A maig, mimarem les tomaqueres

Si el mes passat plantàvem tomaques, pebrots i albergínies al nostre hort, ara toca cuidar les mates per aconseguir uns fruits d’allò més sabrosos aquest estiu. Més consells de Carmen Latorre, l’hortolana del Botànic.

Com diu el refrany “si plantas tomates y pimientos tendrás entretenimiento”. I és que maig és un mes en el qual anem a dedicar-li molt de temps a aquestes plantes, sobretot a les tomaqueres (Solanum lycopersicum), que són les que més treball ens van a portar. A més, pugen les temperatures així que no oblideu protegir-vos del sol i hidratar-vos contínuament si voleu aprofitar el bon a temps per a gaudir del vostre hortet.

En primer lloc, per aconseguir unes bones tomaques aquest estiu és imprescindible practicar una poda racional a les mates. Cal desullar!, és a dir, eliminar els brots laterals sense flor que vagen naixent en les aixelles de la unió de les fulles amb la tija. Per a què? doncs per tenir una sola guia central més forta i aconseguir un port més alçat que ens permeta tutorar-les millor.

Desullar les tomaqueres

Per a això utilitzarem unes tisores ben afilades i sempre procurant donar un tall net que redueixca la possibilitat de malalties, encara que si observem que la tija està molt tendra podem fer-lo directament amb les mans. Aquesta poda la repetirem cada 7 dies per tallar el més aviat possible les tiges no desitjades que puguen aparèixer.

Recordeu, si la tija ja ha florit no hem de tallar-la. Cal estar atents perquè el normal és que la planta tinga solament una o dues tiges guia que haurem de lligar a la canya o estructura de suport que hàgem preparat (veure article de l’horta a l’abril) per a que li servisca de guia en el seu creixement vertical

Entutorar les tomaqueres per la guia central

La intenció és que la tomaquera fique ben subjecta per a que puga suportar el pes dels fruits sense problema de caiguda o trencament. També és aconsellable anar esporcant la base d’aquestes plantes, és a dir, afegir terra al tronc. Amb això aconseguirem que tire noves arrels en aquesta zona i que se subjecte millor al sòl.

Depenent de la varietat d’albergínies o pebrots que hàgeu plantat, igual és necessari tutorar-les també. No és el nostre cas, ja que en el Jardí Botànic hem optat per varietats reptants que no requereixen de tants cuidats com les tomaqueres. Només un consell, per aconseguir albergínies grans i que maduren ràpidament podeu deixar una sola flor de cada grup, però no és una pràctica obligatòria.

Malgrat l’augment de les temperatures, els regs no han de ser molt freqüents. Deixarem que les plantes passen una mica de set per forçar la seua floració i evitar així la floració de tiges no fructíferes. No serà fins a finals de la primavera quan comencem a elevar la freqüència de reg i a utilitzar la tècnica de l’embuatat.

Una altra tasca a tenir en compte és el control de les males herbes o vegetació espontània no desitjada que vaja creixent al nostre hort. Un problema que tindrem també durant tot l’estiu i pel qual optarem per anar arrencant-les ajudant-nos de la pala o el rasclet.

No et menges les meues tomaques!

En aquesta època caldrà prestar especial atenció a les diferents plagues i malalties que puguen atacar als nostres cultius. Per això és aconsellable realitzar un tractament preventiu amb coure, sobretot si hi ha hagut pluges, i sempre utilitzant sempre la dosi aconsellada pel fabricant. El coure enfortirà els teixits de les plantes i evitarà per exemple l’atac de fongs.

Plantes afectades per alguna virosis

Però també cal anar en compte amb els insectes. Un dels més problemàtics serà el pugó, ja que no només afecta a la floració i desenvolupament de la planta, perque s’alimenta dels brots més tendres, si no que a més és transmissor habitual de diferents tipus de virosis.

Els símptomes d’un atac de virus són fàcilment detectables, la planta no creix, esgrogueeix i les seues fulles es deformen. En aquest cas no tenim res que fer, el millor és arrancar la planta afectada i apartar-la el més ràpid possible de les altres. Així que cal estar preparats i combatre els atacs de pugó amb els diferents insecticides ecològics que podem trobar al mercat o emprant els casolans com el purin d’ortigues o solucions d’aigua jabonosa, però sobretot atraient als seus enemics naturals, les marietes i les vespes.

També haurem de vigilar l’aparició de les temudes aranyes vermelles i grogues que l’any passat van causar estralls al cultiu de les tomaques. Es concentren al revés de les fulles fent que presenten un aspecte marcit i que caiguen prematurament. Com a preventiu utilitzarem el sofre que actua com a repel·lent o però també podem ruixar les fulles amb cua de cavall en cas de trobar algun individu.

Les erugues no es queden enrere, especialment la Tuta absoluta, també coneguda com el “minador” de les tomaques. Només nàixer, la larva d’aquest xicotet lepidòpter perfora fruit, tiges i fulles, construint galeries que poden danyar les nostres tomaqueres seriosament. A més, els fruits poden ser atacats des de la seua formació, i podrir-se després.

Els efectes del “minador” de les tomaques

L’any passat la tuta no va ser tan problemàtica com en anys anteriors, però és aconsellable col·locar paranys amb feromones per controlar-la. Depenent de les captures s’actuarà amb tractament.

Altres cultius

Diuen que “qui sembra julivert al maig, té julivert per a tot l’any”, però a més podrem aprofitar per preparar llavorers o plantar altres cultius que vos detallem a continuació.

Començarem per la mongeta verda. Tenim al mercat una gran varietat de mongetes, de mata baixa i de mata alta. La forma de plantar-les és bé en llavorer o bé directament al sòl. Si optem per la segona forma, farem un xicotet forat en el sòl, l’omplirem d’aigua i posarem les llavors dins.

Amb dos o tres per forat bastarà. Després, taparem amb terra seca i fins que no vegem apuntar el brot per damunt de la terra no tornarem a regar, en cas contrari podria produir-se la podridura de la sement. Una planta que també necessitarà ser tutorada, per a que tingueu en compte l’espai.

El carbassó, és altre dels cultius estrela de l’estiu que també podem plantar ja. Les plántules les comprarem o bé les haurem de produir nosaltres en llavorers. Això sí, aneu en compte amb el sol ja que comença pegar fort, així que caldrà protegir els llavorers i assegurar-se que mantinguen sempre una humitat constant adequada.

Aquesta cucurbitàcia té una tija principal des d’on es desenvolupen tiges secundàries, que arriben a atrofiar-se si no es realitza una bona poda per a que ramifique sobre un o dos braços. La flor gran de color groc i acampanada, també podrem utilitzar-la a la cuina ja que té un sabor exquisit.

Finalment, també podrem plantar cogombre, una altra cucurbitàcia que pot ser reptant o enfiladissa i que vindrà molt bé per elaborar deliciosos gaspatxos amb les nostres tomaques.

Cal tenir en compte que la planta necessita molta humitat, això sí, a major radiació solar, major producció de cogombres. El lloc on decidim plantar-los serà crucial i a més haurà de tenir un bon drenatge, ja que les seues arrels no toleren l’embassada.

Vinga, mans a l’obra que hi ha molt per fer. Vos esperem el mes que ve amb nous consells sobre l’horta!