Cooperació al desenvolupament: el Santuari de l’orquídia boliviana II

Línies de treball en distints camps disciplinaris amb l’objectiu últim d’entendre i d’avaluar exhaustivament als actors socials locals implicats al voltant d’una realitat ambiental preocupant: l’extracció i comercialització irregular, entre d’altres flors, de la Cattleya nobilior sp., flor símbol cultural de Concepción. En xifres facilitades pel col·lectiu Amigos de las Orquídeas de Bolivia, només l’any passat foren extrets 1.200 exemplars en el terme municipal, un augment del 30% en els últims tres anys, passant de 8 a 13 les espècies afectades.

Plantejament de necessitats socials

Afavorint la construcció d’espais de participació, d’intercanvi de coneixements entre municipis valencians i contraparts del Sud, la meua presencia com a tècnic voluntari pertanyent al Fons Valencià per la Solidaritat és basa en l’acord de col·laboració d’aquest amb el Centro para la Participación y el Desarollo Humano Sostenible (CEPAD) de Bolívia. Es tracta d’una institució estatal sense ànim de lucre que presta assistència i assessorament als actors públics i privats en distints eixos com la governabilitat municipal, descentralització i distritación administrativa, enfortiment dels pobles indígenes, gestió pública del turisme i dels residus, suport a la societat de la informació i la tecnologia o creació de marcs d’igualtat de gènere i equitat social, entre altres línies estratègiques. No obstant això, ¿quin fou el protocol, les necessitats que motivaren la presentació pública d’un micro projecte de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural a posar en marxa?

Després del requeriment manifestat per una tècnica corresponent a la passada edició del programa, “El viver municipal de Concepción necessita la col·laboració d’un/a biòleg/a prèviament a la celebració del Festival de l’Orquídia”, i a petició del Fons, el CEPAD estudià la sol·licitud el passat gener, tenint en compte la valoració de la Unitat de Medi Ambient i la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme del Gobierno Autónomo Municipal (GAM) de Concepción. Més tard, el CEPAD proposà la cooperació tècnica amb la finalitat de teixir un marc d’acció estratègic i, així, abordar dos fronts bàsics de treball en els vivers municipals de la localitat. En primer lloc, capacitar el servei tècnic sobre les tasques de sembra, cultiu i identificació d’orquídies natives, i en segon lloc, dinamitzar la funcionalitat didàctica i turística de les instal·lacions municipals. Tasques sota el seguiment permanent tant de l’administració pública com del CEPAD al llarg de les quatre setmanes de l’assistència.

Interior de l’orquidiari municipal, on s’alberguen uns 230 exemplars del gènere Cattleya, 70 Maxillaria, 32 Oncidium, 15 Dendrobium, entre altres gèneres minoritaris, híbrids i micro orquídies. / Jose Aparici

Cal recordar que el municipi de Concepción assigna un pressupost anual per al manteniment públic dels vivers municipals, el qual garanteix les necessitats tant del personal tècnic com de les infraestructures en sí. Actualment, el terme municipal compta amb dos vivers i/o orquidiaris amb més de 10 anys, un al barri d’El Herbal i un segon a la comunitat indígena del Encanto, a una hora de Concepción. Precisament, dita Comunitat alberga una àrea protegida del mateix nom, catalogada al 2005 pel GAM de Concepción, instància responsable de la gestió de l’espai natural amb el suport de la Direcció d’Àrees Protegides del Gobierno Departamental de Santa Cruz de la Sierra.

El pla de preservació de l’àrea del Encanto fou justificat pels traçats fluvials de l’àrea d’influència, la notable radiació faunística o els recursos forestals caracteritzats per predominants boscos secs de la planura chiquitana, esguitada per turons i pujols. I com no, motivat per la presència, entre el matollar rupícola, de la flor símbol de Concepción, l’orquídia Cattleya nobilior sp.

Algunes xifres i preguntes preliminars

En general, l’àrea protegida es troba en bon estat de conservació; no obstant, els censos realitzats pel col·lectiu Amigos de las Orquídeas de Bolivia (AOB) han donat un colp d’atenció, ja que han conclòs que el número de plantes extretes ha augmentat un 30% en els últims tres anys, fins els 1200 exemplars, i el número d’espècies afectades passa, en el mateix període, de 8 a 13. Xifres que reflecteixen la idiosincràsia de la comunitat ayorea en el comerç irregular d’orquídies amb qüestionables beneficis econòmics si ho comparem amb el valor d’una orquídia in vitro de laboratori certificat a Bolívia. Circumstància empitjorada si considerem que la taxa de repoblament natural de les orquídies en l’hàbitat natural es pot prolongar més de 5 anys i que els agressius modes d’extracció i cultiu no garanteixen la supervivència d’aquestes una vegada comprades. També cal tenir en compte la radical transformació de l’entorn natural per incendis forestals en el sec hivern, causats per un seguit de negligències o d’accions temeràries: cremes agrícoles, nous assentaments humans irregulars o la intensiva activitat ramadera i forestal. Un marc desolador si tenim en compte que les anòmales fluctuacions climàtiques estan desajustant la fenologia de la floració i el cicle biològic del seu pol·linitzador.

La comunitat d’El Encanto és la porta d’entrada a l’espai natural protegit, gestiona el pas de transport motoritzat a través d’una tanca en un camí que deixa a un costat el viver tancat per conduir-nos a l’inici del sender del Mirador on trobem aquest indicador. En aquest espai, creixen reductes poblacionals d’orquídies rupícoles, inaccessibles a les mans espoliadores. / Jose Aparici

L’àrea protegida d’El Encanto ha estat lligada durant 18 anys consecutius al Festival de l’Orquídia, però ara per ara, cal plantejar una sèrie de qüestions sobre la salut d’un esdeveniment que és, sens dubte, el major aparador de l’agenda cultural de Concepción, on han de ser protagonistes el significat i la realitat al voltant de les orquídies natives:

– El pla tècnic de cultiu d’orquídies, de manegi de les col·leccions, ha de quedar reduït a les setmanes prèvies al Festival?
– La legislació ambiental municipal vigent minimitza de forma efectiva l’extracció i comercialització irregular? La idiosincràsia ayorea és el únic factor de risc que justifica la problemàtica?
– Quin és el compromís institucional del Govern quant al potencial de l’orquídia com a element integrador i impulsor d’un turisme sostenible en el context chiquitano?
– Contempla l’agenda lúdica una autèntica i sòlida sensibilització ciutadana entorn a l’aprenentatge de les causes que debiliten el creixement de les poblacions d’orquídies? Existeix una formació mediambiental continua i transversal al llarg de l’any?

Sobre el terreny: del diagnòstic a les propostes específiques de millora

Quatre setmanes, 31 dies intensos sobre el territori d’acció, tant en el viver municipal, com a les comunitats indígenes o en multitud de centres públics de la localitat de Concepción. Un degoteig de reunions de treball, sessions de control, taules redones, encontres informals o entrevistes a mitjans de comunicació que ha permès construir una radiografia analítica tant de les potencialitats com de les complexitats detectades.

Per exemple, es troba una insuficient comunicació recíproca, planificació econòmica i coordinació programàtica entre la Unitat de Medi Ambient, responsable de la funcionalitat de l’orquidiari, i el servei tècnic d’aquest, com també amb les comunitats. Això ha desencadenat un cert desànim i desmotivació, que obstaculitza una gestió professional eficient de les instal·lacions i la resolució de reivindicacions sempre presents.

Les deficiències en gestió i preservació, tant de recursos naturals com d’infraestructures, també des d’una perspectiva cultural i turística, ens portà a realitzar una relació de situacions susceptibles de millora, en què proposem una bateria prioritària d’actuacions sostenibles i viables econòmicament, molt d’elles posades en marxa ja in situ.

Aquesta reunió interdepartamental amb el Govern de Concepción ens pot deduir el volum de punts tractats de forma imparcial, constructiva i de documentació elaborada in situ al llarg de l’agost com cartes de motivació, requeriments i sol·licituds, informes i calendaris de treball, contingut normatiu i didàctic o guies bàsiques. / Jose Aparici

L’orquidiari municipal i el seu entorn

L’acomodació inadequada de la Cattleya nobilior sp. amb testos grans, sense aeració, amb substrat en estat de descomposició i excessivament permeable i una nul·la fixació d’arrels desencadenà l’execució de més d’un centenar de trasplantaments (45% de la col·lecció) i puntuals divisions. L’altra meitat no es trasplantaren a causa de la imminent floració i fort arrelament, encara que amb cura es substituí part del substrat. Encara que un 30% de col·leccions presentaven plagues lleus (cotxinilla i fongs), fou necessari dissenyar uns calendaris d’aplicació de fitosanitaris orgànics simples de comprendre, considerant el cicle biològic de l’exemplar, l’estrès ocasionat pels trasplantaments, el possible avanç prematur de la floració o temporals meteorològics. Com també, donar a conèixer l’ús de fauna útil, de receptes tradicionals, diferències taxonòmiques entre espècies o més indicacions sobre ecologia, distribució, cultiu, reproducció o plagues en una guia preparada per al servei tècnic.

Un 30% de les orquídies extretes del bosc (identificades taxonòmicament, amb l’aspecte, data, lloc i coordenades de l’extracció) han de retornar obligatòriament al seu hàbitat mitjançant programes de repoblament en àrees afectades, després de les cures i reproduccions pertinents en el viver. I restringir les eixides al camp dedicades a aquests fins, excepte causa major justificada.

Com a espai públic, el viver ha d’aspirar a convertir-se en un espai dotat d’un estil museístic que busque l’equilibri, l’eficiència espacial, que trenque una disposició monòtona de les col·leccions. D’aquesta manera, la redistribució de la composició de les bancades segons criteris ambientals, taxonòmics i estètics, on una bancada és un punt de treball permanent o altres dos una nova àrea expositiva. I és què l’excessiu ús de testos, moltes d’elles buides o amb exemplars inerts, comporta una mínima recreació de les orquídies en el seu hàbitat natural (rupícola o epífita), cosa que repercuteix en la diversitat de les col·leccions. I amb el ingrés d’un recuperat, inventariat i netejat conjunt d’elements decoratius permeten plantejar recursos didàctics, canals de divulgació amb missatges científics de qualitat.

Inspirat en el Jardí Botànic de la UV, és el canvi més visible: àrea acomodada amb material aprofitat (troncs caiguts en bones condicions i escorça de tronc de palmera retirat com a substrat dels tests) per a la futura ubicació d’orquídies epífites en tronc que pretén recrear les condiciones en l’hàbitat natural i dignificar, així, l’orquidiari municipal. / Jose Aparici

Respecte al jardí exterior, encara que la floració de les col·leccions epífites rondarà el 65% enguany, implantàrem un seguiment permanent després de més de sis mesos de la seua plantació amb l’aplicació puntual de fitosanitaris, podes i revisió de subjeccions. Encara que la neteja del jardí és regular, cal un calendari de poda d’arbrat (donada la seua avançada edat), una millor cura de plançons i acotar els xicotets abocadors amb una millor gestió dels residus plàstics que acaben dispersats pel parc.

També cal revertir la sensació d’abandó i desús del saló circular d’exposicions i l’edifici habilitat a albergar el futur laboratori elemental de reproducció vegetal in vitro (conservació ex situ). Com? A través de la dinamització continuada d’aquests espais amb la programació trimestral de jornades d’iniciació i capacitació pràctica en el cultiu d’orquídies natives acompanyat de visites guiades a l’orquidiari i al jardí, on els participants haurien d’aportar utensilis bàsics per a dur a terme l’activitat. Com també, dedicar esforços en pactar un pressupost per a la instal·lació del laboratori de conservació vegetal cogestionat, amb el contracte de personal tècnic i un pla de funcionalitat.

El laboratori in vitro ha de ser una eina potencial d’investigació i formació de personal tècnic i conciutadans que permetrà el repoblament i comercialització sense dependre de l’extracció del bosc i de la compra ambulant. / Jose Aparici

Amb l’objectiu d’abordar els punts en comú de l’orquidiari i el jardí, hem executat un inventari integral escrupolós de les col·leccions d’orquídies d’acord el volum, l’estat d’exemplars, les entrades (compres a vivers certificats, donacions o extraccions del camp) i les eixides (morts, repoblaments). Fulles de càlcul reforçades amb àlbums fotogràfics de l’evolució de les col·leccions i etiquetat de bancades.

Tenint en compte que únicament l’arbrat del jardí posseïa cartells identificatius i les entrades són adequades, fou necessari plantejar un pla d’interpretació educativa i un d’accessibilitat, destinat a usuaris amb diversitat funcional. Aquest contempla l’elaboració del contingut de rètols normatius i educatius, de fitxes divulgatives sobre curiositats ecològiques de les orquídies natives, principalment de Cattleya nobilior sp., flor símbol de Concepción. A més, el propi alumnat de secundària, sota la supervisió del professorat, pot indagar contingut com a activitat complementària de la guia docent de biologia. D’aquesta manera, es crea un vincle d’aprenentatge entre col·legis i el viver, lligat a la possibilitat d’instaurar una àrea escolar en el jardí, on l’alumnat realitzaria rotacions en el cultiu de les seues pròpies orquídies sota les indicacions de personal tècnic del viver.

Tant en l’orquidiari com en el seu jardí, s’ha sol·licitat, per requeriment a l’administració, una sèrie de millores pendents en infraestructures com la substitució urgent de les bigues deteriorades del viver respectant l’estil missional, les quals posen en risc la integritat de les col·leccions i la seguretat humana; col·locació de focus de llum amb una instal·lació elèctrica ja realitzada, i la restauració del mosaic de l’entrada del jardí. També cal reforçar el sistema de seguretat d’unes vulnerables col·leccions del jardí amb la col·locació de xarxa metàl·lica a una tanca actualment poc funcional o la reparació de les papereres i reposició de bosses. Per la nostra banda, realitzàrem millores en l’envelat del sostre amb la disposició estratègica de nous trams de tela per a evitar l’excessiva entrada de radiació i portant a terme tasques de neteja i ordre de materials.

Amb la construcció de l’orquidiari, s’instal·là un laboratori absent d’equipament i un saló circular d’exposicions amb quadres i tallats de fusta, rodejat d’un jardí boscós amb senders ecodidàctics que ens mostren col·leccions d’orquídies en tronc, amb uns 280 exemplars del gènere Cattleya, una trentena d’Oncidium i una altra de Prosthechea, entre altres. / Jose Aparici

La necessària col·laboració amb les comunitats indígenes d’El Carmen i El Encanto

A una hora de Concepción i prop d’El Encanto, El Carmen, amb 500 habitants, presenta un destacat pla municipal descentralitzat, autònom, en matèria de conservació de la biodiversitat, turisme sostenible i educació ambiental que li ha valgut la declaració d’una Reserva Forestal per part de l’Autoridad Bosque y Tierra (ATB). Centrats en els programes de repoblament d’orquídies duts a terme en pujols de la comunitat, cal establir un calendari de supervisió d’acord amb unes variables a avaluar. Precisament, seria interessant completar una xarxa de senders ecodidàctics, de camins històrics, i millorar aquells de difícil accés per tal de connectar àrees restaurades de gegants roquissars, hàbitats naturals de les orquídies, mitjançant punts d’interpretació, rutes teatrals, zones d’acampada o d’observació astronòmica coincidint amb els equinoccis o solsticis. Una forma d’enriquir la programació docent i d’enfortir el sentiment de pertinença a l’entorn és la implicació dels escolars amb la cura trimestral en equip de les àrees de repoblament amb eixides al camp.

Si ens fixem en El Encanto, fou un deure revertir l’estat d’abandó de les col·leccions rupícoles del viver, fruit de l’escàs diàleg entre l’Alcaldia de Concepción i la Comunitat. A banda dels regs, poda de pseubobulbs i fulles seques, la retirada de fullaraca o de restes vegetals de l’entorn (ja que és un reservori d’insectes paràsits), proposàrem una sèrie de mesures. Per exemple, la col·locació d’un segon envelat al sostre i laterals per minimitzar l’entrada d’excessiva radiació, factor responsable d’un mal aspecte foliar, una elevada coloració groguenca, rogenca; encara que hi ha estudis que demostren que pot estimular la floració. Alguns exemplars presenten símptomes fúngics, bacterians o vírics, complexos de combatre. Sabent que un col·lectiu de dones s’encarrega puntualment del viver, és necessari acordar un calendari rotatori mensual del manteniment de les col·leccions amb l’ajuda dels escolars, com també evitar l’estat de desatenció de l’àrea recreativa, construïda amb motiu de l’arribada del Festival de l’Orquídia fa més d’una dècada.

Allà pel 2006, amb sis edicions ja del Festival de Concepción, un incendi forestal obligà a traslladar la segona seu d’El Carmen a El Encanto, fins aquest 2018 que pel mateix motiu, El Carmen acollirà per primera vegada el Festival, encara que anteriorment ha format part de la programació. A 15 minuts de distància entre ambdues, sóon considerades el bressol de l’orquídia al terme municipal. / Jose Aparici

Alguns dels reptes comuns d’ambdues comunitats són dur a terme els censos del viver d’El Encanto i d’àrees de repoblament representatives d’El Carmen, la ubicació de més senyals normatius i didàctics que posen en valor la flora autòctona, tant dins del viver com als senders, o posar en marxa campanyes de conscienciació ciutadana sobre l’abandó d’envasos en la natura, i obsequiar a aquells usuaris complidors. A més, cal optimitzar els discursos empleats per guies locals o la preparació per comunaris competents catàlegs bàsics, guies interpretatives o micro projectes d’investigació del patrimoni natural i arquitectònic, de béns arqueològics i etnològics per posar-los en valor i difondre’ls. Alternativa d’ecoturisme de qualitat, cogestionat per ambdues comunitats i que done visibilitat l’espoli i les seues conseqüències.

Govern de Concepción i terme municipal

Pel que fa a l’administració local, ha sigut indispensable la fixació de les competències de la Unitat de Medi Ambient en referència al maneig de l’orquidiari; una partida pressupostaria gestionada pel mateix biòleg o enginyer ambiental, responsable de les instal·lacions. Com també, visibilitzar l’errònia percepció assumida pel cos tècnic, ja que han simplificat el pla tècnic de cultiu de les col·leccions únicament al mes previ al Festival de l’Orquídia o la ineludible capacitació de sensibilització de 20 hores destinades al personal sobre educació ambiental, sostenibilitat urbana i canvi climàtic. És exemplar que un tècnic municipal compre orquídies en estants ambulants?

No menys important és la construcció de ponts de comunicació cohesionats, permanents, entre l’Alcaldia i les comunitats d’El Carmen i d’El Encanto, independentment del signe polític, amb la finalitat última d’entendre les inquietuds en matèria de medi ambient i saber aprofitar les seues potencialitats. D’aquesta manera, seria convenient la creació d’un comitè de seguiment de caràcter trimestral, compost per la Unitat de Medi Ambient, Unitat d’Àrees Protegides, Unió de Gestió Forestals i dirigents administradors d’ambdues Comunitats. Es tractarien iniciatives i problemàtiques com valorar la recuperació de la figura de l’agent ambiental durant l’estació crítica d’incendis forestals per valorar els punts d’origen i les zones afectades; restringir i endurir penalment assentaments humans il·legals en espais protegits; un inventari d’aquells senders susceptibles de millores en mesures de seguretat. Precisament, l’administració local ha d’impulsar la programació de jornades trimestrals amb la col·laboració del voluntariat ambiental i habitants de les comunitats, dotant-los de més eines per tal de netejar correctament els senders i així, disminuir la declaració d’incendis. Enfortim sensibilització alguna a través del contracte exprés d’un jardiner la setmana prèvia al Festival? Crec que no i per això és necessari que l’administració siga la primera en transmetre motivacions.

Orquidiari d’El Encanto. Es plantejà l’ús de complexos vitamínics, d’inductors orgànics d’arrels, de fullatge o de floració respectant els períodes. Però és comprensible la reticència de les encarregades de tenir-ne cura ja que un error en les dosis causà un dany foliar majoritari l’any passat que continua en l’actualitat, encara que això no impedirà una floració superior al 50%. / Jose Aparici

Mentre és necessari desenvolupar un pla de gestió, de conservació del patrimoni natural de l’àrea protegida d’El Encanto, falta voluntat política per atendre dos demandes d’El Carmen: la declaració de l’àrea protegida comunitària per part del Consell Municipal i el desbloqueig de nous programes de reintroducció d’orquídies des de fa dos anys.

Si obrim el front de la legislació ambiental, les ordenances municipals aprovades són ineficaces a l’hora de minimitzar la depredació, el tràfic i comercialització irregular d’orquídies. Per tant, acordàrem amb la Unitat de Turisme i la de Medi Ambient la realització d’informes tècnics que reflecteixen la convenient unificació d’ambdues ordenances (declaració àrea protegida de l’Encanto i prohibició de venda d’orquídies d’àrees protegides) i elevar-les a llei amb la dotació de noves mesures. Per exemple, la participació inclusiva de les comunitats, efectuar xerrades de sensibilització a grups de turistes a l’estació bimodal de Santa Cruz dies abans del Festival de Concepción, on recalcar el frau de llei que comporta la compra d’orquídies a la comunitat ayorea, o la col·locació de rètols en oficines d’autobusos i taxis de Concepción on s’informe de sancions superiors a 15.000 bolívars si es detecta que el transport públic o particular mobilitza orquídies durant les inspeccions puntuals en carretera de membres de la Unitat de Medi Ambient i agents de seguretat els mesos de floració i, especialment, el cap de setmana del Festival. Parlant del Festival, l’Alcaldia ha de tenir un paper actiu en l’obertura d’expedient disciplinari a aquells policies locals que presenten un comportament permissiu al no requisar, decomissar orquídies no certificades a visitants i ciutadans locals.

Quan aprofundim en el coneixement de l’organització del Festival sota la tutela de la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme, s’ha d’esborrar el conformisme i la improvisació a l’hora d’establir noves línies estratègiques i de recuperar els valors fundacionals de l’esdeveniment. Parlem d’estudiar sense reticències la implantació de la rotació anual de la seu oficial del Festival entre El Carmen i El Encanto, que permeta sumar en cogestió i participació en la preparació de la programació cultural. Parlem d’un compromís institucional per la recuperació del concurs de patis interiors del casc antic de Concepción mitjançat la recerca de patrocini privat, ja que els jardins de la localitat són una mostra excepcional de la natura i l’arquitectura missional. La celebració del Festival és sinònim d’uns serveis de qualitat, cosa que requereix estudiar la millora de les infraestructures viàries i un servei públic de transport eficient. Supervisar la capacitat hotelera o difondre en plataformes nacionals de turisme els establiments artesanals amb la crida a la participació de joves emprenedors. És més, s’han aportat una sèrie de millores amb l’objectiu de reestructurar i actualitzar els continguts de la pàgina web del Festival de l’Orquídia de Concepción.

Pati interior d’un dels hotels de Concepción, xifrats en una vintena. L’estudi de la viabilitat del concurs comporta la creació d’un comitè expert local amb jornades anuals de seguiment amb criteris d’avaluació i verificació de patis consultats que entrarien en competició amb uns premis finançats per entitats privades. / Jose Aparici

Pel que fa al turisme, més enllà del Festival, la Marca Turística de Concepción, ara per ara en fase d’estudi, ha de potenciar la desestacionalització de l’agenda cultural entorn als distints Festivals, la visibilitat dels atractius patrimonials de les Comunitats en plataformes digitals, en motors de recerca i garantir uns visitants informats en el Centre d’Atenció, ja que la Marca és estimular oci complementari a la visita de Concepción. La Marca no és sols un logotip atractiu; és significat, és donar-li forma, és elaborar un pla anual de turisme viable coordinat amb les Comunitats que permeta incrementar el desenvolupament socioeconòmic.

La cara més ambiental de la Marca ve de la mà de l’orquídia Cattleya nobilior sp. Aquesta no sols ha de representar el folklore de Concepción, sinó l’estat de vulnerabilitat i desprotecció dels recursos naturals. Per això, la Unitat de Turisme no ha d’ignorar el potencial del viver municipal i els béns naturals que alberga amb una quasi nul·la afluència de visitants.

Per últim, l’educació ambiental, l’alfabetització ecològica, ha de ser un objectiu primordial tant de l’administració municipal com dels centres educatius tutelats per una Direcció Districtal d’Educació de Concepción escèptica, restrictiva a l’hora de celebrar taules redones amb el professorat de ciències naturals, cosa que desencadena que els col·legis (desafortunadament, ho he pogut comprovar) tinguen poc interès en incorporar jornades, col·loquis o tallers sobre la importància de les orquídies natives en la salut dels boscos a les seues guies docents. Excepte un centre, que em proposà supervisar la programació cultural que han organitzat amb motiu del Festival.

Per part de l’administració local, cal plantejar una aliança transversal amb el conjunt de col·legis municipals amb l’objectiu de treballar per la recuperació de la memòria històrica, la tradició oral ancestral, on l’alumnat pot, mitjançant gravacions de vídeos i àudios, recollir records, tradicions i costums dels iaios i iaies sobre l’etnobotànica de les orquídies natives. D’aquesta manera, es podria constituir un arxiu etnogràfic d’incalculable valor, el qual podria ser editat i publicat per a fins d’investigació, docència o en turisme.

Per la seua part, la Unitat de Medi Ambient ha d’impulsar amb el CEPAD de Bolívia i Amigos de las Orquídeas de Bolivia (AOB) noves jornades escolars de responsabilitat social “Guardià de les Orquídies” o “Conservació d’Orquídies, Tasca de Tots”. No sols durant la celebració del Festival i amb el suport dels mitjans de comunicació i l’hostaleria. A més, tallers de cultiu d’orquídies i apadrinament, col·loquis de sensibilització, marxes benèfiques i visites guiades al viver són activitats que han de ser continues al llarg de l’any perquè es consolide una sensibilització ciutadana real.

La Cattleya nobilior sp. florida en l’orquidiari municipal que, junt a altres orquídies, estan en el punt de mira dels censos d’extracció com la Trichocentrum cebolleta sp., Catasetum fimbriatum sp., Prosthechea vespa sp., Psygmorchis puccilla sp., Oncidium utracularoides sp., entre altres. / Jose Aparici

Entre altres punts en educació a tractar, cal incentivar acords entre l’Alcaldia de Concepción i les universitats departamentals per tal de plantejar treballs de final de grau o postgrau en aquells estudis de ciències naturals sobre l’evolució de la biodiversitat, els índexs de depredació i la propagació natural d’orquídies en el terme municipal de Concepción. Crucial és, també, elevar aquesta realitat mitjançant la difusió d’estudis d’investigació i bibliogràfics.

Fins ací aquest segon article sobre la meua estada a l’orient bolivià. En la tercera i última part de l’article divulgatiu de l’assistència tècnica que arribarà els pròxims dies, realitzarem una valoració final d’aquesta, parlarem de la continuïtat del projecte amb noves línies de treball, de sensibilització a dur a terme, i com no, ens deixarem impregnar i abraçar des de la diversa agenda de tradicions culturals fins la natura en estat pur.