Plantes que pensen?

Hui fem un recorregut per les línies d’investigació del Laboratori Internacional de Neurobiologia de la Planta, en Florència, que ofereix una nova visió del món vegetal ja que estudia la intel•ligència, la comunicació i el comportament de les plantes. Una perspectiva fins fa poc sols reservada a la zoologia que obri les portes a la botànica.

Les línies d’investigació d’un laboratori a Florència

El Laboratori Internacional de Neurobiologia de la Planta va ser fundat el 2005 gràcies al finançament de Caixa d’Estalvis de Florència. LINV és part de la Universitat de Florència i es troba al campus científic de Sesto Fiorentino, Florència. Baix la direcció de Stefano Mancuso, joves estudiants, de post grau i post-docs estudien diversos aspectes de la conducta vegetal que abasta des de l’electrofisiologia, la fisiologia i la biologia cel·lular i molecular.

Foto de grup: Laboratori Internacional de Neurobiologia de la Planta amb Stefano Mancuso

El de LINV dóna formació a joves investigadors en les tècniques modernes de la fisiologia de les plantes, el comportament de la planta, la biologia molecular, la fisiologia de l’estrès i molts altres temes d’investigació i junt amb un grup d’afiliats a Kitakyushu, Japó, (dirigits pel professor Tomonori Kawano) joves investigadors treballen en l’efecte de l’estrès oxidatiu i de la llum en les plantes.

Plantes llestes! Una nova perspectiva

Les plantes exploren el medi ambient i reaccionen ràpidament davant possibles circumstàncies perilloses tant per baix com per damunt del sòl. Les plantes tenen memòria, són capaços d’aprendre, de resoldre problemes i prendre decisions. El desafiament que llances des del LINV és resumeix en tres idees: les plantes són intel•ligents, la intel•ligència és una qualitat de vida i el cervell no és el pre-requisit per a la intel·ligència.

REDES. Las raíces de la inteligencia de las plantas

També poden calcular amb exactitud les circumstàncies, utilitzar l’anàlisi de costos i beneficis i reaccionar amb per mitigar i controlar les agressions ambientals. Tot açò porta implícit tota una maquinària per a la senyalització a través de vies tant químiques com físiques. I és que les plantes interactuen amb els animals: els atreuen amb flors de colors o fruits carnosos per assegurar-se que les flors són pol·linitzades i dispersar així les llavors. Ofereixen nèctars ensucrats com a recompensa pels seus serveis de protecció. És a dir, exhibeixen comportaments cooperatius o antagonistes.

Article recomanat: Com viatja el pol·len 

Els estudis sobre la planta abasten diversos aspectes de la senyalització i comunicació en tots els nivells d’organització des de les molècules individuals fins les comunitats ecològiques. La biologia del segle XX va estar dominat pels intents de reduir els fenòmens biològics de gran complexitat a l’acció de les molècules individuals. Aquesta visió integradora permetrà la comprensió de la comunicació en les plantes en tota la seua complexitat.

Les plantes no vegeten en absolut

Stefano Mancuso es professor associat de la Universitat de Florència i dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal. En el seu llibre parla sobre com les plantes podrien perfectament viure sense nosaltres però no a l’inrevés i és que tan sols un 0,3% de vida en la Terra és animal enfront el 99,7% de vida vegetal. Les investigacions científiques dels darrers cinquanta anys han demostrat que les plantes són sensibles, es comuniquen i intercanvien informació (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen, tenen cura dels seus fills, tenen la seva pròpia personalitat, prenen decisions i fins i tot són capaços de manipular a altres espècies.

Imatge de la web del LINV. Fes clic per accedir-hi

El llibre titulat Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal ha estat escrit junt a lessandra Viola, periodista científica, documentalista i guionista de programes de televisió i doctora en Ciències de la Comunicació per la Universitat La Sapienza de Roma.

Segons Stefano, a pesar que les plantes no tenen neurones ni nervis les cèl•lules vegetals també produeixen i transporten senyals elèctrics i és per això que a nivell funcional podem parlar d’un sistema nerviós vegetal. L’únic problema en aquesta matèria depèn de les definicions fins ara sols aplicades en l’àmbit humà, en resum “la intel·ligència és una propietat de la vida que tots els éssers vius han de tenir per sobreviure”.

Pensar amb les arrels per enverinar els antílops?

El botànic també afirma que l’àpex de les arrels presenta un teixit que podria equiparar-se a un cervell. Una regió anomenada zona de transició amb pocs centenars de cèl·lules i un sistema semblant al neuronal a nivell de funció ja que no presenta cap semblança amb les neurones. Obtenen informació de l’entorn i cada àpex pot detectar 15 paràmetres químics i físics, cosa que no podem fer els animals.

Acàcia. Article recomanat: Jardí Botànic de Nairobi, des del cor d’Àfrica

El llenguatge comunicatiu de les plantes es basa en molècules volàtils que van de planta en planta per informar de l’estat de l’entorn: presencia d’aigua o verins, de l’oratge, nutrients en el sòl, atacs de patògens… Fins i tot poden defensar-se front a un atac canviant el metabolisme i fer tòxiques les seues fulles.

Sabies que les acàcies compten amb un mecanisme d’alarma per advertir als seus congèneres de l’arribada d’herbívors? Quan els antílops mengen les fulles d’una acàcia, l’arbre emet a l’aire un senyal d’etilè gasós a través dels porus de les fulles. Aquest senyal viatja fins a 45 metres avisant a altres arbres properes a aquesta presència d’herbívors. Una vegada rebut el senyal, les acàcies comencen a produir taní en les fulles en quantitats que resulten letals per als antílops.

El Wouter Van Hoven, va descobrir el fenomen en 1990 mentre estudiava la mort de 3000 antílops sud-africans. Però no cal viatjar a l’Àfrica per contemplar aquest fenomen ja que els roures responen d’una manera semblant a l’atac de les erugues. Fa pensar, o no?