Visitants de terrasses urbanes II

Per primera vegada en molts anys vivint a València, prop del Jardí del Túria, vaig veure passar per la terrassa un exemplar de Macroglossum stellatarum (Linnaeus, 1758). És una papallona coneguda col·loquialment com a esfinx colibrí. Aquesta papallona tan curiosa i espectacular pertany a la família Sphingidae. El seu nom científic fa referència al seu aparell bucal, que presenta una llarga trompa o probòscide per a libar nèctar, i al gènere de plantes Stellaria, plantes de les quals s’alimenta principalment en el seu estat de larva. És una papallona gran, mesura uns 4-5 cm i amb hàbits diürns, malgrat pertànyer a una família de papallones nocturnes o arnes.

El més curiós d’aquesta papallona és la seua grandària i la seua manera de volar. Bat les seues ales amb un brunzit característic i com un colibrí, unes 85 vegades per segon, d’ací el seu nom vulgar. En vol, pot arribar a aconseguir una velocitat de 60 Km/h. Sol veure’s a ple sol a la primavera i a l’estiu, però és difícil veure-la en zones fredes. El seu comportament quan liba és tal qual la d’un colibrí: dóna la sensació d’estar parada en l’aire, a més de poder volar cap avant i cap enrrere.
Aquest tipus de vol requereix un alt consum d’energia, motiu pel qual consumeix gran quantitat de nèctar de diferents espècies fins a satisfer el seu apetit.

En el cas de la meua terrassa, la papallona va ser directa a libar en les flors d’un gesmiler d’estrela, també anomenat gesmiler de llet, fals gesmiler o gesmiler xinés. Aquesta planta trepadora, molt utilitzada com a enfiladissa, pertany a la família de les Apocinàcies i el seu nom científic és Trachelospermum jasminoides (Lindl) Lem. Aquesta espècie és originària del sud-est asiàtic (Corea, Vietnam, Sud de la Xina i el Japó), però el seu cultiu està molt estés per tota Europa i Amèrica. Aquest fals gesmiler, que s’adapta fàcilment a diferents condicions de temperatura i llum, no requereix grans cures. És una espècie bastant resistent a plagues i malalties, necessita bon drenatge i poc reg, especialment a l’hivern. Per aquestes raons s’utilitza molt en jardineria, tant en sòl com en terrasses.

El gesmiler estrelat floreix a la primavera i a principis de l’estiu. Les seues flors tenen cinc pètals de color blanc, mesuren entre 1-2 cm de diàmetre i apareixen en rams. Són molt fragants. Aquestes característiques de la floració, al costat del seu fàcil cultiu, presència de fulles de color verd clar brillant, a la primavera, i verd fosc molt llustroses, quan no hi ha flor, fa que siga una espècie molt apreciada en jardineria. Se sol utilitzar com a entapissant de murs, tanques, etc, encara que pot necessitar un tutor si no pot estendre sobre el suport les seues tiges volubles. Pot formar grans mates denses.

De les papallones colibrí vam poder gaudir uns instants, ja que després del libat per diverses flors va desaparéixer i no vam tornar a veure cap exemplar. Sí que es va deixar veure més temps un borinot fuster europeu, Xylocopa violacea (Linnaeus, 1758), libant en un gesmiler brasiler (Mandevilla sanderi (Hemsl.) Woodson) de flors fúcsia intens. Aquest himenòpter de la família de les Apidae, abundant a Europa, s’alimenta de pol·len i nèctar. És gran, pot mesurar 3 cm i amb les ales esteses presenta una envergadura que pot arribar als 5 cm. Encara que és de color negre, presenta “pèls” que el recobreixen i en les seues ales es veuen reflexos de color violeta i blau. El seu nom científic fa referència a la fusta (que utilitzen per a construir els seus nius) i als reflexos de color morat que presenten les seues ales.

El borinot fuster europeu deu el seu nom vulgar al fet que busca llocs de fusta com a troncs vells, pals, etc per a reproduir-se i hibernar. Les reines fan galeries en la fusta morta i construeixen nius en els quals pondran, cadascun sobre una bola de pasta de pol·len i nèctar. Els ous queden separats els uns dels altres per envans que fabrica la reina amb una mescla de fusta i saliva.

El borinot fuster europeu que ens va visitar va estar libant en diferents flors del gesmiler brasiler. Aquesta planta trepadora pertany també a la família de les Apocinàcies. És originària del Brasil, d’ací el seu nom comú. Està molt estesa com a planta ornamental pel seu fàcil cultiu. No requereix molt manteniment, resisteix al fred, requereix molta llum, però sense sol directe, i sòl drenat (el reg ha de ser abundant a l’estiu i requereix humitat ambiental). Normalment necessita un tutor per a créixer grimpant i entapissant murs, tanques, etc, atés que les seues tiges són molt volubles. Les fulles són de color verd intens, creant en contrast amb les flors blanques, rosa pàl·lid i rosa intens. Aquestes flors són grans (6-7 cm de longitud) i apareixen constantment des de la primavera fins a finals d’estiu en llocs com València.

Veure a aquests insectes a la terrassa d’un habitatge en plena ciutat resulta cridaner. Bé és cert que vivim molt prop d’un dels jardins més extensos de la ciutat de València i pot ser motiu pel qual algunes d’aquestes espècies s’aventuren a sobrevolar les teulades buscant plantes ornamentals amb flors per a libar.