Plantes

5 maig 2013

LES PLANTES MÀGIQUES DE L’ILLA DE SOCOTRA

Socotra és un petit arxipèlag iemenita de quatre illes situat en l’Oceà Índic. L’illa més gran conté al voltant del 95% de la massa terrestre de l’arxipèlag, i la resta són com petites esquitxades en l’oceà que alberguen algunes de les espècies més curioses del planeta.

Socotra és l’illa més extraterrestre del món. Es troba uns 240 quilòmetres a l’est de la Banya d’Àfrica i 380 quilòmetres al sud de la Península Aràbiga. L’illa està molt allunyada, com perduda en el no-res, com si haguera aparegut ací de sobte. Res del que coneixem en el nostre planeta s’assembla a Socotra. És un lloc únic la màgia del qual radica en la seua singularitat d’espècies, tant vegetals com animals.

 

Socotra_satview

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Socotra-Yemen_1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Curiosament, és precisament el fet que es trobe tan aïllada el que ha produït un procés d’especiació únic pel qual un terç de la vida vegetal de l’illa només existeix allí. Igual que passa a les Illes Galápagos, Socotra està plena de 825 espècies de plantes endèmiques, i per açò són molts els que pensen, en forma de confabulació, que si Darwin haguera visitat aquesta illa la seua Teoria sobre l’Evolució de les Espècies s’haguera matisat de forma encara més clara. No obstant açò, i a diferència de les Illes Galápagos, Socotra està significativament més habitada, i ho ha estat durant uns 2.000 anys. Més de 50.000 persones viuen en l’illa principal de l’arxipèlag. La pesca, la ramaderia i el cultiu de dàtils són les principals ocupacions de la població indígena.

 

Dracs, botelles i arbres amb forma humana

Una de les plantes més cridaneres de Socotra és l’arbre de sang de drac (Dracaena cinnabari), que té un aspecte estrany i la llegenda del qual, com no pot ser d’una altra forma, està relacionada amb la màgia. Es tracta d’un arbre amb forma de paraigua descrit per vegada primera en 1882 per Isaac Bayley Balfour. Segur que a molts de vosaltres us resulta familiar, una miniatura d’aquest arbre es troba en Windows com a icona de comunicació. Els antics pensaven que la seua saba roja produïda en el tronc de l’arbre era la sang del drac, cercada com una medicina i un medi de contrast, i en l’actualitat utilitzada com a pintura i vernís. En el món existeixen altres arbres dracs (Dracaena americana, de Centreamèrica, el Drago canari o l’Arbre Drac Gabal d´Elba- Dracaena ombet), però la peculiaritat d’aquest és que només podem trobar-lo en Socotra (llegir article relacionat).

 

socotra_Dracaena_cinnabari1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

socotra_Dracaena_cinnabari2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entre els tresors vegetals de l’Illa de Socotra trobem l’arbre del cogombre Dendrosicyos socotranus, un monotípic gènere de les curcubitàcies, espècie endèmica d’aquestes illes sent aquesta varietat l’única que creix en forma d’arbre. Aquests arbres, de cos gros i branques xicotetes, que s’assemblen en aspecte a una botella, són una relíquia en l’illa, on han crescut de forma inalterable des de fa centenars d’anys perquè s’adapten perfectament al clima àrid i sec imperant en la zona. Les flors de l’arbre cogombre són masculines i femenines al mateix temps i tenen un color càlid, entre el groc i el taronja. Els seus pètals llargs i els seus fruits ovals tenen primer un color verd que es transforma en roig en madurar. Es reprodueix solament per llavor, i no hi ha dubte que aquestes espècies són rares i diferents i caldrà cuidar-les perquè no desapareguen.

 

socotra_Dendrosicyos_socotranus2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

socotra_Dendrosicyos_socotranus3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra de les plantes típiques de la illa és la Dorstenia gigues, una planta suculenta de família dels baobabs que pot albergar en el seu interior centenars de litres d’aigua. Aquesta planta, coneguda també com “la figuera de Socotra”, és una espècie de la qual queden molt pocs exemplars en el món. És molt difícil que es reproduïsca per esqueixos, igual que és complicat que les seues llavors germinen donant pas a exemplars adults.

 

socotra_Dorstenia_gigas1

 

El magraner de Socotra (Punica protopunica) és una altra d’aqueixes espècies que alerten a biòlegs i viatgers de fins a quin punt la flora de l’illa ha romàs intacta des de fa milers d’anys. La Punica protopunica és una de les dues úniques altres espècies del gènere Punica que hi ha en el món. A diferència del magraner comú, aquest arbre endèmic de Socotra dóna uns fruits rosa, el sabor dels quals és menys dolç que al magrana. Evidentment, i igual que la figuera de Socotra, aquest arbre és molt cobejat en l’illa pels seus fruits.

 

socotra_Punica_protopunica

 

Els antics habitants de Socotra recorrien a la màgia dels àloes per al seu ús medicinal i cosmètic. El Aloe perryi (que rep el seu nom en honor de Wykeham Perry, recol·lector de plantes en Socotra a la fi del segle XIX) és una varietat d´àloe que té com a principal peculiaritat unes dents de color marró en les seues fulles. A més, altres característica és que creix de forma individual, aconseguint una grandària de 30 cm de llarg. Cada exemplar posseeix entre 12 i 30 fulles lanceolades que formen denses rosetes. Les fulles són de color verd, tenyit de vermellós de 35 centímetres de llarg i 7,5 centímetres d’ample. La inflorescència és en general de dues a tres branques i aconsegueix una longitud de 50 a 60 centímetres.

 

socotra_Aloe

 

La Boswellia socotrana tanca el cercle de grans espècies endèmiques de Socotra. En aquest cas, es tracta d’una raríssima varietat del gènere de les Boswelias, un reduït grup d’espècies arbòries molt populars per produir resines aromàtiques. Aquestes gomorresines tenen diversos usos com són el farmacèutic (particularment com antiinflamatoris), elaboració de sub-productes aromàtics i ja directament com el popular encens. De fet, es documenta que l’encens Bíblic va ser probablement un extracte de la resina de Boswellia sacra. L’extracte de llet de la Boswellia socotrana és una de les activitats comercials més importants de l’Illa de Socotra, doncs els usos d’aquesta saba blanca són variats en construcció de cases, vaixells i utensilis per a la pesca de la població local.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend