Jardineria domèstica: Platabanda amb plantes vivaces

Diuen que on ha estat plantat un roser molts anys, els microelements que queden a la terra (entre ells el ferro) són molt escassos, i si plantes alguna cosa en aquest lloc, les plantes noves ho noten. Per això, ens assegurem de reposar els nutrients de la zona afegint a la terra una bona quantitat de fem. En altres ocasions hem usat fems de cavall, però en aquesta ha estat d’ovella, que conté major quantitat de nutrients i minerals. Aquest adob orgànic, a més d’aportar aliment a les noves plantes, millora la textura del sòl perquè drene i s’airege millor.

La nostra platabanda

Quan la terra va estar preparada, només quedava triar les noves plantes. Els rosers ens temptaven, les roses són flors molt boniques i si tenen aroma, per a nosaltres són les reines del jardí. Haguéssem tornat a plantar rosers però, després de tants anys, també ens atreia la idea d’experimentar amb plantes diferents. Els rosers són meravellosos però tenen en contra el treball excessiu que suposa, per a nosaltres, tenir-los bonics. Les primaveres càlides de la nostra regió provoquen la proliferació de fongs que afecten molt a aquestes plantes. Totes les primaveres nostre cavall de batalla era lluitar contra les malalties fúngiques que ataquen les roses.

D’altra banda, les bordures de vivaces dels jardins anglesos sempre ens han atret molt. El nostre jardí no es pot comparar ni en grandària, ni en clima, amb els d’aquests cottages anglesos que tant ens agraden. Dir que hem plantat una bordura d’estil anglès seria massa pretensiós, però hem fet un xicotet arriate d’aire campestre, amb plantes mediterrànies o adaptades al nostre clima.

Gaura i Anemone

Triem 5 espècies diferents per a la bordura: Salvia, Muhlenbergia, Gaura, Anemone i Portulaca. Plantes de diferents altures, textures diferents i colors variats per donar la sensació de jardí assilvestrat. Us explique alguns detalls de les plantes que vam triar.

Salvia leucantha

La sàlvia és una planta que creix molt bé en el clima mediterrani. Les temperatures suaus permeten que floreixa durant un llarg període de temps, des de la primavera fins ben entrada la tardor. Tenim diverses espècies diferents: Salvia microphylla, Salvia nemorosa, Salvia gregii, Salvia Guaranítica i Salvia officinalis, que és la que se sol utilitzar en cuina. Aquesta vegada hem volgut introduir una nova varietat de flors grans i textura vellutada, és Salvia leucantha. Aquesta sàlvia no és realment mediterrània, però el nostre clima sembla que li va molt bé.

Gaura lindheimeri

Gaura és una planta molt apreciada en jardineria. Són molts els jardiners que la utilitzen per crear massissos de flors que es gronxen amb la brisa de l’aire i recorden papallones volant. Nosaltres sempre vam estar prendadas d’aquesta planta i hem intentat cultivar en testos sense èxit. Esperem que ara que és a terra i pot enfonsar les seues arrels tan profund com vulga, prospere millor. Igual que la sàlvia, Gaura té un període de floració molt llarg.

Anemone hupehensis

Les flors blanques ens encanten i si tenen el port estilitzat d’aquestes anemones, encara més. Les anemones són plantes vivaces, això vol dir que en arribar l’hivern, tota la part aèria de la planta desapareixerà. Normalment s’aprofita aquest moment per treure-les i dividir les mates, és una forma de reproduir-les. En el nostre cas, aprofitarem, a més, per portar-la a un lloc més arrecerat del sol. Em temo que aquesta anemone està feliç amb el clima suau de la tardor, però no crec que suporte el tòrrid sol dels nostres estius.

Muhlenbergia capillaris

No vam poder resistir la color d’aquesta gramínia, sembla un núvol rosa. Les gramínies són ideals en jardineria de baix manteniment perquè no necessiten molta aigua. En realitat, a excepció de l’anemone, totes les plantes d’aquesta platabanda són de baixos requeriments hídrics. És molt important escollir plantes de similars característiques per posar-les juntes formant un grup. La Muhlenbergia ens va semblar el complement perfecte per a les flors d’aquest racó.

Portulaca grandiflora

Portulaca grandiflora és una planta rastrera molt alegre. Floreix contínuament durant la temporada càlida amb moltíssimes flors. És una herbàcia de tiges postrats i fulles de textura carnosa. Si l’hivern no és molt fred pot durar més d’una temporada, però per si de cas, nosaltres tenim un truc: a la tardor plantem alguns esqueixos en un test que mantenim protegida fins a la següent primavera. Així ens assegurem de tenir-la d’un any per l’altre. En la nostra platabanda hem plantat a la base, entre les altres plantes. Ens encanta com el color taronja complementa el morat de les sàlvies.

Abeurador d’aus

A l’hora de compondre la nostra platabanda hem procurat seleccionar plantes adaptades al clima mediterrani, de baix consum d’aigua i que floreixen durant molts mesos. El nostre únic dubte és l’anemone, però amb la resta crec que hem encertat. El temps ho dirà i la propera primavera, quan les plantes maduren, sabrem si el nostre projecte ha tingut èxit. Esperem poder dir-vos que sí i ensenyar-vos noves imatges primaverals d’aquest racó.