Planeta sostenible Plantes Projectes verds

26 gen. 2026

Arrels de vida i resiliència: l’eucaliptus centenari del Barranc del Poio

Aquest 31 de gener el Jardí Botànic celebra el dia de l’arbre, i no podíem deixar passar aquesta data sense fer un homenatge a un exemplar arbori que s’ha convertit en un símbol de supervivència i recuperació, un eucaliptus centenari testimoni de la catàstrofe meteorològica més greu que es recorda a les nostres terres. Us contem d’aquest exemplar protegit i de com el recolzament dels qui el posen el valor ha aconseguit que s’enduga un merescut segon lloc en el certamen de l’arbre de l’any. Per a nosaltres és un guanyador.

El passat 29 d’octubre de 2024, la riuada més destructiva de la nostra història va arrasar nombrosos municipis de la província de València. L’aigua va danyar vint-i-sis ponts, enderrocant-ne per complet alguns, però no va poder amb unes arrels d’uns trenta metres de profunditat, les arrels de l’eucaliptus centenari del Barranc de Poio. Este arbre, situat en el terme municipal de Paiporta, va sobreviure dret, la seua imatge es va convertir en símbol i ha quedat en segona posició en el concurs anual de l’Arbre i el Bosc de l’any 2025.

Un exemplar protegit

L’eucaliptus del Barranc de Poio és un dels exemplars que recull el Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana, gestionat pel CIEF. En el document figuren inscrits tots els arbres i arbredes protegits del nostre territori, arreplega més de 2.600 exemplars d’alt valor botànic, històric i cultural, on es destaquen oliveres mil·lenàries del Maestrat, alzines i altres espècies centenàries. Protegeix espècies arbòries, arbustives i palmeres, tant autòctones com al·lòctones, situades en medis naturals, agrícoles o urbans. 

Al catàleg, l’exemplar de Paiporta figura sota la seua denominació científica, Eucalyptus camaldulensis, conegut popularment com a eucaliptus roig, i està classificat com a centenari, amb unes dimensions d’uns 20 metres d’alçària i 4,26 metres de diàmetre. Tot i això, la riuada del 29 d’octubre li va provocar danys severs tant en la seua copa com en el tronc, cosa que va reduir de manera significativa estes dimensions.

Testimoni silenciós d’un segle d’història

Per què este arbre es converteix en símbol? La història documentada de l’eucaliptus del Barranc de Poio es remunta, com a mínim, a l’any 1926, que es la data de les primeres fotografies d’arxiu de l’Ajuntament de Paiporta. Inés i Ángela Ridaura, germanes i veïnes de Paiporta, conten que el seu avi, Fausto Ridaura, en aquell temps un jove que va arribar a València des de Catalunya per a treballar en els serveis ferroviaris, va participar en la seua plantació juntament amb altres homes del poble. Segons el testimoniatge de les germanes, no sols es va plantar este eucaliptus, sinó també altres dos exemplars que no existeixen en l’actualitat. 

L’arbre que ha sobreviscut als seus dos germans vegetals també ho va fer en la riuada que va patir València l’any 1957, com evidencien arxius oficials i també algunes fotografies en blanc i negre que conserven algunes famílies. Durant dècades, este eucaliptus ha sigut espectador de com Paiporta ha anat creixent i s’ha anat modernitzant. És un testimoni privilegiat de la història local, fotografiat en les diferents festivitats que s’han celebrat en la conca del barranc, sempre estimat, respectat i protegit per les veïnes i els veïns. Tot un símbol visual del paisatge i la naturalesa del poble. 

Malauradament, l’episodi més recent i dolorós de la nostra història ho és també de la seua. La barrancada del 29 d’octubre de 2024 va convertir la seua imatge en viral. Una imatge de l’eucaliptus ferit, inclinat però encara dret, que va aparèixer en informatius i portals digitals de mitjans de comunicació nacionals i internacionals, on es va destacar la seua resistència i fortalesa. Al desembre de 2024, persones voluntàries van ajudar en la seua neteja i il·luminació, convertint-lo en una postal nadalenca d’esperança. 

Després de la Dana 

Segons dades municipals, s’estima que entre el 35 i el 40% dels arbres de Paiporta van quedar greument danyats o arrancats. Al llarg d’estos mesos, servicis professionals s’han encarregat de fer un seguiment i d’aplicar a l’eucaliptus diferents tractaments per a la seua millora. Si bé encara està lluny de recuperar la seua frondositat i el seu aspecte d’abans, dia a dia presenciem com va recuperant lentament la seua escorça, el seu color i les seues dimensions. I tal i com l’arbre reconstrueix la forma i la presència en el paisatge, les persones que habitem en el seu entorn avancem en paral·lel compartint una mateixa narrativa de recuperació.

Una candidatura col·lectiva i una reconstrucció centrada en les persones i el territori 

El passat mes de novembre el Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció de Paiporta (CLER), va presentar la candidatura de l’eucaliptus al concurs anual de l’Arbre i Bosc de l’Any a Espanya, un concurs creat en 2007 per l’ONG Bosques sin Fronteras, que valora especialment la història i la relació dels candidats amb les persones i el territori. 

Una tasca entre moltes altres de les que desenvolupa el CLER, que s’ha consolidat durant l’últim any com un dels moviments comunitaris més significatius sorgits després de la barrancada de 2024. Són presents en una dotzena de municipis, principalment a la comarca de l’Horta Sud, i es caracteritzen pel seu caràcter assembleari i apartidista, i per reivindicar el dret de la població a una participació activa en la reconstrucció. Entre altres accions, els CLER qüestionen i denuncien l’actual model urbanístic i de planificació de serveis que no posa el territori i les persones en el centre de les decisions públiques i que també obvia el canvi climàtic. Els CLER plantegen propostes alternatives des del coneixement, reclamen més espais verds, així com la conservació de l’horta i una reconstrucció compatible amb la seguretat en l’entorn. 

Així el CLER,  amb l’autorització i el suport de l’Ajuntament de Paiporta, va presentar i va promoure la candidatura de l’eucaliptus al concurs, com una activitat més en relació a aquests valors, i amb els objectius de promoure la seua conservació i celebrar el seu centenari, i també aportar il·lusió al municipi i alhora fomentar l’educació mediambiental i la reflexió sobre quin model de reconstrucció volem. 

Per a poder presentar la proposta es van rebre desenes de cartes de suport per part d’associacions, entitats culturals, col·lectius mediambientals i diferents organitzacions valencianes, la qual cosa ens va convertir en finalistes. Durant la segona fase, la fase de les votacions, des del 17 de novembre fins al 17 de desembre, la candidatura es va viure al nostre poble com una celebració. El CLER va atendre diferents mitjans de comunicació que van ajudar a difondre la notícia i a demanar el vot. Al costat del comitè, van col·laborar de manera altruista en la difusió de la candidatura nombroses persones conegudes, així com artistes que van realitzar imatges de l’eucaliptus mitjançant diferents tècniques, com la il·lustració o el collage digital. També, les AMPAS de Paiporta van col·laborar activament amb els centres educatius mitjançant activitats d’educació mediambiental amb l’alumnat i les famílies. 

Finalment, el passat 22 de desembre es van donar a conèixer els resultats. Gràcies a l’esforç col·lectiu, la nostra candidatura va obtenir 6.167 vots, la qual cosa va permetre a l’eucaliptus quedar en segon lloc nacional. En primera posició, amb 6.910 vots, van quedar dos arbres també centenaris, el til·ler i la til·la del pati de Les Escoles de l’Arenal, a Àvila, que passaran a competir en el concurs europeu. A més, en la categoria de “Bosc”, va guanyar el Savinar de les Blanques, situat a la Puebla de San Miguel, província de València, i en “Bosc urbà” l’asturià dels Reguerons. 

Des de la xarxa de CLER, agraïm a totes les persones que van donar suport a esta iniciativa i continuem promovent altres activitats per a impulsar la protecció del territori en un moment en el qual posem en evidència un procés de per a reverdir el nostre entorn molt lent i qüestionable. 

I si vull anar a veure l’eucaliptus? 

Els qui visiten el municipi de Paiporta amb la intenció de conèixer este singular arbre són més que benvingudes i benvinguts. És visible des del Pont Vell, pont que connecta la zona de l’Ajuntament amb la del Casino. Les seues coordenades són 39.429562, -0.418726 (39°25’46.4″N 0°25’07.4″W). Cada visita suposarà un nou reconeixement i una senyal més del camí cap a la recuperació. 

Article de Silvia Orta Cruz,  Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció de Paiporta (CLER).

Recursos: 

Catàleg d’arbres monumentals i singulars 

Concurs arbre de l’any 

Ajuntament de Paiporta

Comité Local d'Emergència i Reconstrucció de Paiporta (CLER Paiporta) 
Els Comités són agrupacions ciutadanes autogestionades, creades arran de la Dana de 2024. Després d'un any d'activisme comunitari, actualment existeixen una dotzena de comités en diferents poblacions valencianes que reclamen una participació activa de la ciutadania en la reconstrucció econòmica i social dels seus municipis, des de valors com el respecte de l'horta i el territori. 
convidat Signatura convidada
Send this to a friend