Artistes que s’amaguen al Jardí
Per a la vostra sorpresa, aquestes artistes tenen arrels en lloc de cames i donarán la seu vida per a aconseguir la coloració perfecta. ¡Tania company ens presenta les plantes tintòries!
Sí, vos parle de les plantes tintòrees, utilitzades desde temps ancestrals per infinites civilitzacions al voltant del món. Aquestes virtuoses tenen un lloc especial al Jardí Botànic de la Universitat de València i esperen impacients la vostra visita. ¡Agafeu la vostra motxilla i vingueu a conèixer l’apassionant món de les tintures vegetals!
Un poc d’història
Les tintures naturals van ser fins al segle XIX les úniques fonts de color de l’home. Amb elles es van tenyir diferents teixits, la pell, la fusta, els cabells e inclús el menjar.
Tintures amb Isatis tinctoria, escorça de magrana i Rubia tinctorium sobre un teixit de cotó
En diferents èpoques i desde diferents llocs com Mesopotàmia, Grècia i Egipte els alquimistes s’interessaren per aquest fenòmen i començaren les seues experiències per a desxifrar el misteri, considerat de vegades com mera bruixeria. I no va ser tan fàcil…
Arribada l’invenció de la química moderna, i amb molts d’aquests misteris sense resoldre, la contínua investigació va desembocar en l’invenció de les tintures sintètiques. Encara als nostres dies, continua la recerca per a comprendre algunes de les proeses d’aquestes plantes.
Col·lecció de plantes tintóries al Jardí Botànic de la Universitat de València
I és que la tintura es el resultat de la fixació d’una molècula vegetal a un teixit i aquestes molècules són poc afins a les fibres textils. Així es que el veritable responsable de tot aço es l’adjuvant que se necessita per a fixar la tintura, ¡que té el poder de cambiar fins i tot el color del resultat final!
El porquè del com
Les nostres artistes no dibuixen així com així, són molt exigents i necessiten d’unes condicions molt particulars. Les seues demandes formen part dels secrets més ben guardats dels tintorers. Però no vos preocupeu, jo m’he enterat d’alguns d’aquests secrets i vos els explicaré…
Per a identificar el poténcial tintórial d’una planta no n’hi ha prou amb fixar-se al seu color. Al contrari, la matjoria de les voltes obtindrem un color que no esperàbem en absolut o que probablement, desapareixerà després del llavat. A més a més, el resultat final cambiarà amb l’adjuvant, tècnica i teixits utilitzats.
La tintura directa és la mes simple e inusual, en aquest cas particular les molècules vegetals són capaços de fixar-se al teixit sense l’ajuda de l’adjuvant (o mordent, en vocabulari tintòrial). Així que sols tindrem que realitzar un bany en el qual introduirem el teixit i la part tintòrial de la planta i els escalfarem a la temperatura corresponent, esbandint i deixant secar al final del procés. Aquesta tècnica funciona amb la cúrcuma, el càrtam i alguns líquens.
Bany de tintura ben artesanal
La tintura en cuba, s’utilitza per a tenyir en Indigo. En una cuba s’escalfa l’extracte vegetal, el teixit i els compostos químics necessaris per a crear un mitjà alcalí. No vos decepcioneu si veieu un color vert, perquè quan fiqueu a secar el vostre teixit, el contacte amb l’oxígen de l’aire el transformarà en blau… ¡Com per art de màgia!
Per últim, la tintura amb mordent és la mes comú i complexa a la vegada. Com hem dit abans, no és comú aconseguir fixar una tintura a un teixit sense l’ajuda d’un mordent… Doncs bé, en aquesta tècnica debem preparar el teixit, per a que aquest estiga disposat a recibir la tintura, barrejantlo amb una sal metàlica. Aquest procés es diu ‘bany de mordentatge’ i es el responsable del resultat final.
Les plantes i els seus matisos
¡Ha arribat l’hora de la xafarderia! Vaig a contar-vos un poc sobre el recorregut artístic de les nostres protagonistes.
Carthamus tinctorius L., la delicadesa feta flor
La flor del Càrtam, que tenyeix d’un color cirera, va ser considerada per diverses civilitzacions com ‘la tintura més fina, bonica i delicada que un tintorer podia obtindre’. Aquesta Asteràcea, provinent de l’Índia i de l’Orient Mitjà, no existeix a l’estat silvestre a Europa però ha sigut cultivada desde temps inmemorables.
Flor de Carthamus tinctorius, imatge de Marcus Winter
Coreopsis tinctoria Nutt., groc poètic
La flor de l’Ull de poeta a més de tenir un preciós nom, tenyeix en colors vius grocs i ataronjats. Aquesta planta prové del Canadà, Mèxic i els Estats Units.
Coreopsis tinctoria, imatge de Tania Company
Genista tinctoria L., l’amant secreta de l’Índigo
Aquesta Retama ha estat utilitzada en cooperació amb l’Indigo per a obtindre preciosos verts. Aquesta planta, comunament estesa per Europa, va ser un dels pocs recursos de la gent pobra a Bristol al voltant del segle XIX, els quals la recolectaben per a vendre-la als tintorers.
Genista tinctoria
Rubia tinctorum L., roig passió
La Rubia rotja va ser l’única alternativa, durant molt de temps, al roig obtingut amb la cotxinilla. La part utilitzada es l’arrel, anomenada ‘alizari’ als paissos Mediterranis, i es recolta a la tardor. Al igual que moltes altres Rubiàcies tenyeix en diferents matisos de roig.
Arrels de Rubia tinctorum. Imatge d’herb-education.eu
Isatis tinctoria L., relaxant color pastel
¡Com oblidar l’Isàtida, responsable del conegut color pastel! Les fulles d’aquesta planta van ser l’únic recurs de tintura blava a Europa fins al segle XVI quan l’Indigo, provinent del Llunyà Orient, es va ficar al mercat.
Fulles d’Isatis tinctoria. Imatge de www.nudiejeans.com
I fins aci el viatge de les tintures vegetals al voltant del món. Jo crec que ja vos he contat massa secrets, per a conèixer més tindreu que venir al Jardí Botànic de la Universitat de València… Fulles, flors i arrels que tenyeixen ¿no vos pica la curiositat?
