Plantes

9 març 2014

LA PLANTA MÉS MENUDA DEL MÓN

Amb poc més d’un mil·límetre de diàmetre la llentilla d’aigua nana està considerada com una de les plantes vasculars més xicotetes del món. Flotant i freturós d’arrels i tija, la Wolffia arrhiza és una planta protegida a Espanya des que en 1994 va ser inclosa en el Catàleg Andalús d’Espècies de la Flora Silvestre Amenaçada. 

De totes les espècies del regne vegetal, la família de les Lemnoideae, conegudes popularment com llentilles d’aigua, destaquen per la seua mesura, que les ha convertit en les plantes més miniaturitzades del món. Les llentilles d’aigua es distribueixen per tot el planeta, habiten aigües dolces i estancades dels cinc continents. Són herbes aquàtiques molt simples formades per tal.lus (un teixit fals que equival a l’arrel, la tija i les fulles) i de reproducció mitjançant clonació. Són una important font d’aliments per a les aus aquàtiques, encara que també són consumides pels humans en algunes zones d’Àsia sud-oriental, ja que són molt riques en proteïnes. En alguns llocs també s’usen com a plantes ornamentals en jardins i parcs. 

 

WolffiaArrhiza6

Wolffia arrhiza

 WolffiaArrhiza4

A pesar que es tracta de plantes molt xicotetes, dins del grup de les llentilles d’aigua existeixen varietats gegants i varietats nanes. Dins de les primeres destacaríem, per exemple, Spirodela polyrrhiza, una planta flotant que no es trobava en la conca mediterrània ibèrica des de fa més de 80 anys i que ha sigut localitzada en el curs baix del ric Ebre, en la regió de l’Empordà (Girona). Spirodela polyrrhiza pot assolir els 10 mil·límetres de diàmetre, la qual cosa la converteix en una de les espècies més grans dins de les llentilles d’aigua. En el costat oposat d’aquest rànquing trobaríem la Wolffia arrhiza, que assolix una grandària màxima d’1,3 mil·límetres de diàmetre.

 

WolffiaArrhizaSpirodela-polyrrhiza-

Spirodela polyrrhiza

Wolffia-arrhiza8

Wolffia arrhiza

 

El nanet del jardí

Wolffia arrhiza és la mínima expressió d’una planta: el seu cos està miniaturitzat, reduït a un disc flotant del què pengen diverses arrels, sense tiges ni fulles. Les flors tenen dos estams, un petit pistil i no té ni pètals ni sèpals. Com a curiositat, poden cabre fins a 25 d’aquestes plantes nanes en l’ungla del dit d’un adult i una dotzena en el cap d’una agulla i es distribuix per gran part del planeta.

WolffiaArrhiza3

WolffiaArrhiza2

Wolffia arrhiza presenta un color groc verdós. La seua flor, pràcticament invisible a l’ull humà, es produeix en una depressió en la part superior del cos de la planta. Normalment, aquestes plantes suren en estanys d’aigua dolça en parella i formen estores al costat d’un altre tipus de plantes.

 

Normalment la Wolffia arrhiza no té problemes de reproducció i pot ser una espècie problemàtica per la seua ràpida propagació. No obstant, també pot convertir-se en un problema ja que aquesta llentia d’aigua nana és molt exigent quant a les condicions lumíniques per al seu desenvolupament. Només pot situar-se en un lloc amb exposició directa al Sol, per la qual cosa si volem plantar-la directament en un estany haurem ó de retirar periòdicament l’excés per a garantir que la llum arribe correctament a les altres plantes. 

 

WolffiaArrhiza7

WolffiaArrhiza5


Cada vegada és més escassa per la destrucció del seu hàbitat natural, la qual cosa impedeix que cresca salvatge. Un dels pocs llocs de la Península Ibèrica on segueix tenir presència salvatge és en la Retuerta de Doñana, en el Parc Nacional. La presència de Wolffia arrhiza en la zona va reforçar l’alt valor ecològic d’aquest àrea. En Doñana, Wolffia arrhiza conviu amb altres espècies de la seua mateixa família, per exemple Lemna minor, també anomeada llentilla dels aquaris

Des de l’any 1994, Wolffia arrhiza està inclosa en el Catàleg Andalús d’Espècies de Flora Silvestre Amenaçada (Decret 104/1994, de 10 de maig, de la Conselleria de Cultura i Medi ambient de la Junta d’Andalusia) en l’apartat de plantes vulnerables juntament amb altres aquàtiques com la mossegada de granota (Hydrocharis morsus-ranae) o la carnívora Utricularia exoleta.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend