Conservant el conillet de la Serra de Gàdor

Gadoria falukei, una de les plantes més amenaçades d’Europa, creix en unes balmes a la part baixa de la Serra de Gádor, molt a prop dels hivernacles que cobreixen el Campo de Dalías. La característica mar de plàstic que va sorprendre els astronautes de l’ Estació Espacial Internacional, per ser l’única estructura d’origen humà que es podia veure sense cap aparell d’observació des del centre espacial, en òrbita a uns 400 km de la Terra. Però la nostra planta es troba fora de l’àmbit d’influència dels hivernacles i la seua intensa activitat humana, en un lloc al que no hi ha sendes pròximes, en les primeres parets rocoses del vessant sud de la Serra, el que dificulta l’aproximació a la zona i ha facilitat que la planta passés desapercebuda per a la comunitat científica fins l’última dècada. Només el ramat i els pastors pujaven a dormir, a l’abric de la balma i de les parets de pedra seca de les pletes fetes per refugiar-se endins, al costat de les plantes que creixien molt a prop, sobre els seus caps.

Esta espècie endèmica de la serra almerienca va ser descoberta fa només quarte anys per Francisco Rodríguez (conegut amb el sobrenom de Faluke i membre del Grup Naturalista d’Almeria) i descrita formalment en 2017 per Jaime Güemes, conservador del Botànic en aquell moment, i Juan Mota, catedràtic de la Universitat d’Almeria. Durant aquests anys, els investigadors han realitzat un ampli estudi taxonòmic i filogenètic que els ha permés situar la nova espècie en un gènere, també nou, establir que l’espècie més pròxima és Asarina procumbens Mill., localitzada als Pirineus, i que la nova espècie podia tenir uns 7 milions d’anys.

Una gran tasca de recerca que ara, el 2021, amb el projecte Let’s save Gadoria falukei, a Critically Endangered and very singular plant species recently discovered in southern Europe, finançat per la Mohamed bin Zayed Species Conservation Fund, hem pogut continuar per conèixer millor la situació d’amenaça, la diversitat genètica i la biologia reproductiva del drac de la Serra de Gádor (Gadoria falukei), del qual només se’n coneix una població al món i amb menys d’un centenar d’individus.

Així, els objectius d’aquest projecte han estat establir les bases per aconseguir la conservació de, la que podria ser, l’espècie més amenaçada de la flora europea. Per això, hem visitat quatre vegades la població i la Serra de Gàdor, per comptar els individus vius i recórrer les muntanyes buscant en altres coves i balmes noves poblacions que pogueren reduir el grau d’amenaça de l’espècie. També per conèixer la seua capacitat reproductiva i diversitat genètica.

Treball de camp

Des de 2013 s’han fet censos anuals de l’única població coneguda i ara en tenim dades de quasi 10 anys per poder veure la seua evolució i poder calcular la probabilitat de supervivència o d’extinció. El seguiment de les poblacions ens permet conèixer l’evolució demogràfica de l’espècie i anticipar a curt i mig termini com variarà el número d’individus. Per tant, és un valor imprescindible per dissenyar qualsevol estratègia de conservació. L’hàbitat rupícola del conillet de Gàdor, que creix en escletxes de parets verticals i roques sobreïxents elevades, no dona facilitats per fer el cens i, per això ens hem ajudat de telescopis, prismàtics, càmeres fotogràfiques i vehicles aeris no tripulat (VANT), els populars drons. Tenim fotografies panoràmiques i de detall de les balmes i les parets on hem trobat la planta i any rere any repetim les fotografies per a determinar la presència de nous individus, identificar les plantes que han mort i veure com evolucionen les que ja teníem localitzades en censos anteriors (canvi de grandària, floració, fructificació…).

Per a facilitar l’observació dels individus, portem a terme el cens durant els mesos de floració, entre abril i juny, ja que les flors intensament grogues destaquen sobre les parets i les fulles, facilitant la seua identificació front altres espècies que comparteixen l’hàbitat amb morfologia de fulles i hàbit molt pareguts, com és el cas de l’ orelleta de penya (Lafuentea rotundifolia), altre endemisme del sud-est  peninsular, encara que molt menys rar, distribuït des de Màlaga fins Alacant, que creix junt a Gadoria falukei a la població coneguda..

Les observacions d’aquests 9 anys ens han permès descobrir, el 2017, dues noves subpoblacions, molt a prop de l’original, sense aparent aïllament reproductiu, que van fer pujar molt el número total d’individus. No obstant això, l’anàlisi detallada de l’evolució del cens per subpoblacions indica l’existència de certa dinàmica poblacional (amb baixes que són substituïdes per nous individus) i certa estabilitat demogràfica.

La subpoblació original està formada per unes 25 plantes (des de 2013 sempre hem comptat entre 22 i 26 individus), mentre que les subpoblacions trobades el 2017 reuneixen uns 55 individus des d’aleshores. Segons les nostres observacions, el 2021 la població mundial de l’espècie estava formada per 79 individus, dels quals només 35 eren adults capaços de florir i produir llavors.

Aprofitant la realització del cens, hem pres fulles de totes les plantes accessibles per a fer els estudis moleculars que ens informen de la diversitat genètica de l’espècie i de la existència o no de diferenciació entre les subpoblacions. La depauperació genètica pot ser un indicador de la falta de resiliència de les espècies i del risc d’extinció. Els estudis preliminars han confirmat la previsible homogeneïtat genètica entre tots els individus de la població, un comportament propi de poblacions reduïdes d’espècies d’escassa distribució. Pot ser, més en davant, amb l’ús d’altres marcadors moleculars més específics, puguem trobar certa diversitat genètica en l’espècie i alguna diferència entre les subpoblacions conegudes.

I és que, conèixer la capacitat reproductiva d’una espècie és clau per poder valorar el grau d’amenaça i dissenyar qualsevol pla de conservació. Per això, durant les nostres visites d’aquest any, també vàrem plantejar diferents assajos que ens donaren  dades sobre el comportament i l’èxit reproductiu dels exemplars adults. Aïllàrem flors dins d’unes bosses de gasa molt fineta per evitar l’accés dels pol·linitzadors i estimar la capacitat d’autogàmia (existència d’autopol·linització efectiva) de les flors. Altres flors van ser pol·linitzades manualment, depositant sobre el seu estigma, amb l’ajuda de pinces i pinzells, el pol·len de flors allunyades, reduint així la consanguinitat. Finalment, la producció de fruits i llavors d’aquests experiments va ser comparada amb la de flors sense manipular. També estimàrem la seua qualitat (pes) i la seua viabilitat (capacitat de germinació).

Con todos estos datos hemos averiguado  que Gadoria falukei es capaz de producir semillas sin intercambio de Amb aquestes dades hem esbrinat que Gadoria falukei és capaç de produir llavors sense intercanvi de pol·len entre les flors, que a la població no hi ha falta de pol·linitzadors, que no hi ha depressió per endogàmia (pèrdua de qualitat o viabilitat de les llavors produïdes per autogàmia) i que les llavors tenen una alta capacitat germinativa. Per tant, el procés reproductiu no està posant en perill la supervivència de l’espècie.

Conservació ex situ

La dificultat de treballar a l’hàbitat natural amb una planta com el conillet de Gàdor, la oportunitat de establir un hort llavorer (per produir i arreplegar grans quantitats de llavors) i la necessitat d’obtindre exemplars per poder plantejar en el futur accions de reforçament de la població amb nous individus, ens va dur a cultivar centenars de plantes fora del seu hàbitat, al Jardí Botànic de la Universitat de València. Vàrem recol·lectar llavors de totes les plantes accessibles de la població natural, aproximadament el 20% de les observades, i sembràrem una part per produir noves plantes al viver del Botànic.

Amb les plantes cultivades, que van florir als 5-6 mesos de la sembra, hem pogut ampliar el número de assajos reproductius, repetint ex situ els mateixos que vàrem fer al camp, així com altres que augmentaren el nostre coneixement de la biologia reproductiva de la planta. El resultat ha estat l’obtenció de milers de llavors viables, amb una capacitat de germinació superior al 90%, tant en condicions de laboratori, en càmera de germinació a 20°C de temperatura i una alternança de 12 h de llum i 12 h d’obscuritat, com al planter del viver, amb temperatures i llum pròpies dels mesos de gener i febrer.

Tant les llavors recol·lectades a la població natural durant els estudis reproductius, com les produïdes al viver del Botànic van estar conservades al Banc de Germoplasma del Jardín. Mantenint sempre les llavors separades per individus, per si en un futur fera falta material d’una planta concreta, es van introduir en càpsules hermètiques a una temperatura de -20°C, després dels tractaments previs de deshidratació i neteja. D’aquesta manera, Gadoria falukei ha quedat conservada ex situ i comptem amb material reproductiu abundant per fer nous assajos i plantejar noves accions de conservació al medi natural com podrien ser el reforçament de la població coneguda o la creació de noves poblacions en llocs adients de la Serra de Gàdor.

Noves tecnologies a l’abast de la conservació de la espècie

Tornant al camp, per intentar localitzar noves poblacions de l’espècie a la Serra de Gádor, hem utilitzat una anàlisi amb models predictius de distribució d’espècies. Aquests models es basen en procediments estadístics d’anàlisi de dades climàtiques, edàfiques, geològiques, geogràfiques i cartogràfiques. Així, les variables ambientals de les poblacions conegudes són comparades amb les que es donen en cada indret de la Serra. El model suggereix localitats, d’elevada similitud ambiental amb les poblacions originals, on potencialment poden trobar-se noves poblacions de l’espècie d’estudi. Aquest tipus de models ha ajudat molt els últims anys a trobar noves poblacions d’espècies amenaçades i de distribució reduïda, contribuint a reavaluar el seu grau d’amenaça.

La Serra de Gádor és un gran massís muntanyós amb 82.400 hectàrees de superfície i millers de coves i balmes paregudes a las de la planta que estudiem.  L’aplicació del model predictiu al cas del conillet de Gàdor, va assenyalar més de cent punts potencials a la Serra on hi ha coves i balmes amb característiques semblants a les de la població coneguda. Durant 2021, hem visitat més de 30 llocs dels marcats, recorregut més de 200 km per pistes forestal i caminat durant moltes hores pels vessants escarpats de la Serra, travessant densos espartals i observant amb prismàtics les balmes i parets indicades. De moment, sense èxit. No hem pogut trobar cap nova població.

En la primavera de 2022 tornarem a la Serra amb una actualització del model, ficant-li com a nova informació l’absència de Gadoria falukei en els indrets visitats sense èxit, per intentar afinar les seues prediccions i augmentar la probabilitat d’encertar amb les localitats triades automàticament. També volem tornar a visitar la Serra amb drons que faciliten l’aproximació visual a les roques i l’accés a les parts altes i amagades de les parets. A més a més, ens permetran capturar imatges panoràmiques que després tractarem amb sistemes anàlisi d’imatge per detectar la presència de l’espècie entre les plantes que viuen a les escletxes de les parets.

Què sabem ara sobre el conillet de la Serra Gádor?

Després de tots aquests estudis, em obtingut informació molt important. Hem confirmat que Gadoria falukei és una espècie molt rara, en perill crític d’extinció, amb només 80 individus al món en una superfície de poc més de 2000 m2. A més, l’espècie podria estar genèticament depauperada, ja que presenta molt baixa diversitat genètica i, fins ara, no tenim cap evidència de que puga haver altra població a cap lloc.

També sabem que l’espècie es capaç de produir llavors viables sense la participació de pol·linitzadors i que les parets on creix tenen poques escletxes on poden establir-se les noves plantes. Però, gràcies al gran nombre de llavors que produeixen cada any els individus adults (unes 3000 llavors per individu) i l’elevada taxa de germinació, hem pogut observar plàntules i noves plantes joves, el que demostra que té certa dinàmica poblacional.

La principal amenaça observada és l’acció dels herbívors sobre les plantes accessibles, que limita l’expansió de l’espècie per la zona més baixa de les balmes, i l’efecte del xafat sobre les llavors que, sense haver trobat una fissura en la pedra, cauen al sòl freqüentat per cabres i ovelles. Això es podria corregir a curt termini limitant l’accés del ramat als abrics, i, en general, la reducció de l’activitat ramadera a la zona podria tenir conseqüències favorables sobre la població del conillet de Gádor. El que no sabem, de moment, és com com pot afectar el canvi climàtic, la reducció de les precipitacions i la pujada de temperatures a una espècie que viu en una de les àrees subdesèrtiques d’Europa i que té una molt baixa diversitat genètica, el que podria suposar una dificultat d’adaptació als futurs canvis ambientals.

Mesures de conservació

Encara que la conservació de les llavors de Gadoria falukei en els bancs de germoplasma de diferents institucions espanyoles allunye el risc d’extinció de l’espècie, segueix en perill la seua supervivència al medi natural. Per això és necessari i urgent implementar diferents mesures de conservació in situ que deurien passar en primer lloc per la seua protecció legal i, per a això, ha de ser inclosa en els Catàlegs d’Espècies Amenaçades Nacional i de la Junta de Andalucía. També es deuria ampliar l’àrea de protecció de la Zona d’Especial Conservació de les Serres de Gàdor i Enix per fer-la arribar fins el Peñón de Bernal, paratge de gran interès botànic, geològic i paisatgístic on es troba la població de Gadoria falukei. A més, hauria de ser limitat l’accés dels herbívors als punts de la balma amb major densitat de plantes per a veure l’efecte real de l’absència d’herbivoria i trànsit del ramat.

Finalment, encara és necessari el seguiment de l’evolució de la població, mantenint el cens anual i la cerca de noves poblacions amb models predictius cada vegada més precisos amb l’ajuda de drons. Serà el treball que continuarem en els propers anys per conèixer realment el risc d’extinció de l’espècie per les seues pròpies característiques evolutives.

L’equip d’investigació

Aquests treballs d’investigació han estat possibles gràcies a l’ajuda de la Mohamed bin Zayed Species Conservation Fund i a la col·laboració de equips d’investigació de la Red Andaluza de Jardines Botánicos (Vicky Hedwig), la Universitat d’Almeria (Juan Mota, Esteban Salmerón, Fabián Martínez Hernández, Antonio Mendoza), la Universitat Politècnica de Madrid (Elena Carrió) i la Universitat de València (Anna Nebot, Isabel Martínez Nieto, Javier Fabado, Elena Estrelles, Jaime Güemes).