Plantes

2 juny 2013

LA FLOR PASSIONAL DEL SOMNI

La passionera és la flor del somni, del dolç somni. Per açò és precisament també la flor de la passió, de la passió no eròtica, del patiment, perquè la tradició religiosa la vincula a la mort de Crist i als seus estigmes.

Normalment, quan parlem de la passionera (la seua varietat més comuna és la Passiflora incarnata) vinculem aquesta planta enfiladissa al seu ús medicinal per al somni i la tranquil·litat. Un dels usos més comuns és el d’infusions contra l’ansietat per les seues virtuts sedants, sent positiva en casos de nerviosisme, insomni, ansietat o estrès diari. La passionera també calma el dolor, especialment quan aquest està relacionat amb problemes del sistema nerviós, i afavoreix la desaparició d’una sèrie de símptomes físics que tenen origen en problemes emocionals. 

No obstant açò, el propi nom de la planta del gènere Passiflora ens indica un altre significat, almenys des del punt de vista etimològic, que poc o gens té a veure amb el somni, ja que significa flor de la passió. El vocable prové del llatí, flos passionis, que significa literalment flor del sofriment o de la passió. L’origen d’aquesta denominació, atorgada per Carles Linneo, està vinculat amb l’arribada dels espanyols al Nou Món, i concretament amb l’arribada de l’ordre Jesuïta en en el segle XVI. 

 

PASIONARIA2

passiflora-incarnata1

Passiflora incarnata

 

L’aparença de la flor, similar a una corona d’espines, va induir als colonitzadors espanyols a denominar-la fruit de la passió per veure en ella els instruments utilitzats durant la Passió de Crist. La seua estructura pentarradial va rebre una interpretació teològica, amb els cinc pètals i cinc sèpals simbolitzant als deu apòstols (dotze, menys Judes Iscariot i Pedro), mentre que els cinc estams representarien els cinc estigmes de Crist. Finalment, els tres pistils correspondrien als claus de la creu.


A més, la visió popular d’aquesta planta es va veure reforçada anys després amb la llegenda d’un sacerdot que salvà la vida d’una xiqueta en la selva creuant-se en el camí de la fera que la perseguia. La fera es va abalançar sobre el sacerdot i amb urpades terribles i potents va destrossar el seu cos. Segons la llegenda popular, la sang del missioner va regar un sòl sobre el qual al poc temps va nàixer una planta, l’herba de la passió, la flor de la qual recordaria al món la bellesa de patir pel bé dels altres.

Si fem una descripció botànica, la passionera és una planta perenne de la família de les passifloràcies, que pot arribar a mesurar fins a 9 metres d’altura. Té tiges trepadores i llenyosos, amb fulles alternes, trilobades i de color verd fosc. Les flors són cremàcies amb tints rosats i els seus fruits comestibles, coneguts com fruita de la passió, xicotets ouets ataronjats que tanquen unes llavors vermelloses que s’interpreten com les gotes de sang coagulada que van brollar de les ferides del sant cos. 

 

furtadelapasion

frutadelapasion3

Fruita de la passió

Passionera és el gènere més important de la família Passifloraceae, que compta amb més de 530 espècies. Creix principalment en la zona tropical d’Amèrica i només 22 espècies creixen en el sud d’Àsia, Austràlia i Oceania, per la qual cosa podem trobar varietats del gènere de la passionera en quasi totos els llocs, excepte en l’Antàrtida i en el continent africà. Aquesta planta pot créixer a altures molt diverses, des del nivell del mar fins a altituds superiors als 3000 metres d’altura, i per açò igual podem trobar-les en la serralada dels Andes que en el litoral oest del continent americà. No obstant açò, la major riquesa d’aquestes espècies es troba en les regions temperades i càlides, entre els 400 i els 2000 metres d’altura.

 

passiflora-caerulea

Passiflora caerulea

 

Una planta protocarnívora amb molts usos medicinals

La complexa estructura de la passionera, única en el món, fa que en la majoria dels casos haja de ser pol·linitzada per insectes de gran grandària, per exemple les abelles. Per açò, en algunes zones d’Amèrica es munten bigues de fusta prop de les plantacions de maracujà per a encoratjar a les abelles fusteres al fet que nien sobre elles. En algunes zones la seua grandària s’ha optimitzat per a permetre la implantació de borinots, vespes i ratapinyades. 

 

PASIONARIA1


No obstant açò, una de les curiositats de la passionera és que es tracta de flors que podriem anomenar intel·ligents. Les larves d’una gran quantitat d’espècies de lepidòpters s’alimenten de les seus  fulles, per açò moltes espècies han desenvolupat evolutivament diferents estratègies per a descoratjar als herbívors. Per exemple, per a evitar les posades de gran quantitat d’ous de papallona en la mateixa planta, algunes mostren unes flors xicotetes i protuberants amb els colors que assemblen als dels ous de les papallones.

 

D’aquesta manera, la papallona és enganyada i desisteix de realitzar la posada allí. A més, existeixen algunes varietats, com la Passiflora foetida, que estan recobertes per pèls que traspuen un líquid enganxós. Molts insectes es queden pegats a aquest i acaben sent digerits per proteases i fosfatases àcides fins a convertir-se en una substància enganxosa rica en nutrients. Atès que els insectes morts en general rares vegades són les principals plagues, aquesta flor de la passió sembla ser una planta protocarnívora.

 

Passiflora_foetida_1

Passiflora foetida

 

Però evidentment, la passionera destaca més que pel seu simbolisme o per les seues curiositats ecològiques, per ser una de les plantes medicinals més utilitzades del món, pel fet que ja era utilitzada pels asteques per les seues destacades i importants virtuts tranquil·litzadores i sedants. Posseeix alcaloids i flavonoids ideals a l’hora de lluitar i evitar els diferents trastorns del somni (especialment l’insomni), ajudant a restaurar de manera progressiva un somni de qualitat, reparador i positiu. Entre els avantatges del seu ús cal destacar que la majoria dels tranquil·litzants, especialment els de naturalesa química, tenen un efecte immediat en l’ésser humà, però també produeixen efectes no desitjables com l’habituació, la qual cosa requereix cada vegada dosis majors. En el cas de la passionera, per acció dels flavonoides, la planta exerceix un efecte sedant sobre el sistema nerviós sense crear efectes depressius en el mateix. Per açò, com a sedant es pot utilitzar també en xiquets i en persones majors, fins i tot amb tractaments perllongats.

En general, la flor de la passió està indicada per a totes aquelles situacions de la vida que ens suposen una càrrega addicional d’estrès (des de causes emocionals a físiques, com la menopausa, el síndrome premenstrual o els problemes de tiroides). No obstant açò, la passionera no pot combinar-se amb medicaments amb propietats similars, com tranquil·litzants, ansiolítics, antihistamínics o medicaments per a dormir. A més, alguns preparats amb passionera  contenen alcohol, per tant, hauran d’abstenir-se de prendre-la persones que estiguen en procés de deshabituació alcohòlica.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend