Una de dàtils!
T'agraden els dàtils? Acompanya a Carmen Lopez en aquest dolç i nutritiu article. Coneix les propietats nutricionals dels diferents tipus de dàtils, el seu origen, els usos i molt més. Quan acabes de llegir... Veuràs quina gana!
La palmera datilera forma part de la cultura mediterrània des de temps immemorials. És important tant per l’ús gastronòmic dels seus fruits, com pel significat que li han donat diferents cultures: la vida per àrabs i caldeus, la fertilitat en l’Antic Egipte, el triomf per hebreus i grecs, sagrada per als fenicis… el seu fruit, el dàtil, ha estat i és part de la dieta de tot el circummediterrani, i és molt apreciat pels seus valors nutritius.
El Jardí Botànic té una col·lecció de palmeres de 120 exemplars
Un dàtil, segons el diccionari de la Real Academia de la Lengua (RAE), és un “fruit de la palmera, de forma elipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llarg per dos de gruixut, cobert amb una pel·lícula groga, carn blanquinosa comestible i os quasi cilíndric, molt dur i amb un solc a la llarga “. En el diccionari de la RAE es pot llegir també que la paraula dàtil ve del català, que al seu torn deriva del llatí dacty̆lus, i aquest del grec δάκτυλος daktylos, que significa pròpiament dit, per al·lusió a la seua forma.
Varietats i mercat del dàtil
Però no tots els fruits de les palmeres es diuen dàtils, ni tots són comestibles. El fruit de la palmera és una drupa, un fruit carnós amb un os al seu interior. Generalment, els dàtils més coneguts són les drupes de l’espècie Phoenix dactlyfera L. de la família de les Arecàcies, de la qual hi ha moltes varietats, conseqüència d’haver estat conreada durant milers d’anys. Altres espècies del mateix gènere produeixen també dàtils, però no són comestibles, com ara els de la palmera canària (P. canariensis Chabaud). Els dàtils també són el fruit de palmeres com el margalló (Chamaerops humilis L), l’única palmera silvestre que creix a Europa al costat de la palmera de Creta (Phoenix theophrasti Greuter). En el cas del cocoter, Cocos nucifera L., el fruit és una drupa anomenada coco del qual es consumeix l’endosperma i l’aigua de coco.
Palmera datilera
La palmera datilera possiblement és originària de la zona del Golf pèrsico. El seu cultiu data de fa uns cinc mil anys i sempre ha estat de vital importància per a diferents pobles. El seu cultiu es va anar estenent cap a altres regions asiàtiques, nord d’Àfrica, Espanya i Itàlia. A Amèrica, Mèxic i Baixa Califòrnia, va arribar de la mà d’exploradors espanyols al s.XVIII. En el cultiu i producció del dàtil és important la climatologia, ja que convé que la temperatura mitjana anual no baixi dels 17ºC. És una espècie dioica, és a dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Per aquesta raó, per al cultiu i producció de dàtils, se sol fer una pol·linització manual de les flors femenines. Els dàtils necessiten per madurar entre 5-6 mesos, i passen per diferents etapes de maduració.
Etapes de maduració del dàtil en la palmera
Actualment en el mercat mundial es poden trobar fins a 300 varietats de dàtils de l’espècie Phoenix dactlyfera, que presenten diferents propietats de sabor, color, mida … Per exemple, els dàtils es poden classificar en secs, semisecs i suaus, en funció de textura, grau d’humitat i contingut en sucres.
Una de les varietats més comuns en el mercat és la Deglet nour, també anomenat “dits de llum” o “dàtils de la llum”, de l’àrab دقلة. Es caracteritza per presentar uns fruits que es poden menjar tant al natural com a plats elaborats, i per un baix contingut en humitat, que afavoreix la seva conservació. Tenen característiques intermèdies de dolçor i fermesa (semisecs), pel que són molt apreciats i fàcils de conservar. Són originaris de la província de Biskra (Algèria), sent Tunísia un dels principals paisos exportadors del món.
Dàtil deglet nour. Imatge de Carmen López.
Dàtil medjool: Imatge de Carmen López.
Una altra varietat molt apreciada és la medjool. Els dàtils d’aquesta varietat són molt dolços, amb alt grau d’humitat i sucosos. S’usen molt en rebosteria i amb ells es pot elaborar una pasta per substituir el sucre o la mel. Se’ls coneix com “el rei dels dàtils”. Al Marroc eren cultivats per obsequiar als xeics àrabs, ja que estaven considerats com els més deliciosos. Altres varietats que es poden trobar al mercat són:
– Halawy: de forma allargada i que s’utilitza molt per omplir amb nous, el seu sabor recorda als caramels de mantega.
– Khadrawy: dàtil rodó, amb polpa suau i alt grau d’humitat.
– Zahidi: de mida menuda, la menys dolça i la que s’utilitza molt per a amanides.
– Dayri: de color fosc i sabor encaramel·lat.
– Barhee: es consumeix fresc i té la pell cruixent de color groc clar.
– Mozafati: també anomenat dàtil Bam per la seva regió de producció.
Propietats nutricionals
A les taules següents es poden veure els valors nutricionals de 100g de dàtils (solen ser de la varietat Deglet nour per es els més abundants del mercat). Aquestes taules són les elaborades per la Societat Espanyola d’Hipertensió-Lliga Espanyola per a la Lluita contra la Hipertensió Arterial (SEH-LELHA) i per la Xarxa BEDCA (Base de Dades Espanyola de Composició d’Aliments), són unes de les més utilitzades en estudis clínics. Els dàtils aporten a la dieta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa). També minerals com magnesi, potassi i calci, i vitamines com B6 (piridoxina) i B3 (niacina). Són font de fibra, pràcticament no aporten greixos saturats i són pobres en sodi. 100g de dàtils aporten, segons la font que es consulte, entre 243-288 kcal. En general és una fruita molt recomanable en dietes hipercalòriques i per a esportistes. Per l’aportació de fibra tenen un lleuger efecte laxant. No és recomanable en persones amb diabetis, obeses, que presentin dispèpsies i malalts renals. En aquest últim cas, pel seu alt contingut en potassi. En algunes persones poden causar migranyes per la presència de tiramina, una substància vasoconstrictora.
Composició nutricional de 100g de dàtiles. Font SEH-LELHA
A la taula de baix es mostra una comparativa de valors de macro i micronutrients de les dues fonts de dades consultades (*)(**). En ella s’aprecien valors significativament diferents, principalment per a alguns minerals i vitamines.
Comparativa de valores nutricionals de dos fonts de dades: * seh-lelha i **bedca
Als dàtils se’ls atribueixen propietats relaxants per aportar triptòfan, ja que aquest aminoàcid està relacionat amb la síntesi de la melatonina i la serotonina. En estudis realitzats sobre pacients, s’ha vist que perquè s’observi acció del triptòfan sobre el somni, s’ha d’administrar una quantitat de triptòfan entre 1000-15000mg, mai inferior 1000 mg. Veient l’aportació d’aquest aminoàcid que proporcionen els dàtils, és fàcil comprovar que per arribar als valors que mostren els estudis científics s’han de consumir molts dàtils. En concret, una mica més de 8 kg de dàtils per aconseguir un gram de triptòfan. Si comparem l’aportació de triptòfan dels dàtils amb altres aliments comuns.
Font: El nutricionista de la General
I a Espanya…
També és possible comparar dades entre les dues varietats més consumides en el mercat espanyol, Deglet nour i medjool. Atenent a les fonts de dades consultades (1), la varietat medjool aporta a la dieta una quantitat lleugerament superior d’alguns micronutrients com Vitamina A i Vitamina B6, i també coure. En canvi, la varietat Deglet nour aporta seleni. En general, els valors d’aportació de nutrients no són molt diferents. El consum d’una varietat o una altra dependrà del propi consumidor. El kg de la varietat Deglet nour sol valer entre 5-6 euros, mentre que el kg de la varietat medjool oscil·la entre 15-20 euros, depenent de la marca i l’establiment. Se solen comercialitzar en envasos 200-300 g aproximadament.
Imatge aèria del Jardí Botànic. Autor: José Plumed (article Cultivar un espejismo).
A Europa també hi ha producció de dàtils. Concretament es cultiven al Palmerar d’Elx (Alacant), patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000. El Palmerar d’Elx va ser creat pels àrabs al s. X. i és una plantació de palmeres datileres en parcel·les o horts, sent “El Huerto del Cura” un dels més coneguts. A Elx es produeixen els dàtils hort del capellà, que es consumeixen en frescos i provenen de palmeres plantades de llavor. Aquest dàtil fresc ja fa una dècada com fruita gourmet o de l’alta cuina, i és el resultat de projectes R + D de l’empresa “Vivers Huerto del Cura”.
Els dàtils, a més de menjar-se en fresc i en diferents preparacions de salses, postres, etc… També s’utilitzen per elaborar xarops com el dibis, que elaborat a partir del suc que s’extreu dels dàtils cuits en aigua. S’utilitza per endolcir diferents plats. En conclusió, els dàtils són un aliment interessant a incloure en la dieta, a excepció de persones amb certes patologies. Aporten macro i micronutrients que ajuden a complementar els requeriments nutricionals diaris.
