Maple trees o aurons: l’emblema arbori de Canadà

Recentment estrenada la tardor, amb els records d’un estiu boreal, volia dedicar aquest article a un gènere tan important com perquè la seua fulla forme part de la bandera d’una nació, Canadà. Supose que tots els lectors ja sabran a quin gènere em referisc. L’espècie genèrica de l’auró és l’emblema arbori d’aquest país. La seua bandera està composta de dues franges roges laterals i una central, de fons blanc, amb la fulla d’Acer spp. i per açò li la coneix com “The Maple leaf”, denominació anglosaxona per a aquest ampli gènere. S’han descrit aproximadament 128 espècies, que es troben a Àsia, Amèrica del Nord i Europa, amb una única representació en l’hemisferi sud (Acer laurinum).

Maple trees VanDusen Botanical Garden, Vancouver. / Mª José Aguilar

Coneixent Acer spp.

La majoria d’Acer presenten port arbori i aconsegueixen 10-15 m d’altura. També existeixen algunes espècies de port arbustiu i de menor grandària. Les seues fulles són caducifòlies, en general en parells oposats i palmejades o lobulades. A la tardor, són especialment acolorides i és quan presenten cromatografia de l’ocre al porpra, cosa que la converteix en una espècie molt atractiva per al seu ús en jardineria. Els fruits són sàmares, en parells alats, i el tronc, en general, de to blanquinós. En els primers anys d’edat és llis, però s’estria amb els anys i acaba lluint una aparença més rugosa.

• Regne: Plantae
• Classe: Angiospermes
• Ordre: Sapindales
• Família: Sapindaceae
• Subfamília: Hippocastanoideae
• Gènere: Acer spp.

A l’esquerra, imatge de Jan Kops – www.biolib.de. A la dreta, sostre arbori del Maple tree, Vancouver. / MªJosé Aguilar

En quant als seus usos, la fusta és apreciada en ebenisteria, fusteria i contraxapat. La majoria produeixen una saba que es pot utilitzar per a la producció de sucre. D’aquest s’extrau un suc molt valorat, conegut com a xarop d’auró (jarabe de arce, en castellà), que prové de l’auró sucrer, i del que després us parlaré més detingudament.
Maple tree, UBC Botanical Garden, Vancouver. / Mª José Aguilar

Descrit des de l’antiguitat

La seua presència a Europa i distribució és coneguda des de l’antiguitat i es poden localitzar cites enels textos antics. Etimològicament, Acer prové del llatí i significa afilat, tenaç, dur, en referència a les puntes de les fulles i a la duresa de la fusta, que se solia utilitzar per a les llances. Alguns autors citen que prové de la paraula cèltica ac, espina o punta, que fa referència a la fusta amb la qual es realitzaven les puntes de llança. Plini el Vell el descriu en els Llibres XII-XVI d’Història natural, on cita deu classes d’auró i ho compara amb el gènere Tilia spp. en quant a la grandària. Diu textualment: “i segueix a la teua per l’elegància i finura de les obres fetes amb ell”. Resumisc, a continuació, la classificació i descripció de Plini el Vell.

Espècies d’auró segons Plini el Vell en Història Natural. / Elaboració pròpia.

A Europa, les espècies més comunes són l’auró blanc o arrugat (Acer campestre), el sicòmor o fals plàtan (Acer pseudoplatanus) i l’erable (Acer platanoides). La seua distribució la podem veure als següents mapes.

Mapes de distribució d’Acer campestre, Acer pseudoplatanus i Acer platanoides. / Caudullo, G., Welk, I., Sant-Miguel-Ayanz, J., 2017. DOI: 10.1016/j.dib.2017.05.007

Zona Maple trees, VanDusen Botanical Garden, Vancouver. / Mª José Aguilar

Els aurons d’Amèrica del Nord

Del total de les espècies d’aurons descrites fins ara, a Canadà es localitzen 10 espècies natives o endèmiques. Espècies que es poden observar íntegrament en la col·lecció dedicada als aurons a VanDusen Botanical Garden, accessible per a tots els públics i d’obligada visita si s’està en la ciutat de la costa oest de Vancouver.

A la University of British Columbia (UBC) Botanical Garden, hi ha un preciós exemplar però, sense cap dubte, un dels millors exemples de l’ús en jardineria dels aurons el trobem a Nitobe Memorial Garden de la mateixa universitat. Aquest jardí, homenatge a la figura d’Inazo Nitobe, qui volia “convertir-se en un pont sobre el Pacífic”, es converteix en un vertader viatge al país nipó.

Aurons a Nitobe Memorial Garden de la UBC, Vancouver. / Mª José Aguilar

El tripling: l’obtenció del xarop d’auró

Si alguna cosa tenen d’especial els aurons, a part de la seua bellesa per les tonalitats i formes de les seues fulles, és l’ús que tradicionalment s’ha fet d’ells gràcies a la seua saba transformada en sucre o xarop. La tècnica es coneix com tripling, terme anglosaxó, i ha sigut utilitzada per part dels pobles indígenes d’Amèrica del Nord des de l’antiguitat, com a font calòrica i nutritiva en les èpoques de l’any en què les neus encara persisteixen en aquest territori del globus.

Disposició de poals per a la tècnica del tripling. / www.vermontvacation.com

El tripling consisteix en l’extracció de la saba del xilema de les espècies de d’auró sucrer (Acer saccharum), auró roig (Acer rubrum) i auró negre (Acer nigrum). Es realitza a finals de l’hivern o principis de primavera. Un exemple de l’evolució del procés d’elaboració i extracció el localitzem en la zona de Vermont, com explica The Guardian en l’article Sweet science: Vermont maple syrup industry embraces hi-tech tricks, dedicat a la indústria que s’ha generat en aquesta regió gràcies a aquesta espècie botànica, amb més de 90 empreses manufactureres. És, per tant, un exemple més de la importància de les espècies vegetals en l’economia i desenvolupament de les zones rurals que, a causa de l’augment de les temperatures produïdes pel canvi climàtic, veuen perillar la seua producció i, per tant, l’economia de la zona, com explica en l’article Sarah Betancourt.

Per a gaudir-los, sense anar tan lluny…

Per a conèixer i delectar-se dels encants d’aquests arbres, no és necessari creuar l’oceà Atlàntic. Al Jardí Botànic de la Universitat de València existeixen diversos exemplars en representació del gènere Acer spp. A més, el Jardí segur que ens mostrarà el seu millor vestit ara que hem encetat la tardor, i resulta d’obligada visita per a residents en la ciutat del Túria i visitants.

Acer tataricum. Conegut com auró de Tatària, deu el seu nom als pobles tàrtars del sud de Rússia i és originària del centre i sud-est d’Europa des d’Àustria fins al sud-oest de Rússia i el Caucas. També es desenvolupa amb total normalitat al sud-oest d’Àsia.

Acer monspessulanum. Conegut com el l’auró de Montpeller, auró negre o auró arrugat, entre molts altres noms comuns. En la regió lleonesa se li denomina mundillo. És l’espècie nativa del mediterrani i s’estén pel Marroc, Portugal, Líban i Turquia, i arriba fins a Alemanya. Aquest exemplar recent ve a substituir un altre exemplar mort de major edat (i dimensions).

També es poden observar exemplars joves d’Acer opalus susbp. granatense, arbust de xicotetes dimensions, pròpiament mediterrani, endemisme del nord d’Àfrica, Mallorca i del sud-est peninsular, que es pot localitzar en les zones humides i fresques en sòls calcaris que estiguen pròxims als cursos d’aigua i/o en penya-segats rocosos de zones obagues. Sol ser un fidel company del cirerer silvestre, doncs comparteixen gustos paisatgístics. D’Acer campestre, espècie comuna a Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica, que té usos tant en fusteria com en la indústria cosmètica. És una espècie mel·lífera valorada en apicultura. Com a curiositat, a Alsàcia (França) pengen les branques d’aquesta espècie d’auró a la porta de les llars per a espantar als ratpenats. I Acer pseudoplatanus, arbre de gran altura, que es desenvolupa en àmplies zones, molt benvolgut en jardineria, i del qual podem localitzar a la ciutat de València i àrea metropolitana diversos carrers amb alineacions d’aquest exemplar. Assilvestrat es localitza en sòls humits i profunds entre les fagedes del nord de la península Ibèrica.

Donem la benvinguda a la tardor amb un bany de naturalesa entre l’arbrat urbà, jardins i els boscos dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, durant aquest període de l’any, enlluernen amb els canvis cromàtics de les espècies caducifòlies. Fins al pròxim passeig botànic inclusiu.