Estalvi d’aigua: innovació i necessitat
Malgrat autodenominar-nos com el planeta blau la Terra travessa un dels seus moments més crítics pel que fa a la salud hídrica. Si les coses continuen així en menys de dues generacions l’escassetat d’aigua dolça serà una crua realitat a la qual haurem d’enfrontar-nos homes, animals, plantes i tots els éssers vius que poblem el planeta.
No es tracta d’aquell món brut descrit en la pel·lícula “Waterworld” en la qual un desesperat pirata, al que donava vida Kevin Costner, solcava mars i oceans cercant l’aigua dolça, descrita i valorada quasi com un tresor. Però tampoc és un disbarat posar-nos en una situació propera. Segons un estudi publicat a la fi de maig, i subscrit per més de 500 científics de la Global Water System Project (GWSP) a Bonn (Alemanya), si no prenem les mesures oportunes en dues generacions tindrem un seriós problema d’aigua. Un problema d’aigua dolça, d’aigua de consum i de reg, d’aqueix recurs natural indispensable per a la vida i per al qual no tenim cap substitut.
Diuen els experts que la situació podia haver-se evitat, de fet que era totalment evitable, segons resa l’informe. No obstant açò i a pesar que les amenaces porten temps gestant-se, és ara quan les veiem com una realitat. La mala gestió de conques i rius, l’ús excessiu d’aigua i el canvi climàtic (que també és conseqüència més o menys directa de l’acció indiscriminada de l’home sobre el medi), ens han conduït fins a aquesta situació límit en la qual la falta d’aigua pot posar-nos en perill.
Davant tant pessimisme, podem posar algun remei? Podem obrir debats transversals en els quals científics, actors públics i privats puguen establir compromisos reals. També podem remeiar aquesta crisi de l’aigua investigant i desenvolupant nous sistemes de reg i augmentant el control de les xarxes d’observació del medi ambient per a estimular la construcció d’infraestructures rendibles, funcionals i sostenibles. I per descomptat, podem apostar per la innovació en els nostres regadius, una innovació que, com quasi sempre, és sinònim d’optimització.
Per què una gestió agrícola eficient?
El reg agrícola és un dels factors més importants a tenir en compte si volem estalviar aigua ja que segons dades de la WWF aquest sector consumeix un 80% dels recursos hídrics. En aquest context, un elevat percentatge de cultius se segueix regant encara a manta, és a dir, sense control de l’aigua, i les pèrdues en els sistemes de reg arriben al 35%. El quan, quant i com regar segueixen sense tenir-se en compte i els sistemes de reg obsolets són una realitat, la qual cosa implica pèrdues contínues d’aigua. I açò, dirigint-nos com estem a una situació de sequera permanent, és intolerable.
Els nous sistemes de reg emprats en agricultura han d’apostar per la reutilització de l’aigua per a estalviar en quantitat, una quantitat que, també cal destacar, hauria de destinar-se a millorar l’estat de rius, aiguamolls i aqüífers, a més de garantir en la mesura del possible el subministrament d’aigua a les poblacions. També han de concebre’s de forma global, és a dir, han d’estar pensats primer i dissenyats després per a beneficiar al conjunt de la societat, millorar el medi ambient i assegurar l’aigua potable.
Però per a poder aconseguir un estat de màxim aprofitament dels recursos hídrics en agricultura no n’hi ha prou amb utilitzar tecnologia d’última generació. Un dels punts fonamentals és controlar les diferents variables que poden fer que un sistema de reg siga sostenible o no. Variables com el tipus de cultiu, la capacitat del sòl i de la planta per a emmagatzemar i retenir aigua, i l’adaptació de les espècies a condicions de sequera o d’escassetat d’aigua. Sabent i controlant tots aquests paràmetres podrem triar i dissenyar els sistemes de reg més adequats per a cada terreny, per a cada espai geogràfic i per a cada explotació, la qual cosa ens permetrà calcular quin és la superfície a regar, quins tipus de cultius sembrar i com hem de realitzar el reg.
Tenint en compte tots aquests factors des de la WWF s’han engegat algunes iniciatives que ajuden a agricultors i regants a decidir la dosi exacta d’aigua en els seus cultius, evitant malgastar els recursos. Però l’engegada d’aquests sistemes intel·ligents de reg cobra una especial importància en les zones més seques, com és el cas de les conques dels rius Guadiana i Guadalquivir. Per a poder satisfer les necessitats d’aquestes zones específiques la WWF va desenvolupar en 2002 el projecte Life HAGAR engegat amb èxit en el Parc Nacional de Tablas de Daimiel i en el Parc Natural de les Llacunes de Ruidera, dos dels aiguamolls del nostre país més afectats per la sobreexplotació dels aqüífers.
Els dispositius de control dels cultius van ser instal·lats primer en parcel·les pilot registrant dades sobre sòl (humitat a diferents profunditats), el clima (temperatura, humitat relativa, precipitació, insolació, vent) i les diferents varietats de plantes (mesurant les variacions de diàmetre del tronc de la planta, per exemple). Així, creuades les dades mitjançant un sistema matemàtic, HAGAR permet als agricultors conèixer les necessitats de reg de cadascuna de les seues parcel·les avaluant ràpidament si l’estratègia de reg és apta per a mantenir el cultiu amb una productivitat acceptable. Segons els primers resultats amb sistemes com HAGAR, que actuen de forma global conjuminant tecnologia i coneixements específics d’espècies i terrenys, podem estalviar fins a un 14% del cabal dels aqüífers sobreexplotat.
Avions no tripulats: possibilitat d’estalvi de fins al 40%
A mitjan any 2009 el CSIC va desenvolupar un sistema de reg basat en avions no tripulats que estimaven les necessitats hídriques de cada zona. Aquests avions estaven equipats amb càmeres tèrmiques i multiespectrals que proporcionaven informació molt concreta com el moment idoni per al reg, quan la planta podia absorbir l’aigua més ràpidament i quan el sòl podia retenir-la més. Aquesta tècnica va aconseguir un estalvi d’entre el 25% i el 40% d’aigua sense minvar en cap moment la producció, a més permetia detectar fugides en els antics sistemes de reg i situacions de malbaratament.
Els avions van sobrevolar més de 600 camps a Espanya i a EUA, analitzant parcel·les de blat, dacsa, presseguer, oliverar, taronger i vinya. Funcionen amb un GPS i tenen una autonomia d’entre 50 minuts i dues hores, i sobrevolen els cultius a una altura d’entre 150 i 1.000 metres. Els avions no tripulats van equipats amb una càmera tèrmica que mesura la temperatura de la superfície de la vegetació, elaborant una sèrie de càlculs basats en models de transpiració de cultius i d’una càmera espectral, que permet calcular mitjançant una sèrie d’algorismes el contingut clorofíl·lic de la vegetació, la quantitat de pigments fotosintètics (com les xantofiles), índexs relacionats amb el creixement i desenvolupament de la vegetació. La combinació de totes aquestes dades permet estimar l’estrès hídric dels cultius i decidir el moment idoni per al reg.
Text complet del CSIC: http://digital.csic.es/handle/10261/10730
Xicotets grans passos: a l’abast de tots
Més enllà dels avanços tècnics com HAGAR, o els avions no tripulats del CSIC, existeixen altres formes de contribuir al desenvolupament de sistemes de reg eficients. En aquesta case la tecnologia passa a un segon pla, sent el diàleg, el sentit comú i la cerca de solucions de forma conjunta la clau per a aconseguir que aquests petits passos es convertisquen en grans avanços:
− Fugir dels costums. No regar quan siga típic sinó quan els nostres cultius ho demanen realment. L’ús de tensiòmetres en els nostres camps ens ajudarà a saber quan i quant regar. També contribuirà tenir un coneixement clar les dades agro-climàtiques de la nostra zona, cosa que ens permetrà programar el reg.
− El més eficient per a estalviar aigua i modernitzar sistemes de reg és agrupar-se en Comunitats d’Usuaris o Regants. Aquest tipus d’associacions tenen més accés a institucions i poden promoure de forma més activa el desenvolupament de xarxes que distribuïsquen l’aigua de forma més eficient.
− Modernitzar les tècniques de regadiu substituint els regs per inundació per regs localitzats per aspersió o degoteig que ens permeten estalviar fins a un 50% de l’aigua, i aconseguir una eficiència d’aplicació del 95%, amb el que l’aigua que pot perdre’s és mínima.
− Reciclar aigua també és possible. Podem intentar utilitzar restes vegetals de collita pròpia per a crear en el sòl una capa de mulching, un espècie de matalàs que ens ajudarà a mantenir en sòl humi,t de tal forma que emmagatzeme millor l’aigua i les plantes puguen absorbir-la al seu ritme.
− Intentar mantenir un control sobre les xarxes de reg existents eliminant els minvaments i donant prioritat a sistemes de pressió i petits embassaments de contenció d’aigua
