Tayrona, un paradís d’arena blanca
El Parc Natural de Tayrona és un dels llocs més visitats de Colòmbia i no és per a menys, ja que entre les seues platges del Carib esguitades de palmeres, caps i badies, emergeix una espectacular i suggestiva selva. Un plaer per a la vista i per als sentits que vos convidem a descobrir.
El Parc Natural de Tayrona està considerat per molts com un autèntic santuari, i és que dins dels seus 15.000 hectàrees terrestres i bussejant al llarg de les seues 4.500 marines podem trobar alguns dels tresors arqueològics i naturals més fascinants del departament de la Magdalena, al nord-oest de Colòmbia. En aquestes terres van viure fins uns 500 anys enrere els tairona, el poble indígena que avui dóna nom a aquest gran espai natural. Els tairona van desenvolupar importants avanços urbanístics, incorporant als seus poblats una xarxa de vies de pedra que els comunicaven entre si.
Moltes d’aquestes sendes es mantenen pràcticament intactes a dia d’avui i serveixen com a guia per a realitzar una suggestiva ruta que permet al visitant endinsar-se en els secrets d’aquest parc. Els nadius també van ser mestres en l’art de l’orfebreria i en la ceràmica, sent pioners en la realització de peces a la cera perduda i en l’alienació de coure i d’or. La majoria dels tresors d’aquest poble es troben en el Museu Arqueològic de Chairama, situat en una zona coneguda com a Cañameral i molt prop de la desembocadura del ric Piedras, element hidrogràfic fonamental i font de vida i reg per a les zones de l’interior del parc.
Pràcticament tots els vestigis que queden d’aquest poble es troben dispersos en el Parc Natural de Tayrona, per açò s’ha convertit en un lloc perfecte per a aquells que s’interessen per la natura i l’arqueologia al mateix temps. El testimoniatge més important de la vida d’aquesta cultura precolombina és l’anomenat Pueblito, un dels principals atractius del parc.
Aquest poblat abandonat sobre l’any 1.600, conté més de 250 terrasses on s’estima que va arribar a viure una població superior a 3.000 persones. Entre les ruïnes arqueològiques podem observar gegantesques pedres i canals increïblement construïts que recorren la zona a través de les empedrades rutes que els antics taironas van construir i que ens permeten contemplar la bellesa paisatgística del lloc.
Ecoturismo i cultura ancestral
El Parc Natural de Tayrona, d’inestimable bellesa, està especialment protegit des de l’any 1965 quan el govern colombià va reconèixer l’alt valor biològic i arqueològic d’aquesta terra.
Des de llavors, s’ha convertit en un dels llocs més visitats del país, en gran part pel port paradisíac dels contraforts de la Serra Nevada de Santa María, la muntanya costanera més alta del món, que enfonsa els seus dits en el mar recreant badies impressionants i platges que queden delimitades per atols rocosos, manglars i boscos. Tot açò en el marc d’una arena blanca banyada per les cristal·lines aigües blaves del Mar del Carib.
Un altre dels elements que fa que aquest Parc Natural tinga unes característiques úniques, a més de la seua orografia, és la seua complexa hidrografia. D’una banda trobem els rierols i canelles que flueixen directament del mar i, per una altra, un sistema de drenatge continental format pels congosts que desemboquen en el riu Piedras, en la part interior del Tayrona. Així, en un espai relativament reduït, trobem dos ecosistemes molt diferents. D’una banda l’ecosistema terrestre, d’interior, format per matoll espinós i boscos secs, i per una altra l’ecosistema de costa, que podríem denominar com a marí i que inclou formacions coral · lines, prades d’algues i llacunes.
La variabilitat en les precipitacions i ecosistemes han conformat una flora molt diversa a Tayrona. En les més de 12.000 hectàrees que componen l’extensió terrestre del parc, trobarem des d’arbres selvàtics de més de 10 metres d’altura fins a cactus arran de terra. Una gran biodiversitat vegetal amb més de 770 espècies de plantes. Pel que fa a la mar, destaca sobretot la riquesa d’algues que hi ha amb més de 350 espècies diferents, una de les poblacions més rica del Carib.
La fauna també és d’allò més variat, s’estima que conviuen al voltant de 30 espècies de rèptils, 15 d’amfibis, 200 d’esponges, 400 de crustacis i més de 1.000 espècies marines més. Molts dofins i tortugues marines troben en aquest lloc el seu hàbitat perfecte. I a terra, alguns mamífers com els micos aulladors, els cérvols i diverses espècies de ratapinyades, són els més abundants, habitant principalment la zona més muntanyenca del parc.
Però també destaquem entre els mamífers les cinc espècies de felins grans que allí conviuen, el jaguar (Panthera onca), l’ocelot (Leopardus pardalis), el tigrillo (Leopardus wiedii) i el yaguarundí (Puma yagouarondi). Altres espècies salvatges importants són les raboses gos (Cerdocyon thous) i els óssos formiguers (Tamandua mexicana i Myrmecophaga tridactyla). I per descomptat, en un ambient així no podien faltar les aus, més de 300 espècies entre les quals destaquen el còndor, l’àguila solitària i l’àguila blanca.
Així, la riquesa paisatgística, vegetal i animal d’aquest lloc han fet que es convertisca en un lloc molt apropiat per a l’ecoturisme, oferint tranquil·litat, llocs amb encant, vestigis d’una cultura ancestral i una gran possibilitat d’activitats recreatives i educatives a l’aire lliure com són el senderisme, les visites arqueològiques, les rutes en bici o el busseig. De fet, si vos agrada el submarinisme, no vos podeu perdre les badies de Concha, Bonito Gordo, Gayraca i Playa del Muerto, amb un important escull de coral, i també les illes Agulla i Granate. Vos animeu?
