Cicatrius de la Terra a vista d’ocell

Durant mil·lennis, les inclemències del temps i l’acció de l’home han deixat petjades inesborrables en el planeta. Tota una història que podem repassar si ens fixem en les cicatrius de la Terra.

La Terra és el planeta que habitem des de fa milers d’anys. Es tracta d’un paisatge irregular, ple de monticles, llacs, grans cràters i pous sense fons que van reconstruint-se des de l’interior o des de l’exterior. En algunes ocasions, l’acció d’un volcà que porta gestant la seua erupció durant dècades és capaç de convertir el que abans era un terreny muntanyenc en una gran banyera el fons de la qual quasi frega amb el centre del planeta. En unes altres, l’impacte d’un meteorit pot donar pas a una orografia escarpada on abans hi havia un quilòmetres de regular i tranquil desert. Es tracta, en aquests dos casos i en molts més dels quals podríem parlar, de successos extraordinaris, fenòmens totalment incrontolats que canvien d’una plomada l’aparença de la Terra. 

Fort Knox. Alaska

Però també l’home ha tingut molt a veure amb aquest canvi de paisatge. Algunes de les seues construccions, les més ambicioses, han deixat en el planeta unes cicatrius que no podem apreciar des de la nostra perspectiva natural però que a vista d’ocell es converteixen en evidència. Ja no és una “hipòtesi” assegurar que les piràmides d’Egipte es veuen des del cel encara que hagen hagut de passar segles perquè la tecnologia ens haja permès comprovar-ho en primera persona. El problema és que aquestes segones cicatrius, per ser artificials, són més dures de contemplar. Quasi totes elles han sorgit en els últims anys, i a diferència de les primeres, sí que podrien haver-se evitat.

La ferides, com anem a observar, són profundes. I les cicatrius ara visibles amb eines com Google Earth un dur recordatori de la destrucció del planeta. 

Abocadors, boscos desboscats i tombes nuclears
Pràcticament podríem començar punxant en qualsevol continent i allí trobaríem una d’aqueixes cicatrius. Començarem per Àfrica, concretament en un dels barris més pobres d’Accra, la capital de Ghana. És tracta de Agbogbloshie, que molts consideren el major abocador tecnològic del planeta i el lloc més contaminat del continent africà. Fins a allí arriben cada any centenars i centenars de tones de brossa electrònica que s’emmagatzema i es “recicla” manualment i sense cap tipus de seguretat. El paisatge de Agbogbloshie que es contempla des del cel, és desastrós: a més dels gegants abocadors on s’emmagatzemen muntanyes de pantalles d’ordinador, cables i teclats, la destrucció de part de la brossa a través de la crema incontrolada ha fet que els nivells de pol·lució fins a nivells alarmants. Des del cel açò també pot observar-se. 

Agbogbloshie

El cementeri de vaixells abandonats de Bangladesh és un altre d’aqueixos llocs que generen certa expectació des de la nostra perspectiva humana per “guardar” l’enigmàtica bellesa de l’abandó però que vistos des de les altures són un testimoni més de com l’homes està destruint la seua riquesa natural. Als vaixells abandonats de Bangladesh se’ls extrauen les peces moltes vegades en l’aigua. Aquest procés és perillós per a les persones i també per al medi ambient, que es veu exposat constantment a fuites d’abocaments perillosos i a l’acció de metalls. Alguna cosa similar ocorre en la platja de Alang el lloc on acaben el 50% dels vaixells que es desballesten a tot el món. L’exposició a les fibres d’amiant o la inhalació de petites inclusions d’urani són alguns dels problemes amb els quals els treballadors d’aquest tipus d’abocadors del mar han de bregar cada dia en les platges.

Perquè l’energia nuclear és una de les accions que més ferides obertes i cicatrius ha deixat en la terra. Un dels exemples més clars és Chernobyl. Des de Google Earth la central que va protagonitzar la fuita nuclear més famós i nociu del món presenta ara un aspecte desolador. El no-res és la protagonista del paisatge, a pesar que la vegetació ha crescut més de vint anys després de la fugida que en 1986 va fer que el lloc fóra totalment abandonat i que ara al voltant de 2.000 han poblat algunes terres limítrofes a la central. També el perill de l’energia nuclear demostres els grans espais “en blanc” als voltants del llac Karachi (Rússia) el lloc més contaminat del planeta: el seu nivell de radiació és tan alguna cosa que una persona allí podria morir en menys d’una hora. Aquest llac va ser usat com a lloc de deposició de residus nuclears de la URSS a principis dels anys cinquanta. En la dècada següent, durant una època de sequera, el vent va arrossegar la pols del fons lacustre, irradiant i contaminant de forma directa a més d’un milió de persones. 

Vaixells abandonats de Bangladesh 

Chernobyl

 Llac Karachi

Sens dubte el continent asiàtic és un dels quals més cicatrius té. A les grans ciutats abandonades que avui es veuen des del cel com a vasts complexos de formigó cal afegir obres com la presa de les Tres Goles, situada en el riu Yangtsé i que és la més gran del món. Engegada l’any 2004, pràcticament des de la seua inauguració el gran cabal del riu fa que tones de brutícia s’acumulen en les parets de la presa, generant una situació ambiental massa tibant. A açò cal unir que durant la construcció de les Tres Goles es va exterminar pràcticament a tots els dofins *baji, autòctons de Xina. La construcció de la gran presa va suposar un desplaçament de la població, la confiscació de centenars d’hectàrees de terreny cultivable i un canvi en l’ecosistema del Yangtsé. 

Explotació d´or Fort Knox

Altres construccions que també han obert enormes bretxes són les mines d’or i hidrocarburs. Possiblement, la més coneguda és Fort Knox, a Alaska. Allí es troba una de les explotacions d’or a cel obert més grans del món, que ha deixat com a empremta en la Terra una sort de gran cràter obert i envoltat per profundes basses de decantació. I és que, l’explotació dels recursos naturals i el seu control és una de les activitats que més diners genera i que més atrocitats ha impulsat a realitzar a l’ésser humà. La desforestació de l’Amazones brasiler i la destrucció de grans boscos tropicals a Indonèsia per a aconseguir oli de palmell, el més usat a nivell industrial , són els els exemples més clars i coneguts.