L’almanac de gener

Benvinguts a 2016. Comença un altre any… Canviarà el temps? Arriba l’almanac de gener, un mes de calmes mediterrànies, però també, estadísticament, dels temporals hivernals més grossos (quan n’hi ha, clar). Les vesprades de gener ja són una altra cosa, ben diferent d’aquelles que teníem al novembre. Ara ho veurem.

El Sol, la Lluna i les festes

El nostre estimat llum blau, després de brindar una esplèndida lluna plena a Nadal, viatjarà per l’espai segons aquestes fases:

– Quart minvant el dia 2, a les 5:30 hores
– Lluna nova el dia 10, a la 01:31 hores
– Quart creixent el dia 16 a les 23:26 hores
– Lluna plena el dia 24 a les 01:46 hores

El dia 1 de gener va ser Cap d’Any i entre altres coses comença el període en què mesurem la precipitació anual. El dia 6 vam celebrar l’Epifania del Senyor (els Reis d’Orient!) I el dia 22, divendres, és festiu a València capital (de Creus cap a dins), perquè celebrarem la festivitat de Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat de València.

Pel que fa al sol, va eixir el dia 1 de gener a les 8:22h, l’hora més tardana de l’any, fins al dia 10, mentre que el dia 31 ho farà a les 8:10, així que vam guanyar 12 minuts de llum. I respecte a l’ocàs, el dia 1 va tenir lloc a les 17:48 hores, mentre que el dia 31 es donarà a les 18:20 hores, de manera que guanyarem 32 minuts. Així que, en resum, aquest mes de gener guanyarem 44 minuts de llum. A final de mes ja ho notarem, per descomptat.

De anticiclons i els seus orígens

Com tots sabem, hem passat els mesos de novembre i desembre baix l’influx d’un potent anticicló, que ha fet que el temps haga estat sec però també humit, fresc i fred, monòton, avorrit, pesat… Això ens dóna peu a parlar, aquest mes de gener, dels anticiclons. El mes de gener té, històricament, dos possibles situacions atmosfèriques.

D’una banda, és mes de temporals de fred i pluja o neu, cosa que no hauria de sorprendre’ns molt, per descomptat, i d’altra banda és el mes de les “calmes de gener”, sobre les quals parlarem: les calmes o minves de gener són aquelles situacions anticiclòniques que es donen, generalment, al mes de gener (encara que poden donar-se també al febrer o, com hem dit, en aquest boig 2015, al novembre i desembre). Però, què és un anticicló?

Els anticiclons, altes pressions o simplementes “altes” són regions de l’atmosfera on la pressió atmosfèrica és més elevada que la dels seus voltants. El moviment dels anticiclons és lent i un poc previsible (al contrari que les borrasques), i generalment, persisteixen més que les borrasques. Per exemple, els vents de l’anticicló de les Açores giren al voltant del centre en el sentit de les agulles del rellotge. Aquí, per exemple, manaven sobre València els vents del nord. (Ayyyyy … Sospir).

Anticicló de ls Açores

Els anticiclons es representen mitjançant una sèrie de línies tancades, més o menys circulars o ovalades, que envolten al seu centre (on hi ha la “A” que li dóna nom). Aquestes línies representen el vent que circula en el seu entorn, vent que gira en sentit horari a l’hemisferi nord. I una cosa que tots sabem: els anticiclons estan relacionats amb cels clars i temps bo i estable.

Els anticiclons hivernals són, generalment potents. No és rar trobar alguns hiverns pressions de 1035 mil·libars, arribant en ocasions fins 1040. Si tenim en compte que la pressió atmosfèrica, per definició, és la força que exerceix una columna d’aire que hi ha, en vertical, sobre una unitat d’àrea (grams per centímetre quadrat, per exemple), conclourem que, com més pressió hi haja sobre nosaltres, més esclafades contra el terra estaran les coses.

Anticicló hivernal de 1045 mil·libars en el seu centre. (Un senyor anticicló!). La imatge és del 9 gener 2015

Evidentment, aquest augment de pressió no xafa literalment a ningú. Però afecta les persones que pateixen patologies com mals d’esquena o cefalees, fent que aquesta malaltia s’aguditze. I sí que és capaç d’aplanar l’estat de la mar, deixant-lo en calma, amb una alçada inferior a la que té normalment.

El mar Mediterrani, afectado per les calmes de gener

Per acabar de parlar sobre els anticiclons, cal saber que el seu origen pot ser:
– Dinàmic: són els anticiclons que circumden el nostre planeta en algunes latituds, de grans dimensions, i que estan sempre presents. Per exemple, l’anticicló de les Açores.
– Tèrmic: per exemple, els que es formen a l’hivern a Sibèria o al nord de Canadà. Com el seu propi nom indica, aquests anticiclons s’originen a causa del fort refredament hivernal que pateixen aquestes regions. L’aire, fred i pesat, s’acumula sobre la superfície, augmentant així la pressió.

I si els cataloguem per la seua grandària, llavors tindrem:
– Grans centres anticiclònics: són, de nou, els que formen part del sistema de pressió planetaris.
– Mòbils: englobem els anticiclons de bloqueig i els anticiclons mòbils, que van desplaçant juntament amb els sistemes frontals.

Com veiem, un anticicló no és només una “A”. Hi ha molt més darrere. I el seu estudi és molt interessant, encara que sempre els veiem com els que vénen a fastiguejar… De moment, esperem que aquest hivern no el veiem més. Ens veiem al febrer!