. I què està passant aquest any? Tant Tomicus com processionària ho tenen molt fàcil i és que a causa de la poca pluja i la consegüent baixada de defenses els resultats s’agreugen. En el cas del Tomicus l’arbre mor i en el cas de la processionària queda tan defoliat que pot tardar anys a tornar a ressorgir.
Com veieu, els efectes de la sequera són molts, i tots dolents. Aquest mes hem parlat de meteorologia però d’un altra manera. Espere que us haja agradat.
Abril plujós, maig ventós
(Quin temps aquells en què bufava el llevant…)