ESPÍGOL, L’ENCANT DEL LILA
El color lila de l’espígol té la capacitat d’evocar-nos el seu impressionant aroma. Molt comú al Mediterrani, i base del treball dels perfumistes francesos, aquesta flor té propietats medicinals, s’usa a la cuina i fins i tot se l’ha relacionada amb l’estètica.
Reconeixem l’espígol per les seues boniques i cridaneres flors de color lila i per la seua olor, que impregna els llocs on viu. Hem parlant d’ella en la configuració de xerojardinss, és a dir, aquells jardins que es dissenyen pensant en un consum mínim d’aigua de forma sostenible. És ideal en ells perquè l’espígol és una planta rústica que creix en terrenys àrids, que aguanta bé el sol i que no requereix molta aigua per al seu creixement. Per açò el seu hàbitat natural és la conca del Mediterrani, tant en els països del sud d’Europa com en els de el nord d’Àfrica.
Si parlem de perfums, no podem obviar les virtuts olfactòries d’aquesta planta de la qual s’extrau una aroma fresca i suau amb què s’elaboren colònies i ambientadors. Els perfumistes francesos van fer de les varietats d’espígol la seua gran base de treball, i per açò en la Provença francesa existeixen enormes plantacions per a aquesta fi, i perquè els turistes puguen gaudir d’aquest delit pels sentits en passejar pel camp.
També hem parlat de l’espígol en tractar l’elaboració d’insecticides casolans, doncs la seua forta aroma repel·leix a alguns insectes, com per exemple els mosquits, que s’allunyen amb la seua olor. L’espígol és, juntament amb altres plantes com el tabac, l´absenta o la mielrama un dels millors insecticides naturals que podem plantar en el nostre jardí, ja que complirà doble funció: allunyar als insectes i tenir una planta de valuós i importants propietats medicinals. Perquè, a pesar que pot semblar que ja t’hem explicat moltes coses sobre l’espígol, açò no ha fet més que començar.
Començant per una definició bàsica, direm que l’espígol, Lavandula angustofolia, és un arbust de tiges llenyoses, branques d’espigues allargades i flors de color morat. Dins dels seus components destaquen principalment el lanilol, que té propietats energizants, i els tanins, que són útils com a antisèptics, cicatritzants, antioxidants i protectors de la pell. És una planta originària dels països del Mediterrani i sol formar part de tanques baixes o rivets d’avingudes. Les seues flors són portades per espigues llargues de fins a 6 cm de color blau, molt perfumades que brollen d’estiu. La seua floració natural és durant la primavera i l’estiu (depèn de l’espècie).
Culturalment, l’espígol ha sigut usada com a perfum i per a la higiene personal, i també com a desinfectant. Els Romans la utilitzaven en els seus banys i acostumaven a portar un ramet entre les robes per a espantar als insectes. El component principal de l’Espígol és l’oli essencial, que conté alcohols terpènics (linalol, geraniol i borneol) i els seus èsters, entre moltes altres substàncies, responsables de les seues propietats sedants del sistema nerviós, propietats al seu torn hipotensores, antiinfeccioses i bactericides. L’Espígol és un remei eficaç per a calmar els nervis i en cas d’ansietat, irritabilitat, insomni, taquicàrdia i migranyes.
És també excel·lent com a tònic digestiu ja que ajuda a expulsar els gasos. Per la seua acció calmant, antisèptica i cicatritzant, en ús tòpic s’aplica en banys i comprese per a tractar dolors reumàtic, infeccions cutànies, ferides i picades d’insectes. Pot presentar-se en forma d’alcohol, amb la flor seca i en forma d’infusió, que és com es gasta quan es vol calmar els nervis i l’ansietat.
però els encants de l’espígol no escapen a la gastronomia, i per açò s’usa en ocasions per a aromatitzar el vi blanc i el vinagre, i per a l’elaboració de gelatines i xocolates de rebosteria. El seu particular perfum fa també que es barrege amb la mel, fent mel d’espígol, usada des de fa segles per a guarir infeccions broncopulmonars.
En el llenguatge de les flors, l’espígol pot tenir dos sentits: el primer és la desconfiança, doncs l’espígol va ser usat en l’antiguitat com a antídot contra les mossegades dels serp i es recomanava posar-lo sobre les ferides després d’haver deixat remullar-la en aigua. Vist així, seria un antídot contra les serps. No obstant açò, es deia també que dins de les seus mates les serps feien els seus nius, especialment les àspids, i per açò els pobles antics s’acostaven a ella amb molta prudència. L’altre sentit és molt més romàntic: regalar espígol era sinònim de sentiments temperats.
Respecte a les llegendes sobre l’espígol, la més famosa la trobem en la tradició oral centreeuropea del segle XII. La reina Isabel d’Hongria, als 72 anys d’edat, afectada de dolors reumàtics va recuperar la seua salut i va rejovenir gràcies al que després s’anomenà “L’aigua d’Hongria”, una loció alcohòlica composta d’espígol, romaní i menta. Després de la seua recuperació el seu aspecte era de tal joventut que el rei de Polònia la va demanar en matrimoni, proposició que ella rebutjà per amor a Déu, ja que era ell qui li havia enviat el meravellós elixir. El seu ús es va estendre ràpidament entre les dames d’una certa edat per a mantenir la pell llisa i sense arrugues.
