Les rutes de la rosa

Aquesta flor, una de les més romàntiques, amaga una aroma que no és solament poesia, també química, i que va estar en els inicis de l’aromateràpia. En el Botànic hem preparat un curs per a aprofundir en elles i extraure la seua aroma amb les nostres pròpies mans.

Segons una antiga i poètica llegenda, abans de la mort d’Adonis totes les roses eren blanques. Des de llavors els conreadors professionals o aficionats no han cessat d’obtenir més i més varietats de roses amb tots els colors i formes imaginables. Ací a València, l’establiment de vivers Robillard oferia en el seu catàleg, allà per 1905, més de 300 rosers diferents i ben caracteritzats. Encara que el que donava nom a l’empresa era la seua producció estavella: el gerani malvarrosa, una fragància del mateix to però una mica més assequible.

L’Himàlaia a l’Atles en escollits agroentorns, la geografia terrestre de la rosa 

I és que extraure i usar aquest harmoniós i inconfusible aroma és costós i sempre ha sigut signe de la més refinada opulència. Més enllà del seu agradable perfum i les seues reconegudes propietats medicinals, l’aigua de roses, la seua attar o essència i les innombrables preparacions de les quals és protagonista, sintonitzen perfectament amb el nostre interior anímic, amb la seua fortalesa i amb les seues febleses sempre humanes, portant-nos confiança, interès per la vida i aportant-nos estímul positiu per als nostres assoliments personals. Quasi màgicament la rosa acabarà restaurant, per danyada que es trobe, la nostra connexió amb la mare terra, retornant-nos una mica d’aqueix espai amorós que originalment va trobar a la nostra destinació en algun lloc de l’univers i la va portar a aquest món.

La química de la rosa

Hi ha alguna explicació a tot açò en la química de les roses, encara que alguns dels seus components també es troben en les aromes d’altres vegetals: palmell rosa, pal rosa, pal sant i el ja nomenat gerani malvarrosa són exemples a apreciar, tots amb una certa continuïtat més o menys evident i recognoscible amb les vertaderes roses. Però uns altres com el α-terpineol ens aproximen al petigrain dels cítrics, el linalool al Ilang ilang o l’eugenol al clau d’olor, també pròxims a la família del to rosa.

Entre les roses més apreciades estan les varietats aromàtiques disposades per a una unió gairebé mística i atempora, L’Aigua de Roses

La fragància de la rosa és com una mà amiga, una guia segura i fiable per a emprendre una excursió per la complexitat química de les aromes, però també per la poesia, la història, l’art, el simbolisme i per descomptat l’aromateràpia. Nascuda a principis del segle XX i basada en el poder sanador de les substàncies aromàtiques dels vegetals, l’aromateràpia, encara controvertida especialitat filla legítima de la fitoteràpia, ha anat fent-se per si mateixa un espai de respecte i prestigi.

Actualment lligada a la cultura wellness, està a més reconeguda i demandada almenys com a teràpia complementària. Però indubtablement moltes de les seues preparacions i prescripcions enfonsen les seues arrels en una tradició molt antiga. En ella trobem la rosa com potser la primera planta que es va destil·lar per a fer alguna cosa tan simple com l’aigua de roses. S’atribueix a Avicena, metge i erudit del s. X, l’adaptació de l’utillatge dels alquimistes perses per a aquesta fi. Però abans de l’esmaltació dels metalls que assegurava l’absència dels òxids de coure, probablement la destil·lació es feia en gots ceràmics, ara l’acerinox ho ha millorat tot.

El temps no passa per a les roses

Temps nous amb noves tecnologies obliguen a conèixer els últims avanços, ja que els solvents orgànics i les columnes rectificadores ens donen el concret i l’absolut de roses de la poderosa indústria del segle XXI. L’últim, la tecnologia extractiva del CO₂ supercrític, no obstant açò, les roses encara cal agafar-les a mà, una a una.

De la història, producció i comerç dels béns de prestigi aromàtics han quedat llunyans, en l’espai i en el temps, enclavaments on encara perdura l’activitat. Encara que els “punts de venda” han anat, i segueixen, variant amb els agitats vaivens de la història: la Palmira de la reina Zenobia, Alexandria, Damasc… la mítica ruta de la producció d’aromes de rosa encara pot seguir-se en els nostres dies.

Així totes les primaveres, solament de finalitats d’abril a principis de juny, podem veure afanyar-se homes dones i xiquets des de Kannauj (Índia), Kashan (Iran), Gulbirlik (Turquia), Kazanlak (Bulgària), Grasse (França), El Kelaat Mgouna (el Marroc)… I és que perquè l’efímer esclat rosa d’aquesta aroma de la terra, passada de les mans artesanes al vidre que ens el portarà intacte a flor de pell, fan falta molts passos. Va haver-hi un temps ací a València en què bastava acostar-se al jardí de l’alqueria real de Zaidía, a la vora del Túria, però encara que és bo i ens enriqueix saber-ho, no fa falta somiar amb el que vam tenir.

La cultura de l’aroma. Matrícula disponible

Les nostres amigues les roses sempre ens esperen. Per a trobar-les, conèixer-les més i millor, tractarem d’acostar una mica d’elles en aquesta edició del Curs sobre la Cultura de l’Aroma del 26 al 30 d’Octubre al Jardí Botànic.