Organismes delators
Si fa uns dies parlàvem de la relació dels boscos amb la nostra salut gràcies a l’article d’Antonio Pla, hui, Inés Perales ens ensenya a interpretar l’estat de salut de les nostres ciutats i pobles usant organismes delators.
Òbriga la boca i diga aaaaaah… Quantes vegades ens ha dit això el metge mentre explorava la nostra gola amb un llum menut? O quantes vegades ens ha mirat el color de la part interior de la parpella inferior? O ens han explorat les ungles per buscar taques?
Hui aprendrem a interpretar els missatges que els organismes bioindicadors en envien però abans haurem de invertir unes línies a parlar de què són. Els indicadors biològics són plantes, animals o fongs, o combinacions d’aquestos que ens informen de les característiques físiques i químiques del medi ambient i molt útils en temes de seguiment ambiental.
Però no aprofita qualsevol planta o animal sinó que ha de reunir unes característiques: ha d’estar suficient dispers en el territori i ser relativament abundant i fàcilment detectable. També ha de ser el més sedentari possible per reflectir les condicions locals. Ha de tenir una mida que permeta l’estudi dels diferents teixits i els seus components i resistir bé els contaminants ja que si mor fàcilment no ens servirà de res.
Llegir la natura, una ciència…
Si els metges interpreten algunes senyals per dir-nos quin mal patim, els ecòlegs fan una cosa ben semblant per conèixer l’estat de salut dels ecosistemes o les seues característiques.
Líquen crustaci
Llegir en la natura és tota una ciència a pesar del regust poètic de l’assumpte i un dels organismes estrela en aquest tipus de lectura són el líquens, unes taques que creixen sobre les roques o els troncs i amb una natura doble perquè són el resultat de la unió d’un alga i un fong. Hi ha de formes i colors ben diferents, alguns semblen crostes adherides al substrat en què viuen, tant és així que son no els podem separa sense destruir-los, són els anomenats líquens crustacis, pel que dèiem de la crosta, no perquè tinguen cap relació amb les gambes. Un dels gèneres té per nom Lepraria… No direm més.
Hi ha altres líquens que tenen un poc més de volum, són els anomenats foliosos, no perquè tinguen fulles, sinó perquè presenten uns lòbuls que ens les recorden. I per últim, us presentem el grup dels líquens fruticulosos, els més voluminosos, tant és així que semblen un poc peluts.
Líquen foliós
Líquen fruticulós
Aquestes tres categories ens ajuden a entendre perquè uns són més resistents a la contaminació que altres. Per exemple, el líquens fruticulosos, en ser els més voluminosos també són els que més superfície de contacte tenen amb l’aire que els circumda i per això moren a concentracions baixes de contaminants mentre que els crustacis, aquells que viuen ben agarrats a les roques, són més resistents per la raó contrària.
Somriu en veure un líquen!
La funció bioindicadora d’aquests organismes és deguda a la susceptibilitat a la presència de diòxid de sofre en el medi un dels principals components de la pluja àcida, un problema ambiental vinculat a l’activitat industrial i als nuclis urbans. Per això, si veus líquens a les parets de roca dels monuments de la teua ciutat, somriu, és una bona notícia.
Les petúnies informen sobre la quantitat d’hidrocarburs en l’aire
Viuen en quasi tots els ecosistemes coneguts, en els més freds i inhòspits i fins i tot han sobreviscut en l’espai però els líquens no són els únics organismes bioindicadors. El trèvol i el tabac permeten quantificar i classificar el contingut d’ozó en l’aire i les petúnies poden ser utilitzades com bioindicadors de la quantitat d’hidrocarburs en l’aire.
El projecte Eurobionet mesura la qualitat ambiental amb l’ús d’aquestos organismes en la ciutat de València i en Alacant es fan servir un escarabats anomenats tenebriònids que són molt resistents a la sequera i que informen sobre l’estat i l’avanç de la desertificació. D’altra banda, en Castelló, vigilen de prop un corall que creix en les immediacions de les Columbretes el declivi del qual és indicador de canvi climàtic.
Eurobionet mesura, gràcies a organismes bioindicadors, la qualitat ambiental de diverses ciutats, entre elles València
Aquests organismes són tot un èxit en les investigacions científiques perquè són informatius, fiables i sobretot perquè resulten econòmics així que ja saps, a partit d’ara, no rasques amb l’ungla les crostes grisenques que entapissen les parets de la teua ciutat perquè porten bones notícies.