L’Aprenentatge-Servei en el medi ambient

T’interessa l’ensenyament? Creus que podria haver-hi formes millors d’ensenyar als estudiants perquè no solament assimilen el que escolten sinó que també es preocupen de posar-ho en pràctica per a millorar l’entorn? Llavors, potser hages sentit parlar de l’Aprenentatge-Servei o “ApS”, una innovadora metodologia amb només unes dècades d’història que permet a qualsevol persona aprendre al mateix temps que realitza un servei.

Jo mateix vaig poder aprendre molt sobre aquesta metodologia, ja que vaig tenir l’oportunitat de realitzar i defensar el passat any un Treball de Fi de Grau en la Universitat de València sobre projectes d’ApS de medi ambient en l’àmbit universitari, amb l’ajuda i direcció de la meua tutora i coautora d’aquest article, Susana Romo. La idea de generar aquest treball inèdit de revisió ens ha aportat una visió global que ara intentarem difondre. Encara que els casos més abundants duts a terme sobre ApS es troben en les ciències socials, ací us parlarem sobre alguns dels projectes centrats en la branca de la botànica.

De teulades verdes a horts hidropònics

En primer lloc, en la universitat nord-americana de Southern Indiana es va plantejar la possibilitat de construir un green roof o “teulada verda” coberta per plantes que creixerien sobre un edifici del campus i farien el disseny de la construcció més sostenible. A més, mplicaria un estalvi tant a nivell econòmic com a energètic. Per a això, diversos estudiants del Grau de Ciències de l’Enginyeria es van encarregar de dissenyar la teulada, comprovar que la resistència fóra suficient i estudiar les plantes adequades a instal•lar segons les condicions climàtiques de la regió.

Ryan Roma (Wikimedia Commons)

Un altre exemple d’ApS ambiental es va dur a terme a Guatemala a la Universitat Rafael Landívar, on es va proposar un projecte la fi del qual era la creació d’una sèrie d’horts i el seu manteniment per part dels estudiants participants. Aquests van tenir l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements obtinguts en els seus estudis en la Facultat de Ciències Ambientals i Agrícoles i, al mateix temps, aprendre en col·laboració amb la població local. D’aquesta forma, van servir la població mitjançant la creació i el manteniment dels horts, milloraren la dieta dels habitants de la zona i mostraren una manera de producció sostenible.

Una experiència idèntica va ser implementada en la xilena Universitat Catòlica de Temuco i a la Universitat Catòlica de l’Equador, on els estudiants s’encarregaren en tots dos casos d’ensenyar als habitants d’una comunitat, prèvia detecció de les seues necessitats alimentoses, a implantar horts casolans. En el segon cas, a més, amb la novetat de la utilització com a mètode de la hidroponia, una forma de cultiu de plantes en solucions aquoses generalment amb algun suport d’arena o grava.

Mauricio Gouvea (flickr)

Canviem de continent i a l’Índia ens trobem un projecte realitzat al St. Ann’s College of Education (Mangalore University), l’objectiu del qual era la conscienciació mediambiental i de salut, dirigida tant a l’estudiantat com a la comunitat local. Entre les activitats que els primers s’encarregarien de realitzar estaven l’elaboració i el manteniment d’un jardí ecològic, la separació de residus i la preparació d’abonament orgànic.

Projectes ApS a Espanya

Ja en el nostre país, a la Universitat de Vic-UCC, l’estudiantat ha treballat en un projecte d’ApS amb persones en situació d’exclusió social (causada per aspectes com malalties mentals, immigració o pobresa) en la creació i manteniment d’un jardí obert per a tota la ciutadania: el Jardí Miquel Martí i Pol. El treball ací continua en l’actualitat, tant en la creació de noves zones enjardinades com en el manteniment del jardí íntegrament. A més, es proposen altres activitats com a tasques de recuperació del mitjà natural amb institucions mediambientals de la comarca, viatges de formació per a jardiners o en temes mediambientals i visites a altres projectes o llocs de rellevància ambiental.

Fotos del blog del projecte Jardí Miquel Martí i Pol. Marta Llopar, Plácido Romera i Christian Ventosa.

A la Universitat de Salamanca es va proposar un projecte, de nom HECOUSAL (Red de Huertos Escolares Comunitarios de la Universidad de Salamanca), amb l’objectiu de millorar la formació en sostenibilitat ambiental de l’alumnat mitjançant la creació i aprofitament d’un hort ecològic. Al mateix temps, mostrava hàbits d’alimentació saludable i consum responsable i tractava de difondre el projecte per mitjans socials i acadèmics.

ApS a la Universitat de València

A la Universitat de València trobem un important esforç en l’àrea de l’Aprenentatge-Servei amb l’oferiment d’un curs a partir del Programa cApSa, dirigit a estudiantat de diferents graus de la Universitat i la convocatòria del Premi RAGALO a projectes d’ApS en diferents matèries.

En el curs 2016-2017, es van desenvolupar els primers projectes d’ApS ambiental. El primer d’ells, titulat Germinant la teua creativitat (del qual ja va parlar José Aparici, un dels seus coautors, en la Revista Espores) pretenia divulgar, mitjançant un taller, la problemàtica ambiental de la Marjal dels Moros al públic general. També tingueren lloc diversos projectes multidisciplinaris dirigits a la conscienciació mediambiental en la comunitat, inclosa la comunitat universitària, atès que l’alumnat de medi ambient va constatar les diferències de coneixements mediambientals que existien segons els estudis cursats dins de la Universitat de València. Aquest resultat suggereix la necessitat d’una educació ambiental dins de l’àmbit universitari. Un altre grup d’accions es van centrar en el disseny de projectes per a la conscienciació en el tema de reciclatge de residus i l’elaboració i divulgació, per a la població en general, d’informació sobre temes mediambientals que utilitzaven diversos formats (tallers formatius, tríptics, Apps, xarrades).

Estudiantat voluntari de secundària realitzant tasques de neteja en les llacunes com a part del programa de restauració ecològica d’aquells racons més vulnerables, alterats de la Marjal dels Moros. / AE-Agró (Horta Nord)

El nostre treball

Encara que ací només us hem parlat sobre uns pocs projectes, en el moment de fer l’estudi vàrem cercar en molts països, no solament d’Amèrica o Europa, sinó també d’Àsia, Àfrica o Oceania (encara que en els últims dos casos no hi havia relació amb la botànica), i arribarem, després de no pocs descarts, a un total de 31 projectes distribuïts en 14 països: Estats Units, Canadà, Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Equador, Xile, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Austràlia, Nova Zelanda, Alemanya i Espanya. A continuació us ensenyem un resum esquemàtic dels 31 projectes estudiats i revisats en el nostre estudi en l’àmbit de l’ApS ambiental i universitari:

Esquem resum. Elaboració pròpia.

En els 31 projectes estudiats a nivell internacional i nacional, les àrees més importants són l’agroecologia (en la qual s’inclouen 8 projectes, un 25,81% del total), l’educació ambiental (amb 7 projectes, un 22,58% del total) i la gestió d’ecosistemes (que presenta 4 projectes, un 12,9% del total), mentre la resta d’àrees es troba en percentatges molt menors, entre 3% i 7% del total.

De tots els projectes revisats, 12 estan relacionats d’una forma o una altra amb la botànica (un 39% del total, un percentatge important). Entre aquests 12, s’inclouen 8 de temàtica agroecològica (67%), 2 d’educació ambiental (17%), 1 d’ecoarquitectura (8%) i 1 de gestió d’ecosistemes (8%). Aquestes dades mostren una abundància de l’agroecologia en projectes d’ApS en l’àmbit de la botànica i demostren també el comentat en el paràgraf anterior.

Tant en un nivell general ambiental com específicament botànic, és clara la predominança de projectes en el continent americà, la qual cosa té sentit si tenim en compte que és on es va originar la metodologia (en concret als Estats Units). L’ordre de major a menor seria el següent: Estats Units (amb 8 projectes, superant un quart del total), Espanya (amb 5 projectes, una mica més d’un 16%), Índia (amb 3 projectes, quasi un 10%), Canadà, Mèxic, Colòmbia i Sud-àfrica (amb 2 projectes cadascun) i en últim lloc quedarien la resta dels països, tots ells amb 1 projecte.

No obstant això, la quantitat de projectes no té per què ser el més important, ja que es pot considerar també la importància relativa o, el que és el mateix, quantes universitats tenen projectes d’ApS mediambientals en relació al total d’universitats en cada país. Açò podria canviar, i de fet ho fa, l’ordre de països que podríem considerar que fan majors esforços en l’ApS ambiental universitari, que en aquest cas seria de major a menor i segons percentatge: Nova Zelanda (12,5%), Guatemala (6,67%), Espanya (6,58%), Sud-àfrica (4,35%), Canadà (2,98%), Austràlia (2,33%), Equador (1,89%), Xile (1,64%), Argentina (1,08%) i, finalment, Índia, Colòmbia, Estats Units, Alemanya i Mèxic (tots ells amb percentatges molt menors de l’1%). Aquest nou ordre ve, com dèiem, perquè hi ha països amb pocs projectes com Nova Zelanda, però també poques universitats, mentre que altres països com Estats Units, malgrat tenir més projectes tenen moltes més universitats.

L’ApS és una metodologia docent que encara està començant a desenvolupar-se en molts països del món, per la qual cosa necessita suport i difusió en la societat. La seua eficàcia ha sigut clarament demostrada, ja que en les desenes de projectes que hem revisat i estudiat els resultats finals són majoritàriament bons i satisfactoris.

Si l’article t’ha resultat interessant, hi ha molts llocs web sobre l’ApS que pots visitar per a obtenir més informació. A continuació us deixem amb els que hem considerat més rellevant per començar:

*Campus Compact, màxim representant de l’ApS en Estats Units, el país on es va originar la metodologia.

*CLAYSS-Centro Latinoamericano de Aprendizaje y Servicio Solidario, màxim representant de l’ApS a Amèrica Central i del Sud, a més d’en alguns països africans.

*SLAN, Service-Learning Asian Network, màxim representant de l’ApS en el continent asiàtic.

*Red Espanyola d’Aprenentatge-Servei

*Grup promotor d’Aprenentatge-Servei de la Comunitat Valenciana

*Programa cApSa, de la Universitat de València

*Premi RAGALO 2017

Article escrit per:

Marcos López Zunzunegui. Graduat en Ciències Ambientals per la Universitat de València.

Susana Romo. Biòloga. Professora de la Universitat de València i cofundadora de la Xarxa d’Aprenentatge-Servei de la UV.