Plantes

12 des. 2015

Les orquídies que volien volar

Peter Woodard

Per què el nostre expert en aus d'Espores es posa a parlar-nos de flors? Perquè les orquídies, aquelles flors fascinants però que requereixen cures d'expert, tenen entre els seus exemplars algunes que es disfressen d'ànec, garsa o papallona. No te'ls perdes.

Les orquídies formen possiblement un dels grups botànics que major interès ha recalat en diferents àmbits científics i socials. No en va, malgrat ser més freqüent en els tròpics, aquesta família de plantes monocotiledònies es distribueix per gran part del planeta, ocupant també els ambients més secs i freds. En gran part de la seua àrea de distribució les orquídies compleixen un paper ecològic molt important gràcies a les fortes interaccions que tenen amb els pol·linitzadors, als quals donen aliment (o ho simulen) a canvi de participar en la seua fecundació.

8.colibri

Colibrí (Archilochus colubris) obtenint el nèctar d’una flor. Autor: Joe Schneid Louisville Kentucky. Fes clic a la imatge per saber més sobre els tipus de pol·linització

Entre l’enorme varietat de colors, formes i aromes de les orquídies, trobem algunes espècies que els seus labels i pètals s’assemblen capritxosament recordant a aus que semblen voler volar en bàndol i abandonar la planta. Entre aquests casos es troben l’orquídia de l’ànec volador, la flor de la garsa blanca i la flor lloro, a les quals a continuació coneixerem amb més detall.

Serà un ànec…

Caleana major o orquídia de l’ànec volador és originària de Queensland, Nova Gal·les del Sud, Victoria, Tasmània, Austràlia del Sud i Nova Zelanda, i habita en sòls d’arena i pedra arenisca en erms i boscos oberts, generalment eucaliptus, des del nivell del mar fins als 600 metres. Es tracta d’una planta de xicoteta a mitja altura, ja que la seua longitud varia entre 15 i 40 cm. Les flors, entre 1 i 5 en cada planta, tenen generalment uns 2 cm de longitud. Quan les mosques que la pol·linitzen aterren en el seu label, aquest es tanca de manera que únicament poden escapar emportant-se un bon bany de pol·len.

Caleana major 1

Caleana major. Imatge de Wikipedia

Per sort, o per desgràcia, per a observar aquesta orquídia s’ha de viatjar a la seua àrea de distribució, ja que, malgrat nombrosos intents, no ha sigut possible conrear-la fóra del medi natural.

Pecteilis radiata o orquídia de la garsa blanca és endèmica de pantans i herbassars humits de terres altes de Xina, Japó, Coreja i Rússia. En aquestes regions habita el martinet blanc americà (Egretta thula), de plomatge pràcticament idèntic al nostre martinet comú encara que amb plomes molt més ornamentades durant l’època de reproducció, moment en el qual més s’assembla l’orquídia. Cada tija, d’uns 50 cm de longitud, produeix 2 o 3 flors (en ocasions fins a 8) que floreixen a l’estiu. Els seus pètals blancs són fimbriats, simulant les plomes de l’ala d’una garsa en vol.

Egretta thula 20070116

Egretta thula. Imatge de Wikipedia

Malgrat ser una orquídia ben coneguda, es troba amenaçada en tota la seua àrea de distribució, en la seua major part a causa de la destrucció de l’hàbitat per a la implantació d’arrossars. De fet, la seua distribució actual se centra en zones de pendent no aptes per a aquest cultiu i en aiguamolls protegits.

O una papallona…

Phalaenopsis deliciosa és una de les espècies components d’un gènere ben distribuït en el sud-est asiàtic, des de les muntanyes de l’Himàlaia fins a les Filipines, Indonèsia i Nord d’Austràlia. L’etimologia del gènere evoca la seua semblança amb el vol d’una papallona, encara que algunes de les espècies del mateix, vistes detalladament, tenen més aviat l’aspecte d’una xicoteta coloma alçant el vol des del centre de la flor.

COMPO

Phalaenopsis delicios

Aquesta espècie epífita creix en els boscos de terres del sud-est asiàtic en elevacions per sota dels 600 metres, i té una inflorescència sovint ramificada, d’uns 20 cm de longitud i nombroses flors de només 2,5 cm de longitud que floreixen en qualsevol moment de l’any.

A pesar que moltes d’aquestes orquídies han pogut ser conreades i existeixen moltes formes derivades d’horticultura, el comerç il·legal és una de les fonts de major amenaça per a aquest grup, principalment pel seu espoli en el medi natural amb finalitats de col·leccionisme. Per açò, tota la família està inclosa en el Conveni CITES, el conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre, i que controla el comerç de les espècies amenaçades de fauna i flora silvestres.

Etiquetes
Biòleg per (de)formació i màster en biodiversitat. Tècnic de SEO/BirdLife
Vaig treballar com a botànic però se’m va omplir el cap de pardals. No sé què és el temps lliure i mai use la pinta. Patisc els efectes psicològics de “Tiburón” i no puc banyar-me en llocs on no em veig els peus. Em pregunte com s’aconsegueixen foradar les olives, ficar anxova dins i tornar a tapar-les.

Send this to a friend