Un passeig per la prehistòria, a Gandia!
Hui passegem per la per la vessant sud del Mondúver, un massís cretàcic que amaga una joia arqueològica, la Cova del Parpalló. Vine a aquest Paratge Natural Municipal a Gandia i gaudeix de la natura de la muntanya i de la història que aquesta escletxa amb nom d’au amaga des del paleolític superior.
La cova del Parpalló es troba situada dins del Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell, un espai natural protegit de 560 ha. localitzat en el terme municipal de Gandia. Està catalogada com Bé d’Interès Cultural i, des de l’any 2008, està en procés de revisió per la UNESCO per a ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Però per entendre com era la vida dels nostres avantpassats en aquesta cova cal, primer, descriure l’entorn i el clima.
El dia a dia d’una glaciació
Viatgem en el temps fina al paleolític superior, durant l’última glaciació, un del períodes més freds de la història del nostre planeta. L’etapa més freda s’assoleix fa uns 18.000 anys quan la línia de costa estava entre 15 i 20 quilòmetres més allunyada. Així, la cova del Parpalló quiedava 100 metres més elevada que en la actualitat. Què implica tot açò? Temperatures entre 10 i 15 graus més baixes que les actuals i menys precipitacions, trets que configuraven una vegetació estepària amb predominança de Pinus nigra i arbustos com el ginebre i la savina. Però en passar la glaciació les temperatures augmentaren progressivament fins a la mitjana actual (fa 8000 anys). S’estableix el bosc mediterrani d’alzines (Quercus ilex), coscolls (Quercus coccifera) i oliveres silvestres.
Qui s’alimentava d’aquestes plantes? Ara que ja ens hem imaginat la flora cal seguir amb els herbívors que se n’alimentaven. Els voltants de la cova del Parpalló estaven habitats per cérvols (Cervus elaphus), cabra salvatge (Capra pyrenaica), cavalls (Equus ferus caballus) i urs (Bos primigenius) l’avantpassat salvatge del bou. Però no tot eren grans herbívors ja que també hi vivien conills, linxs, raboses, porcs senglars, ases, isards, talps i perdius.
I arriben els humans
La cova del Parpalló és un abric natural format per la dissolució de roques calcàries del massís del Mondúber. L’ocupació per humans comença fa uns 23.000–21.000 anys, com hem dit, en el Paleolític superior i roman ocupada fins fa 11.000 anys.
Segons les proves arqueològiques trobades durant les excavacions sabem que la part est de la cava era usada en les tasques quotidianes mentre que la zona oest serviria d’espai per a la reparació d’instruments trencants i d’acumulació dels cossos dels animals consumits. Aquesta cova conté el major conjunt d’art moble prehistòric d’Europa amb més de 6.000 plaquetes de pedra calcària amb representacions simbòliques i d’animals.
Riparia riparia és l’au que dóna nom a la cova. Imatge de Åsa Berndtsson. Font FlickR
Cal recordar que els habitants del paleolític superior eren Homo sapiens sapiens, intel·lectual i físicament com nosaltres. Tenien un vida nòmada i ocupaven estacionalment coves com la que ara ens ocupa. Vivien de la cacera, perseguint les preses que també tenien moviments estacionals, de la recol·lecció de plantes i fruits i puntualment de la pesca de peixos o mol·luscos. Van desenvolupar tècniques de caça molt perfeccionades usant, fins i tot, el propulsor i l’arc però no tota la carn es consumia immediatament ja que coneixien tècniques de conservació com el fumat o secat a l’aire lliure.
Visitant la cova amb el Centre d’Interpretació Parpalló Borrell
Imatges del Facebook del Paratge Natural Municipal Parpalló Borrell
Amb el cuir i pells dels animal fabricaven les seues robes com ha permès deduir la troballa de d’agulles de cosir o punxons. També usaven ornament com collars i polseres fets de petxines, caragols, ossos, banyes, dents d’animals, pedra i, també segurament, fusta i cuir. Alguns d’aquests objectes ha aparegut en enterraments pel que s’han deduït pràctiques. Dins de la cova del Parpalló s’han trobat restes d’ossos humans, el més important és el crani d’una xica d’uns 15 anys que segurament seria soterrada dins de la cova, fa uns 20.000 anys.
El redescobriment de la cova
El jaciment va ser descobert per Joan Vilanova i Piera en unes prospeccions el 1872. Fins al moment la cova era utilitzada com a refugi de pastors i ramat. El 1913 Henri Breuil va prospectar la cova i va trobar la primera plaqueta gravada. Breuil va sol·licitar excavar la cova el 1914 però l’esclat de la I Guerra Mundial li ho va impedir. Va viatjar per França, Àfrica, Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Xina i en 1904 va estudiar les pintures rupestres d’Altamira. El 1928 Lluís Pericot visita la cova per recomanació de Breuil per començar les excavacions en què recull i estudia 6.000 plaquetes gravades.
Grup d’obrers d’Atzeneta d’Albaida en la Cova del Parpalló (Gandia), 1930. Imatge de Museo de Prehistoria de Valencia. Font: FlickR
Actualment, les plaquetes es tromeb exposades en el Museu de Prehistòria de València, en el Museu Arqueològic de Gandia i també podem veure algunes reproduccions en el Centre d’Interpretació Parpalló-Borrell. Si vols visitar la cova sols has de reservar seguint el passos de la pàgina web.
