València i Càller, tot un exemple per al Mediterrani

L’espera està arribant a la seua fi. Queden pocs dies per a descobrir qui serà la Capital Verda Europea 2024, però les dues finalistes són ja guanyadores. La recompensa recaurà per primera vegada sobre un país mediterrani, i aquest canvi de paradigma converteix a València i a Càller en vencedores sense necessitat de conéixer la decisió del jurat. No obstant això, el pròxim 27 d’octubre, la Comissió Europea revelarà el misteri en el municipi francés de Grenoble, actual Capital Verda, i els nervis en totes dues ciutats estan a flor de pell.

No és casualitat que les dues finalistes compten amb els seus respectius jardins botànics, ja que tant el Jardí Botànic de la Universitat de València com el Jardí Botànic de Càller han format part del patrimoni natural que les ha portades a la final, deixant constància una vegada més de la crucial labor que realitzen, i recalcant la importància de promoure el coneixement, la investigació, la conservació i la difusió de la vida vegetal.

Jaime Güemes, director del Jardí de la Universitat de València, i Gianluigi Bacchetta, director del Botànic de Càller, han coincidit en la necessitat social i mediambiental de les seues institucions. “Els treballadors i les treballadores d’ambdós jardins portem molt temps treballant junts pel que no em sent en rivalitat amb Càller, sinó en harmonia”, ha confessat Güemes.

Bacchetta destaca les inversions realitzades a Càller durant els últims anys per a transformar bona part dels carrers del centre històric en zona de vianants, ampliar els carrils bici, optimitzar l’eficiència del servei d’autobusos i millorar la qualitat de l’aigua. El director considera que tot això ha convertit a Càller en una ciutat amb una qualitat de vida superior a la de la majoria de ciutats italianes i que l’ha millorada notablement.

“El que hem de fer tots els països mediterranis és intentar arribar a un nivell estàndard en sostenibilitat ambiental que és normal als països mig europeus. Hi ha ciutats que sí que estan en eixe nivell, però moltes altres que no. En la mateixa capital, a Roma, existeixen moltes mancances d’infraestructures verdes”, ha manifestat el director del Jardí Botànic de Càller.

Güemes ha reconegut la gran transformació duta a terme a València durant els últims huit anys per a fer una ciutat “més sostenible, més respirable i més habitable” malgrat les protestes que han sorgit per algunes reformes, com la conversió en zona de vianants del centre.

“El concepte verd sembla que és exclusiu del nord, d’eixes ciutats de climes atlàntics, de climes molt més frescos. Per això, reconéixer que el mediterrani pot tindre eixa idea de verd, d’un verd una mica diferent, un verd sense caducifolis, un verd que a l’estiu pateix molt però que al mateix temps resisteix les altes temperatures, un verd molt més sostenible… És una alegria molt gran” ha admés el director del Botànic de la nostra ciutat.

Els dos directors confien que el futur de les ciutats mediterrànies es troba en la sostenibilitat. Creuen en el valor de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, i tant València com Càller són un exemple idoni de tot això.

Capital verda, una mirada ciutadana

El passat dimecres 19 d’octubre, Levante-EMV, FCC Medi Ambient i la Universitat de València van organitzar una trobada per a analitzar les possibilitats amb les quals compta la capital del Túria i enaltir les fortaleses de la seua candidatura. Amb la finalitat d’aportar una visió el més polièdrica possible, el col·loqui va comptar amb la participació de representants de diverses associacions que no sols van reconéixer els èxits duts a terme, sinó també aquells aspectes que encara s’han de millorar.

Sergi Campillo, vicealcalde de València, va aprofitar l’ocasió per a reconéixer i agrair la implicació social: “Si tenim un Jardí del Túria i tenim una Devesa de l’Albufera és gràcies a la mobilització ciutadana. El nostre cas és una anomalia, perquè el normal hauria sigut urbanitzar i per això hem centrat la nostra candidatura en l’esforç de tots els valencians i valencianes per ser conscients del seu patrimoni natural”.

Campillo va lloar al seu torn l’èxit majúscul que significa per a València i per al Mediterrani haver arribat a la final. “Des de la nostra pròpia personalitat, sense imitar a ningú, amb la nostra idiosincràsia, però projectant-nos també com un exemple per a la resta de ciutats europees, i sobretot, per a la resta de ciutats del sud d’Europa”, ha manifestat el vicealcalde.

En la taula redona van estar presents el vicerector d’Economia i Infraestructures, Justo Herrera; la Defensora del Major, Susi Pérez; la vocal de sostenibilitat del Consell de la Joventut de València, Chayma Bouchafra i la representant d’Acció Ecologista Agró, Lucía Moreno.

Durant la trobada, tots ells van exposar la importància dels espais naturals amb els quals compta València, com el Parc Natural de l’Albufera, el Parc Natural del Túria, l’Horta de València i la Mar Mediterrània, però cadascun des de la seua pròpia visió i perspectiva.

“Estic convençut que estem en una situació de no retorn. Amb independència que es faça pedagogia, hi ha un element encara més determinant: a vegades s’aprén per descobriment. Les ciutadanes i els ciutadans de València estem descobrint el que és de veritat qualitat de vida i, per tant, no deixarem que això torne arrere. Aquests passos valents deixaran empremta durant molt de temps i possiblement és un canvi que puga revertir la deriva en la que ens havíem deixat portar”, ha declarat Herrera.

Les conclusions extretes de la trobada van resultar molt positives i van demostrar que València compta amb moltes probabilitats de convertir-se en la Capital Verda Europea 2024. No obstant això, independentment de la decisió del jurat, ser finalista demostra ja que la ciutat està en el camí correcte i que és moment de continuar donant passos per a continuar fent de València un lloc millor per a viure.

València és triada Capital Verda Europea 2024

El jurat ha parlat i València ha sigut seleccionada Capital Verda Europea 2024, convertint-se així en la segona capital espanyola que aconsegueix el guardó. La decisió final es va donar a conéixer el passat 27 d’octubre en el Palau dels Esports de Grenoble, on la capital del Túria es va imposar a Càller, l’altra finalista. L’alcalde de València, Joan Ribó, i els dos vicealcaldes, Sandra Gómez i Sergi Campillo, van pujar a l’estrada per a agrair per la concessió del reconeixement, sense poder dissimular la felicitat i l’honor que significa per a València haver-lo aconseguit. Amb aquest premi, no sols gana València, sinó que el paradigma canvia a la fi i el Mediterrani s’alça, també per primera vegada, com a guanyador.