L’almanac de juny
Què ens depara el mes de juny? L’almanac patrocinat per Altocúmulo, la tenda de meteorologia, ens recorda les dates més rellevants i ens presenta l’estació meteorològica del Jardí Botànic de la Universitat de València. Prepareu-vos, que comença l’estiu!
Benvinguts al mes de Juny, mes en què comença l’estiu astronòmic i, generalment, el meteorològic. Mes de calor, d’humitat, d’ulleres de sol i d’analisi de resultats. Però a més, us ensenyarem a col·locar correctament una estació meteorològica. No qualsevol espai és adequat.
Dies destacats!
Durant el mes de Juny, la nostra llum blava viatjarà per l’espai, com sempre, però estarem pendents d’estos dies:
– Lluna plena: el 2 de juny a les 16:20 hores
– Quart minvant: el 9 de juny a les 15:43 hores
– Lluna nova: el 16 de juny a les 14:06 hores
– Quart creixent: el 24 de juny a les 11:04 hores
Imatge de Ana Moro
En València, el Sol va eixir el dia 1 a les 6:37h i ho farà el dia 31 a les 6:37 hores. Així que, no guanyarem res de llum pel matí. En aquest període esdevindrà el solstici d’estiu, així que guanyarem i pedrem hores de llum! I el Sol es pondrà el dia 1 a les 21:22 hores i el dia 31 ho farà a les 21:33 hores i per tant, allargarem 11 minuts de llum per la nit. El 31 serà l’ocàs més tardà de l’any. Quin gust! Guanyarem menys llum que en el passat mes de maig, però els dies segueixen sent llargs.
Pel que fa a dates senyalades, el dia 5 és el Dia Mundial del Medi Ambient. El dia 7 és la Festivitat del Corpus i per últim, murcians i riojans celebren la seua festa el dia 9. Us abelleixen les tasques agrícoles? Us vindrà bé saber que és temps de plantar blat, creïlla tardana i bajoques.
Com hem dit, el Botànic te una estació meteorològica en les seues instal·lacions, concretament en la terrassa de l’edifici principal. Podem veure-la dalt, si ens apropem al Jardí des de la Gran Via. Una estació meteorològica completa o professional es denomina així perquè té instal·lats instruments necessaris per a mesurar els elements atmosfèrics més usuals.
Dades, dades i més dades
La temperatura i la humitat són els elements essencials en qualsevol estació meteorològica. Les col·loquem juntes perquè generalment les mesura el mateix sensor. Per això, es col·loca un termohigrómetre digital, que sol ser un xicotet dispositiu en una pantalla protectora de la radiació solar com la de la imatge. Així, este sensor està protegit del sol i ventilat al mateix temps.
A la dreta de la imatge, protectors de termohigròmetre
Mesurem les precipitacions amb l’ajuda dels pluviòmetres digitals que es col·loquen en estes estacions són del tipus balancí, és a dir, que l’aigua de pluja entra per l’orifici superior i ix per un orifici inferior. L’aigua, així, ompli progressivament una de les cubetes d’este balanci (pot tindre una o dos). Quan la cubeta s’ompli, es bolca pel seu propi pes i l’aigua es buida per la part inferior del pluviòmetre. La freqüència d’aquest vessament depèn de la quantitat de pluja. Al seu torn, el gronxament mou un imant que mana un impuls i es repeteix el procés.
Per a mesurar la intensitat del vent se col·loca un anemòmetre, que generalment sols ser de cassoletes, encara que els hi ha de turbina o ultrasònics, que són els de preu més elevat. I per a la direcció del mateix, res com a un penell. El dissenys, el material i la precisió varien en funció del fabricant, del lloc a què el destinem o al preu. Altres que poden mesurar la radiació solar o la radiació ultraviolada, però són elements cars i no sempre cal coneixer-los.
Un poc més a la dreta, perfecte!
Per últim, no oblidem que la correcta ubicació d’una estació meteorològica es tan important, o més, que la qualitat dels sensors. I com sabem que la nostra estació va a estar ben col·locada? A continuació, us donem les claus.
El termohigròmetre deuria estar col·locat a un mínim de 1.5 metres d’altura sobre el terra. Intentarem que el sòl no sigua d’un material que s’escalfe molt amb el sol. El tereny natural és el millor. Com més allunyats de parets, eixides de fum, xemeneies, en definitiva, de tot allò que pugua pertorbar les nostres mesures, millor.
El pluviòmetre deuria estar lliure d’obstacles en un angle de 45 graus des del mateix. És a dir, que ens imaginem un con invertit, on el seu vèrtex estarà en el nostre pluviòmetre, i veurem si la superfície intersecta amb algun obstacle, que puja ser, per exemple, un mur proper, o bé un arbre que es troba a 30 metres. En resum, tot això que puga fer-li ombra
I el vent? És fàcil, com més alt, millor! Allunya’t de parets o edificacions que pertorben l’arribada dels vents d’alguna orientació determinada. Veurem, en definitiva, que la col·locació de la nostra estació fa que, de vegades, ens diguen que estem mal del cap. Però així és aquest món….
Un perill de la meteorologia és ensenyar-la als menuts! Altocúmulo en Experimenta. També hem assistit a Expociència
Fins ací! Podem posar-nos en farina (o en isòbares, o en milles per hora…) si tenim clars aquests consells I montar la nostra pròpia estació meteorològica. Ens llegim en juliol, de moment, no oblides que pel juny, cada gota com el puny!
