Mala espina
En el mes de les flors volem dedicar aquest article a les protagonistes de molts dels nostres jardins, les roses. Tenen tants colors com significats, poden estar presents en els esdeveniments més festius i en el més tristos però sempre són boniques i punxen.
Ja vam parlar de l’aspecte més negatiu de les flors a l’article d’Espores titulat Esternuts! en què vam fer un recorregut per tot allò que ens permet saber el pol•len. Per millorar la reputació de les flors, al mes de maig gaudirem de les roses, la Planta del Mes del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Les roses van ser les primeres flors que es varen conrear amb fins ornamentals. A l’Edat Mitjana, quan les plantes no eren més que una farmaciola o una font d’aliment les roses ja es conreaven per a alegrar la vista i els nassos. Des d’aleshores hem encreuat els rosers per obtenir híbrids amb propietats molt distintes que faciliten el seu conreu, que ens proporcionen un color o una aroma distint o que creixen enfilant-se per les nostres parets, com és el cas de Rosa grandiflora, la planta del mes del Jardí que us recomanem que visiteu a l’Umbracle.
Umbracle del Jardí Botànic de la Universitat de València
Pel nas
Degut a la gran tradició de conreu de roses la quantitat de varietats i espècies és molt àmplia, tant que resultaria avorrit enumerar-les així que ens centrarem en altres aspectes més curiosos. Un dels trets més característics de les roses és la seua aroma del que és ben sabut que les marques més prestigioses en fan perfums i altres tipus de cosmètics com la rosa mosqueta, que s’usa per millorar l’aspecte de les cicatrius.
Pels ulls
Els colors de les roses van des del blanc, al roig o al negre passant pel taronja i el rosa i tenen significats distints: el blanc de les roses representa l’amor pur i potser per això siguen les protagonistes a les bodes i als regals habituals per a qui acaba de ser mare. Les roses de color roig simbolitzen la passió i el poder, les negre el dol i la tristesa, les de color taronja es regalen per demostrar entusiasme, les grogues són per als adolescents i les de color rosa, un detall perfecte per agrair un favor.
Per si les flors unicolors no us sorprenen, us presentem les roses de l’Arc de Sant Martí, un efecte quasi extraterrestre que s’obté manipulant-les. Si tallem longitudinalment la tija d’una rosa d’un color preferiblement clar, sense arribar a separar les quatre seccions i introduïm cadascuna de les seccions en un gotet amb aigua i colorants diferents, la flor absorbirà el líquid i per capil•laritat, durant uns poc dies, aplegarà als pètals on s’acumularà fent aquest efecte.
Roses Arc de Sant Martí. Imatge de FlickR, autor Jofre Ferrer
Per la llengua i la pell
Òbviament, no podem escoltar les roses però sí podem assaborir-les. Si busqueu a Internet hi ha receptes amb pètals de roses d’allò més cridaneres: sopa de roses, espaguetis amb un sofregit de pètals de rosa, melmelades…
Infusió a base de pètals
El tacte és el que fa de les roses una al·legoria de la bellesa traïdora, ens atreuen amb els colors i aromes, com als insectes, però ens punxen amb les ungles que sobreïxen de les seues tiges i que tenen formes distintes depenent del tipus de rosa.
Què necessiten?
Els rosers són arbusts vigorosos que creixen bé a climes temperats com el nostre. Necessiten llum solar directa al menys la meitat del dia i un sol àcid i ben drenat. També agraeixen la ventilació i no necessiten molta aigua, ja que els sols fangosos afavoreixen l’aparició de fongs que poden provocar la defoliació de l’arbust. Es planten preferiblement a la tardor i es poden a d’hivern, mentre la planta està en repòs. La seua floració és un fet espectacular que té lloc en primavera i que atrau molts pol•linitzadors.
Imatge de FlickR, autor Digo Souza
Les rosàcies enfiladisses són la forma més barata i agraïda de tapar un barandat vell i donar una fragant benvinguda als visitants si les fem créixer sobre una estructura creant un dosser.
Pel que fa a les plagues i malalties, la bona ventilació i la disponibilitat de l’espai suficient, sense amuntegar-les, és molt important per a la prevenció de fongs com ara el míldiu. Els insecticides sistèmics poden combatre àcars i insectes xucladors que afecten al creixement i desenvolupament del roser. Per això, cal mimar les nostres plantes per a detectar prompte els problemes.
Les roses seques són una opció decorativa. Imatge de FlickR, autor Javier Collado Jiménez
Roses salvatges
Les dues espècies més conegudes de rosàcies silvestres són Rosa canina, que floreix també en primavera i el nom de la qual potser es dega a la forma dels seus agullons, molt semblant als ullals dels gossos. La gavarrera té nombroses aplicacions medicinals, diuen que és digestiva, estimulant sexual i que el seu fruit, el tapaculs, és astringent. Les flors són blanques o rosa i molt més discretes que les flors dels rosers ornamentals.
Rosa canina. Imatge de FlickR, autor Cosmea2012
Móra d’albarzer
També és ben conegut l’albarzer, la rosàcia més abundant ja que ocupa els marges de camins i bancals perquè prolifera vegetativament de forma molt agressiva. Les seues fulles s’assemblen a les de l’om, per això el seu nom científic Rubus ulmifolius, i diuen d’elles que en mastegar-les s’enforteixen les genives. El seu fruit és la móra, amb un sabor àcid i dolç que s’han usat per fer vi de móra.
Sant Jordi, el Dia de la Mare, l’Ofrena… Moltes són les festes que celebrem amb flors. A alguns països de l’est d’Europa els convidats a una festa de natalici tenen l’obligació de regalar a la mare del protagonista una rosa de color roig. Us animem que incorporeu aquesta tradició i que no us oblideu de regalar plantes i flors i amb elles, un xicotet manual de com cuidar-les, per evitar disgustos.
Imatge de capçalera obtinguda de FlickR, autor CittoNick
