Prop de la mar, III

Seguim cap a l’interior, cap a on ja s’assenten les espècies que donaran pas a la vegetació preforestal. Com és aquesta transició? És molt biodiversa? A les dunes fixes i en les estabilitzades s’assenten moltes de les urbanitzacions de platja, els blocs d’apartaments, les cases d’estiueig, aparcaments, carreteres… Trobarem, en molts llocs, àrees de vegetació original combinades amb altres plenes de flora al·lòctona i construccions.

Les dunes fixes estan protegides del vent pel cordó de dunes mòbils. Per aquesta raó tenen una menor aportació de sals i menor mobilitat de substrat. Per això és possible el començament d’un desenvolupament edàfic: de formació de sòl. Hi ha major contingut de matèria orgànica i estabilitat del substrat. La vegetació correspon a matoll de talla menuda, ja que encara és important l’acció del vent i per aquesta raó no es desenvolupa una vegetació arbustiva i arbrada.

On el vent amaina

A les dunes estabilitzades el desenvolupament edàfic és més gran i la influència del vent és menor. Aquests dos factors fan que s’assente un matoll camefític de cobertura mitjana, talla variable i elevada diversitat d’espècies. El pas a la vegetació preforestal és gradual: cada vegada el sòl està més estabilitzat i presenta major concentració de matèria orgànica, la influència del vent marí està més atenuada i l’aportació directa de sals és escassíssima. Aquestes característiques fan que es marque el canvi gradual cap a la vegetació continental.

Carmen Lopez en El Saler, València

A les dunes fixes l’espècie dominant i característica és Crucianella maritima L., que s’acompanya d’Helichrysum stoechas (L.) Moench, Ononix natrix L. subsp. ramosissima (Desf) Batt., Pancratium maritimum L., Malcolmia littorea (L.) R. Br. Totes aquestes espècies pertanyen a l’associació Crucianelletum maritimae Br. Bl. 1933. Aquesta associació està recollida com “Tipus d’hàbitat a l’annex 1 de la directiva 92/43 / CEE 2210 Dunes fixes del litoral de Crucianellion maritimae“.

Crucianella maritima és una espècie de la família de les rubiàcies. Té unes tiges blanquinosos que poden mesurar entre 10 i 40 cm i fulles agrupades en verticils de quatre en quatre. Les seues flors, de color groc, es disposen en espiga i apareixen entre maig i juliol. És una espècie abundant en arenals costaners del mediterrani central i occidental.

Esquerra:Teucrium dunense. Dreta superior: Pancratium maritimum (detalle de la semilla). Dreta inferior: Brithis crinii subsp. pancrati, oruga sobre Pancratium maritimum

Detalle de la llavor de Pancratium maritimum

Una de les espècies acompanyants més cridanera és Pancratium maritimum, també conegut com lliri de mar o assutzena de mar que pertany a la família de les amarilidàcies. És una planta bulbosa, que presenta unes fulles de quasi 50 cm i carnoses. Les flors, que apareixen de juny a setembre, són blanques, fragants i disposades en una umbel·la. Les llavors són molt característiques, de color negre intens, molt lleugeres i recorden trossos de carbó. És una espècie poc abundant i és freqüent veure-afectada per erugues de Brithis crinii subsp. pancrati sobre les seues fulles ja que el seu aliment. El nom del gènere, Pancratium, fa referència a pan que significa tot en grec, i cratys que significa potent, en referència a les seues propietats medicinals. És una planta tòxica, especialment el bulb, que conté substàncies que actuen sobre el múscul cardíac.

Centaurea aspera

Malcolmia littorea

I una altra espècie acompanyant és Malcolmia littorea, el clavell marí. És una espècie de la família de les crucíferes que pot arribar a mesurar 40 cm d’altura. Les seues tiges són de color blanc-cendra que contrasten amb les flors de color rosa-lila. Floreix d’abril a juny. És una planta abundant en els arenals costaners mediterranis occidentals.

Les més resistents

Quan es degrada aquesta comunitat poden aparèixer formacions de hemicriptòfits (són aquelles plantes en què la part aèria mor cada any però les gemes queden a nivell del sòl durant l’estació desfavorable) herbacis dominats principalment per espècies del gènere Centaurea i algunes espècies més com Scabiosa atropurpurea L.

Teucrium dunense

A les dunes estables o estabilitzades, el sòl està mes desenvolupat i estructurat i la influència del vent del mar és menor. El matoll que s’assenta pertany a l’associació Teucrio belionis – Halimietum halimifolii Costa & Mansanet 1981. L’espècie dominant és Teucrium dunense Sennen i la característica Halimium halimifolium (L.) Wilk. Aquesta associació agrupa els matolls heliòfils i psammòfils, principalment sobre sòls carbonatats. Representa l’etapa de substitució dels enebrales i pinedes sobre sorres. Aquesta associació està recollida com “Tipus d’hàbitat a l’annex 1 de la directiva 92/43 / CEE 2260 Dunes amb vegetació esclerofil·la de Cisto – Lavanduletalia“.

Teucrium dunense, coneguda com timó de platja, és l’espècie dominant de l’associació. És una planta de la família de les labiades. Pot arribar a fer 50 cm d’altura i té una coloració gris blanquinosa. Les inflorescències són glomeruladas amb flors grogues. La floració es pot observar de maig a juliol. És una planta present en arenals costaners i abundant a la Mediterrània occidental. A nivell popular s’usa com a medicinal: la part en flor en infusió s’utilitza com a tònic digestiu, aperitiu, carminatiu, estimulant, diürètic, depuratiu, antiinflamatori, emmenagog i antifúngic. També per digestions pesades, gasos, halitosi, retenció de líquids, amenorrea, icterícia, hidropesia, infecció per fongs, èczemes i picades. S’han estudiat diverses espècies del gènere Teucrium pels seus tenir principis actius amb propietats antiinflamatòries.

Halimium halimifolium

Halimium halimifolium, detall de llavor

L’espècie característica de l’associació és Halimium halimifolium, conegut com estepa d’arenal és una cistácea espectacular que pot arribar al metre i mig d’alçada. Les seues flors de color groc intens són grans, vistoses i els pètals solen presentar una marxa negra o màcula a la base. Floreix de març a juny. Aquesta planta viu en zones de matoll sec i és poc abundant en arenals costaners amb distribució mediterrània centre-occidental. És una espècie amb ús ornamental, per això la recol·lecció i conservació de llavors és important, ja que es pot germinar en viver. A nivell popular s’ha utilitzat per iniciar el foc per caleros i piconeros, ja que un cop la planta està seca crema com la teia. Hi ha estudis sobre l’avaluació d’alguns compostos amb potencial antioxidant que es troben en fulles i flors, aquests poden ser una important font de molècules bioactives.

Vistes de dunes fixes i estabilitzades amb construccions al fons i en primer plano un exemplar de H. stoechas

Les dunes fixes i estables són de vital importància ja que són la transició cap a la vegetació preforestal. A la zona de la Devesa de l’Albufera (València) es va arrasar gran part de la vegetació preforestal i arbrada. Per aquesta raó, l’associació Teucrio belionis – Halimietum halimifolii Costa & Mansanet 1981 es troba força estesa i evolucionada en aquells llocs en regeneració. D’aquesta manera s’afavoreix la recuperació d’àrees abandonades després de la destruccions per diferents obres.